Desperta !!!

Desperta !!!. Mira cap a on vas. Cada pas de la teva vida és fruit de les teves decisions. Conscients o inconscients.

Para de mirar cap a fora. Buscant culpables. Excuses... Mira cap a dins.

Tu ets l'únic responsable del que passa a la teva vida. L'única resposta a les teves preguntes. L'únic que et pot fer mal. L'únic que et pot curar. L'únic que et pot salvar. L'únic que et pot canviar.

Atura't. Mira't. Ets perfecte. La teva ànima ho és. I també ets diferent a tota altre criatura. Meravellosament diferent. Ningú no et pot jutjar. Només la teva ànima/consciència. Escolta-la. Ella veu cap a on vas. I, si veu que no vas bé, no para de posar-te proves, una i una altra vegada perquè te n'adonis.

L'ànima no es cansa mai de donar-te oportunitats. Però el teu ego fa que et desesperis, que t'enfadis, que culpis, que et culpis, que acusis, que t'enganyis. I et crea un infern a la terra. Tot és lleig, dolent, crisi. I no és cert.

Segueix al teu cor, al teu impuls, al que et fa sentir feliç. I lleuger, i en pau. Busca la simplicitat. Si cal, fes marxa enrere. Res no és tan important. Només la teva ànima i el seu objectiu: ser tu mateix. Sense por.

Has d'aprendre a estimar qui ets. Però, per això, primer t'has de conèixer. Perquè si no et coneixes, i no t'estimes, estaràs donant importància a tantes i tantes coses que algun dia descobriràs que no en tenen gens. Potser algun dia descobriràs que, quan ho has perdut tot, només has perdut una joguina. No pots perdre res essencial. Perquè el que és essencial és dins teu. I ningú t'ho pot robar.

De fet, dins teu, ets lliure. Només cal que recordis qui ets. I seràs lliure quan descobreixis fins a quin punt t'has passat la vida preocupat per coses que no tenen cap importància. I les coses deixaran de posseir-te.

El que és important són les persones lliures, no les possessions. Les persones només són lliures quan són elles mateixes, sense lligams ni dependències, ni imposades, ni sofertes. Només l'amor d'una persona lliure, que també et voldrà lliure, t'ensenyarà què és l'amor incondicional. Però, només tu et podràs canviar. Ningú més, per més que vulgui.

Si tot això que et dic et sembla molt llunyà, no tinguis pressa. Tot arribarà. Quan tu vulguis. És la teva decisió.

Si creus que és impossible, que aquesta vida no és pot canviar, t'equivoques. Només has de canviar la teva vida. La resta, vindrà tota sola.

El simple acte d'aturar-te a escoltar a la teva ànima. Aturant el soroll, la pressa, els neguits del món (de l'ego), ja és un triomf. Primer t'escoltaràs uns segons. Després un minut. Més endavant unes hores.

I, un dia, escoltaràs els silencis. I els missatges que la teva ànima et dóna en el cos, a la vida, pertot arreu.

Et semblarà, perquè és així, que tot el que veus a la vida no és més que un seguit de missatges que la teva ànima t'envia perquè recordis qui ets. Perquè trobis el camí. El teu. I ningú, més que tu mateix, et pot guiar.

Ningú et pot dir quan, ni per on, ni amb qui, ni com. Només trobaràs la teva resposta en el teu interior.

Et dic aquestes paraules perquè paris de buscar a fora les solucions que només són dins teu. A fora veuràs gent que ha trobat el seu camí. Això t'ha d'animar a buscar el teu. No a seguir-los. Ni a obeir-los. Més que escoltar-los, escolta't.

Com has arribat fins aquest estat ?. Saps el que els passa a les granotes ? Són tan adaptables en temperatura que, si les fiques en un pot amb aigua tèbia i vas pujant poc a poc la temperatura, dècima a dècima, no s'adonen del perill fins que, als 42º, queden bullides per dins. Així estan els homes i el seu món. Hem destruït la natura, hem convertit la nostra vida en una cosa molt llunyana d'un camí d'amor. Només tenim “obligacions”. Hem de guanyar diners, hem de triomfar, hem de ser algú per algú altre. I ens hem oblidat de ser l'única cosa que hem de ser i per qui ho hem de ser: hem de ser nosaltres mateixos i ho hem de fer per nosaltres, per amor a nosaltres. Perquè aquest amor és la clau per estimar el món. 

Lluís Tordera                 Valldoreix, 27 de Febrer de 2009