dijous, 16 de juny del 2016

CAMINANT PEL CAMÍ D'AMOR. Darreres paraules

Només em queda, acomiadar aquest llibre amb el poema promès. T'he posat a l'esquerra, en columna, el poema i, a la dreta, alguns comentaris del que a mi em recorda cada vers.

Si mantens el cap al seu lloc                            No hi ha excusa. Has de seguir el teu camí. Per
quan altres el perden i et culpen.                      molt que altres “caiguin” i te n'acusin.
Si confies en tu, i ho fan poc,                              Confia en la teva ànima, però sigues humil.
però dones espai als que dubten.                        Si hi ha qui dubta de tu, potser hi ha alguna raó.
Si esperant no caus en recança.                        Mai t'has de cansar d'esperar. Paciència infinita.
Si, enganyat, no dius cap mentida.                    La veritat sempre i en qualsevol situació.
I, odiat, no somies venjança.                             Has d'estimar, sobre tot, als que no t'estimen.
Ni et fas el bo, ni el savi en la vida.                  Voler semblar bo o savi, et fa deixar de ser-ho.

Si somies, i el somni no et llastra.                      Els somnis no s'han de convertir en desigs.
Si penses, no fent-ne el que sents                       No confonguis sentiments i pensaments.
Si trobes el triomf i el desastre                           L'eufòria quan les coses van bé, és tan dolenta
i ambdues falses no et commouen gens.            com la desesperança quan no van tan bé.
Si suportes la veritat cabal                                  Veure que la major part de gent rebutja el camí
torçada per les bretolades.                                    d'amor, no t'ha de desanimar.
O veure, perduda, la teva obra cabdal                 Descobrir que el “treball” de tota una vida no et
I tornar-la a refer, amb eines gastades.                portava pel camí d'amor i començar de nou.

Si fas una pila amb els guanys                          En el camí d'amor, t'ho jugues tot cada vegada.
i els arrisques a una jugada.                              Perquè no tens por. I si perds, i recules, ho has
I perds, i comences d'avall.                               de tornar a intentar, començant de zero.
I no en dius ni una paraula.                               I sense fer que els altres “t'admirin” per això.
Si pots fer que el cor i els tendons                     L'única força de la que disposaràs en el camí
et serveixin quan no en queda rastre,                 és la de la teva fe. No pots basar-te en certeses.
i aguantin amb tu quan no tens solucions           Ni esperar solucions de ningú. Només la teva fe
més que la voluntat de dir-los: “Aguanta”.         et donarà la força per aguantar, quan caiguis.

Si parles al poble i mantens la virtut.                  Si ets tu mateix, amb els iguals i els dèbils.
O vas amb els reis, però amb la teva traça.           I també amb els poderosos. Sense orgull.
Si ni enemics ni amics et veuen fotut.                   Si no et lamentes davant de ningú.
Si compten amb tu, però ningú no ho fa massa.    Si pots ajudar, sense dependències.
Si fas increïble un minut                                        Si pots vèncer l'ego, ni que sigui un minut,
amb seixanta segons que no tinguin preu.              sentiràs el que significa el camí d'amor.
Teva és la Terra i el seu contingut.                        Quan hi ets, l'ànima et fa sentir complet. 
I, molt més, seràs Home, fill meu.                        Tens tot el que importa.

(IF, Rudyard Kipling) 


No defalleixis. L'intent, cada instant, d'anar pel camí d'amor, també és força pels altres. No hi ha res més bonic, ni més màgic, en aquest món, que veure la força de l'ànima d'un ésser que es resisteix a deixar-se vèncer per un ego que creu que ho ha guanyat tot. Sigues tu un altre ésser que, sense soroll, treballa per descobrir la seva ànima i mostrar-la, i donar-la, al món. T'estimo.

Escrit a Valldoreix del 6 de gener al 4 de març de 2007



Lluís Tordera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.