CAMINANT PEL CAMÍ D'AMOR. 16. Aclariments

Desprès de tot el que hagis llegit en els dos llibrets, potser creguis (és el teu ego qui ho creu) que el camí d'amor no és factible. Et pots imaginar que, una vida com la que et descric, sembla enfocada només a la “contemplació” i a la inactivitat. I no és així. Pots ser molt actiu des de la pau.

Buscar la pau i l'aquietament és una forma de rebutjar les urgències de l'ego, les falses necessitats, els imperatius generats per les creences que venen de lluny o acabades “d'inventar”. És dir sí a escoltar a la teva ànima. Però això no vol dir que la teva ànima et demani que t'inhibeixis o que no t'impliquis en el món. En realitat, si et podessis permetre una vida retirada del món i de les seves temptacions, t'ho estaries posant més fàcil. I no es tracta d'això. Viure és escollir cada dia.

Cadascú de nosaltres té una forma de ser, i no em refereixo a la “personalitat” fabricada per l'ego, que sorgeix de la seva ànima. I és a aquesta forma de ser a la que ha de servir. Si et dic que escoltis a la teva ànima és perquè els seus missatges són la teva guia. I, moltes vegades, l'ego ens fa creure que el que fem ja està prou bé. Vull dir que et pot semblar que, sense estar en contacte amb l'ànima de la forma que t'explico, ja et comportes bé com a ésser humà. I és possible que siguis una persona molt avançada. Però mai com perquè l'ego et permeti ser qui vols ser, prescindint de totes les temptacions del món. Només t'adonaràs quan escoltis l'ànima. Només ella et podrà dir si, sota una suposada beatitud, hi ha l'ego que et fa semblar bo davant tothom. Si les ajudes desinteressades que dónes, parteixen d'oblidar-te de tu mateix i de la teva ànima, rebutjant el més preciós que tenim i rebaixant enormement l'energia amorosa que podem donar. Només l'ànima sap el que hi ha dins teu quan fas qualsevol cosa, encara que l'espectador no pugui notar la diferència. Les ànimes, sí.

No t'imaginis, doncs, que qui camina pel camí d'amor és una espècie d'estaquirot que no es belluga, que no actua, que només observa. Si estàs al camí d'amor, i dones prioritat absoluta a la teva ànima sense excepcions, mai deixaràs de ser el que la teva ànima et demana. Potser deixaràs de fer moltes coses que et demani l'ego. Però si, facis el que facis, ho fas des de l'ànima, la diferència que això representarà a la teva vida serà tan enorme que renuncio des d'ara a provar d'explicar-ho.

I si, a la teva vida, passen coses que el teu ego (o el de la resta del món) consideren que no haurien d'haver passat, si haguessis actuat “com tothom”, accepta-ho com has d'acceptar que el camí de l'ànima només s'entén quan hi ets. Potser, certes coses trigaràs a entendre-les perquè l'ego et posarà “problemes de consciència”. Com en el cas extrem que algú et digui que tens l'oportunitat de tornar enrere en el temps i matar a Hitler abans que pugui fer mal al món. I no ho pots fer. Perquè mai un mal medi et donarà un bon fi. Mai. I no es tracta que ens perdem en disquisicions de si el que passaria és que sorgiria un altre Hitler, si mataves l'autèntic, perquè això no cal en el camí de l'ànima. La humanitat, l'ego col·lectiu, va crear a Hitler i haver-lo assassinat no hagués evitat tot el que ell va provocar. El problema no era Hitler, sinó la gent que l'obeïa o que l'incitava. L'únic que podries haver fet si podessis tornar enrere en el temps, és ser tu. I contribuir a que la resta del món despertés del terrible malson de l'ego. I, per això, no cal tornar al passat. El comportament de l'home actuant des de l'ego provoca tantes desgràcies cada dia que és ara que ens cal ser nosaltres. El que la nostra ànima vol que siguem. Ara més que mai. I, per ajudar de veritat, només et cal ser tu.

Si trobes la pau, descobriràs que, el temps que has dedicat a trobar-la, per “llarg” que et pugui semblar, dóna uns resultats increïbles. Que la teva pau resol, sense fer res concret, molts problemes al teu voltant que, abans, et semblaven irresolubles. Que la pau et fa actuar tal com ets, enlloc de patir i passar-te el temps queixant-te del dolor, del que no pots fer o amb excuses que t'impedeixen ser feliç o ser un instrument de pau i amor. Descobriràs que no cal córrer, perdent els nervis i la paciència, per fer res. Que la pau es pot mantenir mentre treballes, mentre vius la vida. I, abans que em diguis que és increïble que tal com està el món avui dia això sigui possible, et diré que el camí d'amor és, en sí mateix, un autèntic, i permanent, miracle. Viu-lo i sabràs el que és autèntica vida.