El llenguatge dels sentiments

Les converses d'aquests dies amb un amic, m'han ajudat a recordar fins a quin punt ens costa entendre el llenguatge dels sentiments.

Degut a moltes circumstàncies, les dones el tenen molt més a prop que els homes. Tot i que hi ha homes que s'esforcen en entendre'l i en parlar-lo. Tot i que hi ha dones que, malauradament, renuncien a aquest idioma per a adoptar el que fan servir els homes.

Un home típic, quan està enamorat, és capaç d'apropar-se al llenguatge dels sentiments. Però, només fa servir paraules soltes, sense acabar les frases. I és en els detalls de l'idioma on les dones senten que t'apropes a elles.

Quan un home regala una flor o una planta, aïlla aquest fet. Per ell, aquest gest romàntic s'acaba aquí.

Li costarà molt adonar-se fins a quin punt, la dona que l'estima, s'esforça per tenir cura d'aquella planta. El detall d'aquest sentiment lligat a la planta, passarà a ser un record viu, moment a moment, del que la dona sent. Per l'home, com a molt, i no sempre, quedarà com un “detall” romàntic que va tenir. La va comprar en un moment i la va regalar. Va tenir el seu efecte. Però allà es va quedar.

Per a una dona que estima, la planta és un sentiment viu. A cada moment. Com ho són totes les coses que fa cada dia per alegrar la casa i omplir-la de detalls que traspuen amor. Si entens el seu llenguatge, és clar. Perquè, un home normal, hi veurà només un criteri “decoratiu” que cal discutir. I, moltes vegades, no es tracta de decoració. Es tracta d'amor, de sentiments, aplicats a les coses. En el llenguatge de les dones.

No totes parlen exactament la mateixa llengua. Hi ha dialectes molt variats. Però, la base s'assembla molt. De ben petit, qualsevol home coneix aquest llenguatge. No en parla cap altre. Però, l'oblida en fer-se gran.

Els tòpics que parlen del llenguatge críptic de les dones són força coneguts. Aquells que diuen que quan una dona diu “sí” vol dir “no”, o a l'inrevés. N'hi ha molts com aquest. I la resposta típica de la dona quan un home li diu que està desconcertat i que no l'entén: “És que si t'ha calgut fer-me la pregunta vol dir que no t'importo”.

Perquè ?. Perquè una dona, a través del seu llenguatge, pot estar enviant missatges d'auxili. Dient que no se sent estimada. I, quan un home, malgrat la insistència de la dona, no se n'adona, li acaba fent mal.

Molts diuen que les dones haurien de ser més clares. Però com ho fas perquè algú que no s'esforça en aprendre el teu idioma et pugui entendre ? Sobre tot si, com passa a moltes dones, no saben ni tan sols que el parlen.

Hi ha qui diu que s'haurien d'esforçar en traduir-ho al llenguatge dels homes. S'han escrit llibres al respecte.

Malauradament, poca gent s'ha adonat que aquest llenguatge és intraduïble. Que no hi ha paraules en cap idioma que puguin expressar el llenguatge dels sentiments. Perquè, parlar dels sentiments, els fa petits. Com a molt, pots citar-los, sense provar de definir-los. No els pots encerclar. I només els pot entendre perfectament, amb tots els seus matisos, qui els ha sentit. Si no els has sentit de veritat, no t'esforcis en buscar paraules. Per moltes que diguis, sonaran buides. Sobretot, si els gestos contradiuen les paraules. I no t'hi entendràs.

En canvi, el llenguatge dels sentiments, que no necessita paraules, el pot entendre gent d'arreu del món. El llenguatge dels sentiments, l'entén qualsevol criatura. El llenguatge dels sentiments, l'entenen les bèsties.

L'ego ens ha fet oblidar aquest llenguatge de l'ànima. Perquè només s'entén quan hi prestes molta atenció. Quan vius els detalls al present i pots detectar les subtileses meravelloses que els sentiments traslladen a les coses i als moments. Fent-los màgics. Únics. Descobreix aquest llenguatge i no en voldràs parlar cap altre.

Lluís Tordera                 Valldoreix 9 d'agost de 2007