CAMINANT PEL CAMÍ D'AMOR. 21. Amor i retrets

Quan has estimat sincerament, i molt de temps, una persona, et sembla que ho has donat tot. Potser sí que has donat tot el que sabies donar. Per això dic que ho has fet sincerament. Però si les coses no han anat bé, pensa que és perquè havies encaixat amb aquella persona però no amb el que la teva ànima vol ser. I a l'altra persona li haurà passat el mateix. Si l'intent ha estat honest i mutu, no hi ha d'haver retrets. I, si pensessis que potser l'altre no ha actuat així, tampoc val la pena retreure-li.

El retret és una forma de perdre energia absolutament nefasta. No et dóna cap solució. Només et dóna malestar. I és una forma de quedar-se enganxat, paralitzat, en aquella etapa de la teva vida que ja ha passat. És una forma de quedar-se clavat (encara que sigui per fer-se retrets) en un amor que no ha resistit les proves de l'ànima. En un amor que, amb tota la bona intenció, no era ple.

Quan t'adones que havies viscut un amor, amb tota la sinceritat de que eres capaç, però que ha resultat ser un amor que t'allunyava de l'autèntic camí d'amor, (el de l'ànima, el de la consciència) l'has de deixar morir. Perquè amb ell se'n vagin els teus dimonis, els teus egos. Però sense voler fer més mal a l'altre. Quan descobreixes que un amor no funciona, ja us havíeu fet mal sense voler. No us en feu més, ara que ja ho sabeu. Oblideu els mals. Apreneu la lliçó i torneu a viure. Cadascú per la vostra banda, potser trobareu tot allò que la relació amb l'altre havia ajudat a amagar. I que us impedia avançar en el camí d'amor. Perquè us donàveu un amor que tenia un preu. El de la por.

L'amor que no surt del camí de l'ànima, sempre té moltes pors que ha d'amagar. Jo et dono la meva por i tu em dones la teva. Però no som lliures. Jo et necessito a tu i tu em necessites a mi. Ens donem un amor que, per molt que ho vulguem dissimular, no és incondicional. I, aquesta unió, no podrà suportar la pressió de la teva ànima i la meva. Cadascuna, lluitant per buscar el seu camí.

Si hem arribat a aquest punt, més val dir-se adéu. Sense retrets. I esperar que, algun dia, el Tu i el Jo que hem de ser, puguin caminar pel seu camí d'amor. No ens hem de buscar. Si els nostres camins d'amor van de costat, ja ens trobarem. Sigui com sigui, desitgem-nos sort. Estimem-nos sense passió, com hem d'estimar a qualsevol ésser. Si no ens quedem enganxats, obsessionats l'un per l'altre, i dediquem les energies a seguir el nostre propi camí d'amor, ves a saber si no ens tornarem a trobar. Però que sigui en el camí d'amor. Com és segur que no funcionarà, és si no deixes de mirar cap a l'altre. Sigui per fer-li retrets o per seguir pensant en ell. Perquè això consumirà la teva energia i no aconseguiràs lluitar pel teu camí d'amor. Per molt que estiguis segur que es pot arreglar, si és amb eines de l'ego, deixa-ho morir. Perquè si aconseguissis reviscolar-ho, jugant amb l'ego, obtindries un nou problema. És millor que ho acceptis. Encara que et sembli “dolent”. Encara que no entenguis perquè. Tingues fe i no li donis voltes. Ni miris cap al passat, ni desitgis el futur.

Algun dia ho entendràs. Quan siguis al camí d'amor, podràs distingir tots els matisos del teu ego i el de la teva parella. No per jutjar o criticar, sinó per evitar, amorosament i sense rancúnies, repetir-ho. 

Aprenguem de la experiència. A no tornar a amagar les nostres pors. A distingir, entre els records d'un amor que ja ha passat, fins a quin punt hi amagàvem desesperança, por a l'abandó, aparences. Ara, sense ningú que ens ajudi a amagar-ho, enfrontem-nos-hi. Amb les nostres pors, no amb les de l'altre. I sense excuses. L'altre només ha estat una prova que la teva ànima et va posar per ajudar-te a aprendre. No pots fer responsable l'altre de la teva vida i les teves decisions, perquè et va ajudar a amagar les teves pors. Com si les pors que l'altre havia aportat fossin les culpables del que ha passat. Preocupa't de les teves pors. De les que aniran amb tu tota la vida si no hi poses remei. Adona't que, per molt que les amaguis, les pors no moren fins que t'hi enfrontes. I només ho pots fer tu. No esperis de cap mestre, de cap guru, que t'alliberin del que només tu pots desfer. Recorda que la porta del camí d'amor només s'obre des de dins. Que, per molts esforços ben intencionats que hi posi, cap altre ésser pot girar el pom de la porta que dóna pas al teu propi camí d'amor.