La por ens bloqueja. Temem el dolor, la
soledat, la buidor, perdre coses i éssers “estimats”. La infelicitat, en
definitiva.
I aquesta por a la infelicitat, ens fa
infeliços. La por a perdre el que creiem que ens fa feliços, ens fa infeliços.
Absurd.
No t'adones que ja has viscut massa anys amb
por i infelicitat ?. Prova una altra cosa. Al cap i a la fi, ja saps què és
viure amb por. Prova a viure amb el seu contrari. L'amor.
Així com has viscut tants anys amb por (amb ego)
a tota la teva vida, prova a viure amb amor a tota la teva vida. Omple-ho tot d'amor.
Cada instant, cada lloc, cada persona, cada pensament.
Amor és silenci. Per poder escoltar l'altre,
la vida, la natura. Per poder escoltar el teu cor. Lluny del soroll.
Amor és abraçada i perdó. Sense preguntes.
Sense passar comptes. Perdona avui a l'altre, i demà et podràs perdonar. Les
persones no són dolentes. Només són inconscients. I no saben el mal que fan. Tu
també has fet mal, mentre eres inconscient. I només t'adonaràs del mal que has
fet el dia que ho perdonis tot. I no jutgis res, ni a ningú. No hi ha coses
bones o dolentes. Només coses que t'agraden o no t'agraden. No comparteixis les
coses que no t'agraden. Però no condemnis a qui les fa. Perquè no és conscient
que les està fent. Com tu, quan ets inconscient.
Amor és consciència. Sense addiccions que t'enterboleixin.
Amor és veritat. Sense mentides que no vols
veure.
Amor és llibertat. Només existeix entre éssers
lliures. Sense lligams que us impedeixin volar per trobar el vostre camí.
Amor és humilitat, senzillesa, simplicitat.
Sense complexitats que la ment posa per davant de la intuïció del cor.
Amor és màgia, admiració, bellesa. Sense
controlar el temps que dura l'espectacle. Si pateixes perquè un espectacle s'acaba,
et perdràs el següent. La vida és màgia en sessió contínua. No pots escollir l'espectacle
que veus, ni quan durarà. Només pots obrir els ulls i estar disposat a gaudir,
sigui quin sigui l'espectacle. Tots t'ensenyen el camí d'amor.
La por a no tenir, o a perdre les coses que
desitges tenir, només és una argúcia de l'ego per fer-te oblidar la immensa
riquesa que tens.
Una petita història recopilada per l'Anthony
de Mello et servirà per adonar-te que vius enmig de bellesa i abundància, però
que no la veus perquè el teu ego t'omple de desitjos i anhels de coses que et
falten. Per això no veus el que tens.
Diu el deixeble: “Mestre, què t'ha portat la
Il·luminació ?”.
“Doncs que ara sé que potser demà jo no seré
aquí”.
“Mestre, això ho sap tothom”.
“Sí, però no tothom ho sent”.
T'ho poso més fàcil. Si tots els científics
del món asseguressin que demà al matí un meteorit xocarà contra la terra i s'acabarà
tota forma de vida, tu que faries ?. Aniries a treballar ? O correries a
abraçar als que t'estimes ?
Potser per primera vegada a la vida, t'adonaries
de la bellesa i excepcionalitat de cada persona, arbre i ocell. De la
immensitat de bellesa i abundància que t'envolta. De tot el temps que hauries
passat sense adonar-te'n, només buscant i buscant coses que, segons el teu ego,
et faltaven per ser feliç. I, encara que només fos durant les últimes hores de
vida, perdries la por a la mort i gaudiries de la vida, de la bellesa i l'amor.
Com la placidesa de l'últim instant dels qui moren.
Com saps que demà no s'acaba el món ?. Gaudeix
i aprofita ara la vida, vivint sempre com si la mort arribés demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.