El silenci és un amic

El silenci és un amic. El trobes si, en lloc de dir, optes per no parlar. Que, callant per no ferir, estimes l'altre. I ets feliç.

Quan més coses veus, més ocasions per parlar-ne. Però més amor quan ho calles. Perquè quan més coses veus, i més en calles, més profunda pot arribar l'energia positiva de l'amor incondicional a tot arreu. I, callar per amor, és amor.

L'ego, si el deixes, demostra tot el que pot. Si assumeixes que no cal donar gaire explicacions, dónes més amor.

Cada paraula és una opció per l'ego. Per elevar-me a mi. O per rebaixar l'altre. Per engegar fora de mi les tensions acumulades, enlloc de transformar-les en amor. Amb el silenci, no parlo del meu ego, ni el dels altres. Sóc.

Amb l'acceptació que no parlaré per aclarir, acceptaré que els altres es confonguin. I acceptaré el que vulguin pensar. Perquè, el que els altres pensin, no sóc jo.

Acceptar amorosament i amb alegria, exigeix silenci. Perquè si acceptes i perdones, si estimes i calles, és perquè no et cal passar comptes. Ni amb els altres, ni amb tu. Perquè no et cal demanar perdó amb paraules. Perquè no et cal senyalar culpables. Perquè, si ja has acceptat amb amor ? Perquè, si ja has perdonat ?.

Els temps de crisi, treuen el millor i el pitjor de les persones. I és quan l'ego et posa més difícil callar. I ara és quan més cal fer-ho. Quan més coses ataquen al teu ego. Quan més motius té cada dia el teu ego per fer-te sentir ferit, és quan més motius tens per ser amic del silenci. Per ser qui ets, en l'essència, només cal que ho sàpigues tu. La teva consciència.

Si el teu ego salta amb dolor, retorna alegria. És la prova que el dolor no és, per a tu, res més que la senyal que hi ha una lliçó que cal aprendre. Una senyal d'allò que encara et fa deixar de ser tu. Una senyal d'alguna cosa que li roba importància a l'única cosa que sí t'importa: ser qui ets. Per això, el dolor ha de ser motiu d'alegria. Perquè és la oportunitat d'adonar-te d'una altra cosa que t'impedeix ser qui vols ser.

El dolor és matèria de l'ego, perquè té a veure amb el que sembla. I no amb el que és. El que sembla, no té valor.

Si et tracten malament, al teu ego li sembla que no t'estimen. I es defensa. Si, enlloc d'això, tornes amor, mostres qui ets i qui vols ser. I no depens dels altres. I els ajudes a trobar el seu propi camí. I et lliures de tenir, dins teu, sentiments que no són tu. Que és l'únic que t'ha d'ocupar. Recorda que et fan mal perquè no s'adonen del que fan.

Això és l'ego. El que els altres, els “sentiments” no lligats a l'amor diví, provoquen. “Demostrar” als altres com et “sents”. En lloc de mostrar qui ets. La diferència entre demostrar i mostrar no és subtil. Quan busques aquelles accions que facin veure als altres el que tu vols mostrar, encara que sigui “bo”, hi ha ego. Quan tu no penses més que en ser tu, allò que veuen els altres, encara que no moguis un sol múscul, encara que no siguis físicament allà, allò és el que mostra qui ets. Encara que tu no busques, ni penses, ni planifiques, cap acció, ni cap intenció, envers al món que hi ha fora de tu.

Estimar silenciosament el bo que hi ha en les persones. Enlloc de senyalar els clamorosos errors del seu ego. Estimar les persones en lloc de retreure el dolor que provoquen. Parlar del positiu no és una fugida de la realitat. És voler canviar la realitat posant-hi amor. Si no pots parlar del positiu, i deixes passar en silenci l'onada de dolor de la gent davant del negatiu, també canvies el món. Recorda que l'autèntic amor diví viu a les nostres ànimes. Tota la resta, és ego.

Hi ha una frase molt coneguda: “Si el mal triomfa al món, és perquè els homes bons callen”. Això implica que cal esbombar els comportaments negatius. I acabem parlant, i atraient, mal. I dolor. Però és que aquesta frase no parla del mateix silenci del que jo parlo. Parla de callar per por. O per comoditat. O per no enfrontar-te. No parlem del mateix.

Jo parlo d'un silenci per amor. Per amor a tu mateix. Perquè saps qui ets i no necessites convèncer a ningú. Només et cal la teva consciència. Per amor a l'altre. Perquè mires cap a la seva ànima divina. I ets capaç de veure la seva immensa capacitat d'amor, que encara no ha sortit, obstruïda pel dolor, la rancúnia, la ira, o qualsevol altre “sentiment”.

El teu silenci, però el silenci del que jo parlo, parla a crits del teu amor. Si et dic que t'estimo, sense paraules, i no aconsegueixo que escoltis el meu silenci, és que encara hi ha massa soroll al meu món. M'hi he d'esforçar.

Lluís Tordera              Valldoreix, 13 de Febrer de 2009