Mira la vida

Mira la vida. Observa-la. Assaboreix-la. Escolta-la. No has de buscar res. No has de preguntar res. Tot el que necessites és dins teu. Escolta't. Mira't. No tens cap pressa, perquè no hi ha res que hagis de fer. Ni tenir. Cap lloc on hagis d'anar. Cap cosa que hagis de pensar. El que hi ha dins teu es reflecteix, com un mirall, al món.

Si veus que el que hi ha no t'agrada, és perquè no mires. Mirar, és un exercici de contemplació. D'acceptació. Acceptes el que hi ha, el que passa, el que arriba. No has de fer res. Només has d'estar atent. No facis preguntes. Escolta la vida. La que corre per dins teu. La que passa davant dels teus ulls. Accepta sense jutjar. No fixis condicions. No facis plans. Cada cosa de la vida dura el que ha de durar. La pots gaudir o la pots patir. Però tu no ets aquestes coses que passen. Tu ets una cosa molt més important. Perquè ets lliure. Ets.

Admira la bellesa en les coses que passen. No les vulguis limitar. Deixa que siguin lliures. No les defineixis. No diguis que són bones i boniques si es comporten com tu voldries o duren el que tu vols que durin. Admira-les. Simplement. I deixa-les ser. I estigues agraït per tot el que passa. Sembli bo o dolent. Has d'estar agraït per tenir el privilegi d'admirar l'Univers. No deixis que el teu ego, les teves pors, t'ho impedeixin. Sigues lliure.

Tot ésser o circumstància de la vida, per poder ser, necessita ser lliure. Si li assignem una missió, un objectiu, l'estem pervertint. Estem fent plans amb ell. Li robem l'energia. I, aleshores, deixa de ser ell. I ens perdem la seva bellesa. La seva llibertat.

Per gaudir de la meravella de la vida, cal estar atent. L'atenció no implica ser en un lloc determinat, en un estat d'activitat concret, ni en un estat mental vigilant i obsessiu. Només implica tenir el cor obert a les sensacions i als sentiments que vibren en nosaltres, de forma natural, quan admirem la bellesa en tot el que ens envolta.

Atenció significa quietud. Si estàs atent, deixaràs treballar a l'Univers perquè t'ajudi a ser el que la teva ànima/consciència vol que siguis. Si et deixes arrossegar per una activitat que creus que et portarà a alguna banda, estàs equivocat. Si et deixes portar per la passivitat, com si l'Univers treballés per tu, t'estàs aturant.

L'atenció és una actitud. I només es dóna en la quietud. Si fas soroll en el teu món, deixant que la ment dominada per l'ego t'atabali amb els seus pensaments absurds i les seves pors, no admiraràs la vida. Si veure la televisió és un acte d'admiració de la bellesa, pot ser bo. Si és una forma de passar el temps fins que arribi el que ens agradaria, és una pèrdua de temps. Només tu saps quina és la teva actitud. Nota que ets viu. L'energia dins el cos. L'aire als pulmons. Sent el privilegi de poder gaudir de les meravelles de l'Univers. Accepta que totes les coses són positives. Encara que ara mateix no les entenguis. I, sobretot, pensa que res no és tan important. Perquè res es pot comparar amb l'immens regal que l'Univers t'ha fet. L'existència.

Jo sóc. Cada ésser pot dir això. I això no ho pot canviar ningú. Perquè, dins teu, ets lliure. Només t'has de deixar ser. El teu ego vol impedir-te que siguis qui vols ser. I, en aquesta batalla, l'ajudaran moltes forces. És igual que semblin moltes persones, circumstàncies, pors, dolors. No poden res contra la teva determinació, la de la teva consciència, de ser qui vols ser. Només has d'estar atent. I no barallar-te amb l'ego, amb les pors, amb els altres. No has de guanyar cap batalla. Només has d'acceptar tot el que passi a la vida, admirar la bellesa i no posar condicions, ni terminis. Si ho vols entendre, si vols que la teva ment hi trobi alguna explicació, vas errat. Perquè l'ego juga amb el soroll, amb la soledat, amb el teu orgull, amb el desig, amb el passat i amb el futur.

Només hi ha una estreta franja en la que no té cap poder. Ara mateix. Al present. En el que està passant davant els teus ulls. Si admires la bellesa de tot el que hi a l'Univers, és quan acceptes la llibertat en tot el que t'envolta i acceptes la seva energia. Et submergeixes en la unitat. Qualsevol ésser vibra en harmonia amb l'Univers mentre és lliure. Si tu acceptes que ho sigui, et donarà la seva energia. Lliurement. Perquè, per poder ser tu, has de deixar que els altres siguin. Només en la llibertat de cada ésser hi ha la Unitat. Allà, l'ego no pot existir, perquè és separació. Si acceptes la llibertat de cada ésser, admets que no ets més necessari que ningú.

Si vols “crear” una vida, prenent a altres éssers la llibertat que es mereixen, tu tampoc seràs lliure. No seràs tu.

Lluís Tordera               Valldoreix 29 de juliol de 2007