A vegades oblidem que som únics.
Arrossegats per un món que cerca la
uniformitat (la globalització), perquè la diferència fa por, oblidem que la més
immensa riquesa que tenim és que cada persona, animal o planta és única. I això
les fa admirables i plenes d'una bellesa única.
No vulguis ser com tothom. La
consciència que ets diferent, però digne de ser estimat. Que ets únic i, per
tant, digne de ser recordat. Que els altres no poden prescindir de la teva
experiència, de la teva consciència. Tot això és un signe inequívoc de la
presència de la teva ànima. D'allò que ets tu.
Hi ha una escena mítica a la història
del cinema. A la pel·lícula Blade Runner. Un replicant, espècie de robot amb
aparença perfectament humana, creat per treballar en condicions dures a l'espai
exterior, veu com tots els seus congèneres van morint. Cerca al seu inventor.
Li fa veure que té consciència de la seva existència. De la por que té a morir.
El seu inventor se n'adona que el
grau de consciència que va introduir en els últims models, fa que els
replicants no es conformin amb la predestinació que se'ls ha donat.
Tota la pel·lícula, gira al voltant
de la manera en què, el caçador que persegueix als replicants revoltats, pot
distingir als replicants dels humans. No sempre, malgrat la seva experiència,
ho aconsegueix.
A la mítica
escena de la que us parlava, quan l'últim replicant, després de veure morir els
seus companys a mans del caçador, està a punt de morir, en lloc de venjar els
seus companys i matar al caçador, escull dedicar-li unes frases que són un
exemple magnífic de la consciència humana de ser únic i del que ens perdem la
resta quan tu no hi ets (o no t'estimes).
“És tota una experiència viure amb por ... no
et sembla?.
Això és el que significa ser un esclau.
Jo ... he vist coses que vosaltres no creuríeu
... atacar naus en flames més enllà d'Orió.
He vist raigs C brillar a l'obscuritat, prop
de la porta de Tannhäuser.
Tots aquests moments es perdran en el temps,
com llàgrimes a la pluja.
És hora de morir”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.