Retorn a la innocència

Per retornar a la innocència, cal tornar a la mirada d'infant.

Quan somreies a tota persona que t'agafava, fos negra o blanca, rica o pobre, bonica o lletja. Fins que et van ensenyar el que era la por.

Quan per aprendre només et calia mirar la cara dels pares i el lleuger gest d'aprovació o desaprovació. Fins que el gest es va tornar retret i et van ensenyar a sentir-te culpable.

Quan et senties lliure i feies el que et semblava, sense fer mal a ningú, i al davant de tothom. Fins que et van ensenyar a amagar sentiments, a amagar el teu cos, a amagar la veritat. I et van ensenyar la mentida i la hipocresia.

Quan per viure només et calia una mica de menjar i uns braços que t'abraçaven. Fins que un dia et van dir que ja n'hi havia prou i que els pares havien d'anar a treballar. I et van ensenyar que no et mereixies ser estimat.

Quan la vida era un joc i no calia preocupar-se per res, només gaudir de les coses senzilles i boniques de la vida. Fins que et van ensenyar que s'havia de ser “algú” a la vida. El millor. I vas aprendre l'orgull i la supèrbia.

Quan senties que qualsevol cosa et semblava bé i la vida era fàcil. Fins que et van ensenyar que la vida era dura i havies d'aconseguir objectius i superar als altres. I vas aprendre la enveja.

Quan ho comparties tot i no comparaves res. Fins que et van ensenyar a dir “meu”. I vas aprendre l'egoisme.

Així vas anar perdent la innocència.

I, al cap dels anys, un bon dia, et van dir que ja eres adult. Et van dir que ja eres una persona responsable. I això volia dir educar als infants per aprendre el mateix que tu. Aprendre a perdre la innocència.

I, ara, per tornar a la teva mirada d'infant, hauràs de perdonar a tots els que te la van fer perdre. A tots els que et van prendre la innocència. Perquè, sinó, no et podràs perdonar a tu mateix haver-la fet perdre a altres infants.

Tornar a la innocència vol dir perdonar-ho tot i a tothom. Perquè la innocència no pot existir si jutges als altres o a tu mateix. La consciència d'infant, neta de prejudicis, només viu sentiments d'amor.

Un infant ho estima tot, perquè tot li sembla màgic i ple de sorpreses. Viu admirat per la vida.

Els adults creuen que els infants actuen així perquè tot els resulta desconegut. Que els adults ja ho veuen tot com una cosa rutinària, perquè ja ho coneixen tot. I estan equivocats.

La mirada d'innocència d'un infant és l'única capaç de captar tots i cadascun dels canvis subtils que el fluir de la vida provoca a cada instant. Cap arbre és el mateix arbre, cap ocell és el mateix ocell. On un adult veu el mateix ocell, està veient la definició d'ocell que té a la seva ment. Vist un, vistos tots. Però, un infant veu aquell ocell que no té res a veure amb l'altre ocell. La seva mirada desperta i conscient veu la vida autèntica on un adult només veu rutina.

Per això un infant és feliç amb qualsevol cosa, somriu a tothom, no jutja a ningú i estima a qualsevol ésser. Està agraint al món que li porti tanta felicitat. I li porti una papallona, un raig de sol i un ocell que canta.

I, excepte les persones adultes, la resta del món conscient ho sap. El gos se n'adona que el cor d'un infant és pur. I no li tindrà en compte el cop que surt de les manetes que aprenen, poc a poc, a controlar el moviment.

Retorna a la innocència d'infant i veuràs la vida amb uns altres ulls.

Veuràs que, sota cada adult, hi ha un infant que ha oblidat com es pot estimar a sí mateix i per això no pot estimar incondicionalment als altres. Tu només recorda això. No et cal fer res. Només et cal ser. La resta és fàcil. Tot és amor.

Lluís Tordera                Valldoreix 2 d'abril de 2009