La vida és perfecta

La vida és perfecta. Perquè la teva ànima, a cada instant, està creant la resposta perfecta pel que necessites aprendre. L'ànima sempre et dóna allò que és millor per a tu. Encara que la major part de les vegades no te n'adonis.

Si actues conscientment, el que passi a la teva vida et semblarà màgia. I acceptaràs que el que passa és el que ha de passar. Sense demanar res en concret. Si només la teva ànima sap el que és bo per a tu, perquè fas peticions, que en el fons només són soroll de l'ego ?. A l'ànima no cal que li demanis res. Ja et dóna sempre el que et cal. I al ritme que cal.

Si vius inconscientment, no entendràs el que et passa. I et dedicaràs a demanar les coses que voldries que passessin a la teva vida. I, si no passen, serà bo. Perquè vol dir que, les teves peticions inconscients, són substituïdes per senyals que l'ànima t'envia perquè t'adonis que no vas bé o que et falta aprendre alguna cosa.

Mentre segueixis en la inconsciència, i no arribi allò que demanes, t'enfadaràs o bé pensaràs que la vida és injusta o que no pots ser feliç. Perquè només tens en ment allò que demanes, allò que “vols” (ho vol el teu ego) i que penses que et faria feliç.

L'ànima no pararà d'enviar-te senyals que et facin veure que la veritable felicitat no està en demanar i demanar coses. Perquè les coses i els desitjos et fan presoner. Et fan viure “felicitats” passatgeres. Perquè quan assoleixis un objectiu, te'n posaràs un altre. I correràs sempre.

Però, l'ànima també et pot “concedir” algun dels teus desitjos. I això, encara que a la llarga també serà bo, no és més que un parèntesi de l'ànima que et vol mostrar fins a quin punt allò que tant demanaves, tampoc ha omplert la teva vida.

Però, l'ego tampoc descansa. I no et deixarà veure aquesta immensa contradicció. Que, aquella cosa que tant demanaves, un cop la tens, es converteix en una joguina oblidada. I tornes a la incansable recerca de noves il·lusions, objectius i desitjos Això és el que justifica que no et puguis aturar.

I, mentre no t'aturis, no descobriràs que el misteri de la vida no és més que abandonar la lluita per qualsevol cosa que no sigui ser tu.

No has de fer res. Només ser. Ja sé que xoca amb tot el que el món proclama a cada moment: moviment, acció.

Però, algun dia, descobriràs per tu mateix que tot el que has de fer és aprendre a estar-te quiet. Però no es tracta d'estar assegut, passivament, veient passar la vida, avorrit i deprimit. Es tracta de ser el que la teva ànima vol ser. Sense deixar que t'arrosseguin impulsos, desitjos, ni objectius. Es tracta de viure, sense fugir del present, el silenci de l'ànima.

I és en aquest silenci que et canvies a tu mateix. I, per tant, canvies el món. Sense moure un sol dit.

En silenci, vivint el present, sense fer res. Fer, és el llenguatge de l'ego humà. Ser, és el llenguatge de l'ànima divina.

L'ego no et deixa ser. Com a molt, et fa semblar. I no et deixa mirar, cara a cara, l'autèntica màgia que vius quan ets tu.

Has de tenir fe en la teva ànima. És l'única que sap qui ets i a on has d'anar.

Si  et comportes com aquell explorador que no escolta el guia indígena que és l'únic que coneix el camí que ha de fer, pot ser que arribis a alguna banda, però no on havies d'anar originalment.

Escolta a l'ànima. Ella és l'única que coneix el camí. Tu només has de ser. I seguir el camí d'amor que et marca: ple de màgia, amor, llibertat, veritat ... I totes les coses que faràs seran tan senzilles i màgiques que no et donarà la sensació d'estar fent res. I, en canvi, les accions seran enormement transformadores per la teva vida.

És l'energia de l'ànima: l'amor incondicional. L'única força transformadora que mou el món amb amor per tothom.

La plenitud i presència d'aquest amor, activa la consciència transformadora que et porta a ser qui has de ser.

Lluís Tordera              Valldoreix 19 d'abril de 2009