Les proves de l'ànima

 L'univers, l'ànima, mai fan esforços inútils. Totes les proves que et posa, tenen a veure amb tu. Amb coses que has de canviar, millorar. Sempre ets la "víctima" dels teus errors. Mai dels errors dels altres.

L'ànima ens recorda constantment el que fem malament. El que passa és que, sovint, preferim adjudicar els errors/problemes als altres. Perquè veure'ls en nosaltres se'ns fa molt dur.

Els altres sempre ets tu. El teu ego. Les teves pors.

Dit així, sembla que l'ànima ens corregeix per la via del càstig. I no és així.

Encara que t'ho pugui arribar a semblar, mai "pagues" per errors dels altres, sinó pels teus errors. Així que si creus que els teus "problemes" tenen a veure amb coses que fan o deixen de fer els altres (qualsevol que no siguis tu), torna-t'ho a mirar.

Però aquesta mirada ha de ser franca, neta, sense artificis ni excuses.

Viure constantment en la veritat. Rebutjar, sempre, la mentida. Això ens deixa despullats. Sense lloc on amagar-nos de les nostres pors. Enfrontats, constantment, al que no som capaços d'afrontar.

I no hi cap altre camí que el de la veritat. Per mal que ens pugui fer.

Si et preguntes perquè vius un "infern". Perquè no pots oblidar el que un dia (o molts) vas fer malament. Perquè la "tortura" ?.

Tot té sempre la mateixa resposta.

Perquè l'ànima sempre et dona i et donarà el millor per a tu. Encara que a tu et costi de reconèixer.

I mai deixarà de fer-te veure que ho has de tornar a intentar. Fer bé avui el que ahir vas fer malament. Acceptar la veritat. Cap altre camí que desfer el que has fet malament i tornar-ho a intentar.

Així que si l'ànima et fa veure coses és perquè vol el millor per a tu. I si en aquestes visions hi veus "tortura" és perquè no acceptes veure-hi la veritat. I no deixaràs de veure coses semblants fins que acceptis la veritat. Que sempre té a veure amb tu i les coses que has de canviar per entrar al camí d'amor. O tornar-hi, si t'havies desviat.

Així que l'ànima mai et tortura. T'ajuda. Et mostra el camí que mai hauries de deixar.

El camí d'amor, el de l'ànima, sempre està ple d'incertesa. Perquè has d'acceptar el que et diu l'ànima sense dubtes i amb alegria. Amb fe. Sense saber-ne el resultat.

El que sempre pots tenir per segur és que el resultat sempre serà el millor per a tu i per a tothom.

Perquè la naturalesa dels errors sempre és la mateixa. Perquè no t'estimes. I l'ànima només vol que ho facis. Així de senzill.

Valldoreix, a 11 de desembre de 2021

Esperança al camí d'amor

 Al món de l'ànima no hi ha mai certeses. Només fe i esperança. Les certeses són ego.

Per tant, si creus haver "vist" o "imaginat" que tot ha de passar com tu penses, estàs equivocat.

El pensament crea contínuament estratègies per "fer quadrar" el que pensa amb el que "creu" que l'ànima vol.

I el que l'ànima "vol" no té res a veure amb "com" el teu ego ho vol.

I el com, en el món de l'ànima, ho és tot. Perquè no hi ha temps, ni circumstàncies que suposin el que ha de passar.

Només la teva actitud d'esperança i confiança, fe en definitiva, que l'ànima et portarà el que consideri millor per a tu.

Però el millor per a tu segons l'ànima. I si la teva ment prejutja "com" vols les coses d'alguna forma les estàs condemnant.

L'ànima no et donarà mai les coses que tu consideres "millors" si les vols a través de l'ego, mantenint les coses que fas o has fet malament com a part del procés.

No hi ha altra manera de moure's al món de l'ànima que fer les coses ben fetes. Sense mentides. Sense dreceres. I, si cal, s'ha de desfer el que has fet i tornar a començar.

Per fer això, no hi ha altra forma que l'absoluta humilitat d'acceptar que pots haver fet coses malament, fins i tot amb bones intencions.

Així que no queda més remei que tornar a començar.

Però només serveix si estàs plenament disposat a renunciar a tot el que tens. A jugar-t'ho tot per l'ànima. Sense condicions. I a tornar a començar. Si estàs a un carreró sense sortida, surt per on has entrat.

I si vols partir d'un punt al que ja has arribat, i que consideres irrenunciable, mai funcionarà. L'ànima et demana fe i renúncia absoluta.

És ben cert que quan més s'apropa una "possibilitat" més negres es veuen les coses. El més negre de la nit és just abans de la matinada. Però veure les coses negres no vol dir que l'hagis encertat, si no es compleixen la resta de condicions.

Les interpretacions de l'ego sempre parteixen del que "ja tens". No vol perdre res. I imagina que l'ànima li donarà el que espera, perquè considera que és el millor per a ell. I, si és bo per l'ego, mai pot ser bo per a l'ànima.

Així que deixa de "pensar", "imaginar". Només escolta l'ànima a través del que et diu el teu cos. I recorda.

Si el que hi ha no és bo per a tothom, no és alegria, no és felicitat o no és incert, és que no és de l'ànima.

Valldoreix, a 27 de novembre de 2021

LA MÀGIA DE L'AMOR DE L'ÀNIMA

 Dins la màgia de l'amor de l'ànima, hi ha un altre món. El de l'enamorament de l'ànima.

 De la mateixa manera que és molt diferent el plaer de la felicitat, l'enamorament "normal" no té res a veure amb el de l'ànima.

Com diferenciar l'enamorament "normal" del de l'ànima ?. Res més senzill.

L'enamorament "normal" és una tempesta d'hormones. Veus a l'altre com la persona més bonica i meravellosa del món. I això és així fins que l'amor s'acaba. El que ve després pot ser afecte, fidelitat, rutina, llaços, compromís.

En canvi, a l'enamorament de l'ànima, veus objectivament tots els defectes de l'altre. I no entens com pots estimar-lo. L'ànima no admet mentides mai.

A l'enamorament "normal" tot el que hi ha són hormones del plaer i, quan s'acaben, s'acaba l'amor.

A l'enamorament de l'ànima, no t'expliques com pots estimar l'altre persona, però no la pots treure del teu pensament en cap moment. La sents en tot moment. I saps que serà per sempre.

A l'enamorament "normal", com a molt, hi ha moments de plaer. A l' enamorament de l'ànima, la felicitat no s'acaba mai.

Però, l'enamorament de l'ànima no és un enamorament exempt de plaer. El que passa és que el plaer és una conseqüència de l'enamorament, no un objectiu en sí mateix.

No sé si tothom pot trobar la persona de la que enamorar-se amb l'ànima. Suposo que sí. Encara que cal trobar-se dins el camí d'amor i la seva màgia per poder trobar-la i identificar-la.

Però, quan la trobes, ho saps. Dos persones que s'enamoren amb l'ànima, quan es tornen a veure, per temps que hagi passat, se'ls il·lumina la mirada instantàniament i senten una comunió absoluta, l'una amb l'altre. I, això passa sempre, una vegada i una altra.

Si, alguna vegada a la vida, trobes la persona de la que t'enamores amb l'ànima, no la deixis escapar. Però, hauràs d'acceptar totes les condicions i incerteses del camí d'amor. I no deixar-te arrossegar per cap enamorament "normal", encara que inclogui certeses, seguretat. Perquè és per por a entrar al camí d'amor.

L'enamorament de l'ànima no és un camí fàcil. Com a mínim hi ha dos egos, el teu i el de l'altre, que s'hi oposen. I, molt sovint, s'hi afegeixen altres egos de l'entorn, que troben perillós per tots ells que algú "s'atreveixi" a perdre la por.

Però, no t'amaguis. No cedeixis. Lluita per l'enamorament de l'ànima.

Perquè, l'enamorament de l'ànima, és la clau que obre una porta màgica a la que mai tindries accés d'una altra manera. No t'ho pots perdre!!

Valldoreix, a 29 d'octubre de 2021

Màgia, amor i física quàntica

 El d'avui no és un capítol qualsevol. He trigat anys en pensar-lo. Però avui ja he ajuntat les peces.

 Començaré per la part més críptica. La física quàntica. Sabreu que es va "descobrir" just fa 100 anys. I que els físics "normals" la menystenen, perquè posa de cap per avall tota la física "clàssica". Però resulta que, sense la física quàntica, no es pot explicar l'univers.

Avui només em centraré en una part molt petita. I és la explicació de que l'univers es va crear a partir d'un sol punt de massa infinita que va esclatar, donant lloc al "big-bang". I que, des d'aleshores, l'univers s'ha anat expandint.

Doncs bé, un dels principis de la física quàntica (que sabeu que parla de "coses" que ara són molècules i ara són energia) és que tota molècula que ha estat en contacte amb una altra, és capaç de comunicar-se amb ella malgrat el temps i l'espai. I que existeixen infinitat de multiversos, en el temps i en l'espai. Cada opció d'escollir entre un camí i un altre, dóna lloc a un univers alternatiu.

Doncs bé, la manera de mantenir el contacte entre multiversos és l'amor incondicional.

Algunes de les pel·lícules i sèries que han tractat el tema (no diré quines per no fer spoiler), acaben explicant que, quan una persona és "inamovible" en l'amor, aquest amor és l'única energia capaç de travessar el temps i l'espai i connectar totes les possibles realitats.

Feta la "introducció", recordo el que he dit al "Camí d'amor" i com s'explica.

Ningú et pot estimar més del que tu t'estimis. Ni pots estimar ningú més del que tu t'estimis. Té a veure amb l'energia. La quantitat d'energia que poses en l'amor per tu mateix, és la que es pot "intercanviar". Pots rebre tan amor com el que et tinguis. Mai més.

L'ànima sempre fa el millor per tu, encara que no ho sàpigues. Avaluar les coses com a "bones" o "dolentes" no té sentit. Perquè si són "dolentes", són lliçons, aprenentatges, que la teva ànima et porta, en la missió de que aprenguis a estimar-te a tu mateix, malgrat tot. Aquesta és l'única missió que tenim. Aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos (i als altres) passi el que passi, facin el que facin.

I la màgia en el camí d'amor, no és més que la superació de la física "normal". Passen coses que no es poden explicar. La màgia que ve quan la teva ànima, superant la "realitat", et porta coses que no t'esperes. Per això és màgia.

Perquè, quan dic que l'ànima et dóna sempre el millor per a tu, encara que no ho sàpigues, el que estic dient és que la teva ànima et donarà el millor entre tots els escenaris possibles. I aquí rau la màgia.

És per això que dic que el camí d'amor és pura incertesa. Que les certeses són ego. Perquè la incertesa significa que tot és possible. Que deixem en mans de la nostra ànima (amb alegre acceptació) el que hagi de passar. És l'ingredient imprescindible perquè la màgia pugui existir.

I és per això que et dic que la vida no és una successió de temps en la que pots veure el teu objectiu a una certa distància. No hi ha temps, ni espai. Si desitges una cosa, no arribarà mai. O arribarà. I serà pitjor. No pots "calcular". No pots desitjar. Només escollir entre les opcions que et trobes dia a dia. I les opcions sempre són: amor o por. I saps que quan l'opció és amor ( i no ego-por), tot resulta ser amorós, fàcil, simple i que no fa mal a ningú. I l'amor sempre ha de ser, en primer lloc, amor per a tu mateix.

Recordant Sant Agustí. Estima i fes el que vulguis.

Valldoreix, 14 d'agost de 2021