CAMÍ D'AMOR. Viure en el present és estimar-te

No importa el que fas, sinó com ho fas. Si ho fas amb amor. L'objectiu no és important. Ho és el trajecte. El present. L'ara.

Estimar-te a tu mateix vol dir no tenir altre prioritat que ser el que vols ser. El que et dicta la teva consciència. Però, per això, has de controlar la ment. Observa com et porta dolor, patiment, ansietat, dubtes. Si fossin inevitables, no podries parar-los. I pots. Per això has de viure en el present.

Viure en el present és la millor forma d'estimar-te a tu mateix. La ment (ego) necessita del temps per poder influir-te i controlar-te. Sense temps, l'ego no existeix. Aparta't de la ment que és la que crea els problemes i la por. No t'identifiquis amb ella perquè està lligada al temps passat i futur que és on són els problemes. Observa-la mantenint-te en el present. Si et mantens al present, la pots controlar i desconnectar. La ment (ego) està lligada a les creences externes que son limitacions que no afecten a la teva consciència.

La consciència està per sobre de la ment. Recorda que utilitzem expressions com “conscienciar-se” o “prendre consciència” quan volem significar que hem de superar una tendència a fer les coses d'una manera que ja no ens sembla correcta, però és la que ens surt per defecte, si no vigilem. Des de la consciència pots controlar la ment.

Com un observador des de fora, observa les tècniques del ego (ment) per portar-te a les actituds “segures”. Les que un dia va adoptar per estalviar-te més patiments en una situació que no vas poder resoldre amb amor. Descobriràs que hi ha moltes persones i/o situacions que fan saltar l'ego cap a les actituds “segures”. I pot ser que aquelles actituds que tu ja no vols tenir, perquè vols respondre amb amor, tornin a sortir-te per sorpresa quan menys t'ho esperes. No passa res. Ara ja saps un altre cas en el que l'ego t'ha sorprès. Pren nota i no et desanimis.

Si les dificultats t'aclaparen, no et desesperis. Doblega't com un jonc, però no et trenquis. Espera que passi la tempesta. Si ja ho has fet altres vegades, saps que tornaràs a vèncer al teu ego, encara que potser no sigui avui. Demà ho tornaràs a fer. La situació de vida, no és la vida.

El que no has de fer és tenir “esperances” que les coses aniran millor. Si t'adones que pots començar a canviar el teu present, has d'estar segur que tot anirà bé. Però no ho xifris en “esperances” o il·lusions de futur, perquè esperant t'oblidaràs de viure el present.

Estima't aturant-ho tot. Excepte pel risc de mort imminent, tot pot esperar. Atura't i respira fons. Escolta't respirar. Tanca els ulls i visualitza com la energia de la respiració arriba a cada part del teu cos. Respira amb les mans, amb l'esquena. Imagina que, al respirar, el teu cos és porós. Que l'aire el traspassa. Aquieta't i observa't quan arribi un pensament de la ment. Aparta'l i respira. Pots usar les tècniques de respiració i relaxació que et siguin més útils o senzilles. L'important és que ho facis i que no et permetis accelerar-te. Res no ho justifica. Però si et falla per un temps, ja hi tornaràs.

Quan aconsegueixis que el present sigui tot el que hi ha. Quan la teva ment no pugui arrossegar-te on ella vol per gaire temps ... Mentre t'aquietes i estàs al present no hi ha problemes. Si rebusques al passat o fixes il·lusions al futur, pateixes.

La ment viu en la dualitat. El bé i el mal, abans i desprès ... Excepte quan vius plenament el present amb la teva consciència. Perquè vius en l'amor que no és dual i no té oposat. No és l'amor subjecte a variacions o dualitats. És l'amor pur que surt de dins de l'ànima. L'amor del teu  ésser diví. “A la fi, arribaràs al coneixement d'aquell ésser que està fora de tu i al mateix temps també a dins teu” (Upanishads – Hinduisme).