CAMINANT PEL CAMÍ D'AMOR. 22. Per guanyar l'ego, no lluitis contra ell

Prepara't per a la rendició absoluta. Sí, has llegit bé. No es tracta d'una lluita. Es tracta d'una renúncia, d'una rendició. Nega't a lluitar contra res. De fet, l'única cosa que importa, el teu camí d'amor, el que la teva ànima/consciència vol ser, no s'aconsegueix lluitant. Sinó en la més absoluta pau. Si no lluites per posseir cap cosa material, cap ésser, estàs renunciant a tot el que té algun valor per l'ego. I només vius al present, perquè no desitges res del futur, ni retreus res al passat. Ni tens pors. Ni urgències. I això és la pau. L'amor incondicional que sents per la teva ànima i aboques cap a tothom. Si no ets capaç de sentir-lo primer per tu, no pots sentir-lo per ningú. Ni per aquells a qui no has sabut estimar mentre estaves cec. En la quietud i la pau hi ha la llum que il·luminarà el teu camí. I el d'aquells que estimes. Estima a tothom. Però sense fer-te responsable de cap altre ànima.

El més difícil és resistir només amb la fe. Quan comences a caminar pel teu camí d'amor et sents sol i aïllat. Encara que hi hagi gent al teu voltant. I pots pensar que, si no t'entenen, tampoc et podran estimar. Estigues tranquil. Que aquest neguit no t'aturi en el teu camí. Perquè si alguna cosa és segura en el camí d'amor es que acabaràs rebent amor. I, el perquè, és molt senzill, encara que ara et costi d'entendre. Quan sentis amor incondicional per tu mateix, és a dir quan estimis, per damunt de tot, el camí que la teva ànima vol fer, la teva ànima es podrà mostrar amb tots els altres éssers com realment vol ser: amorosa, generosa, perquè quan una ànima es “realitza” no li cal res més. No hi ha cap altre necessitat per la teva ànima que sentir-se estimada per tu mateix. I com ja té tot el que necessita, no es guarda res més per si mateixa. Ho dóna tot. Tot l'amor que hi has abocat. I aquest amor que dones als altres, sempre, tard o d'hora, acaba tornant cap a tu. I no falla mai. ¿Perquè?. Perquè, en el fons, totes les ànimes som una sola. I, encara que l'amor que donis passi pel filtre dels egos de la gent que l'ha rebut, la força de l'amor incondicional és tan poderosa que revoltarà l'ànima dels que l'han rebut. Fins i tot la d'aquells que estiguin més dominats pel seu ego.

Però tu no donaràs mai als altres res per voler-lo rebre de tornada. No estaràs pendent més que de tu mateix. Pendent que la teva ànima estigui bé. El fet que la teva ànima estigui bé envoltada de rostres somrients és el que et mourà. No la “caritat” envers els altres. Perquè, si no mantens sempre i en tot lloc a la teva ànima en primer lloc en la llista de l'amor, no la mantens plena d'amor incondicional i, si necessites l'amor d'algú altre per omplir-la, ja no ets lliure, depens d'algú altre i et perds el camí d'amor. En canvi, si només depens del teu propi amor per ser lliure, sempre tindràs la garantia de seguir en el camí d'amor. Perquè cap “amor” (cap parella, fills, amics, ...) és “necessari” per ser tu. No en depens. Cap ego de cap ésser estimat podrà fer-te sortir del camí. Perquè no faràs res per ells. Només ser tu. No és un No als altres. És un Sí a tu. Perquè, la teva simple presència, essent tu, els donarà forces i exemple per començar el seu propi camí d'amor. No pots fer, ni has de fer, res més per ells. Ni per ningú. Els teus actes són els que surtin del fet de ser tu, escollint cada acció en el present. ¿I com ets tu, com vol ser la teva ànima?. Ho sabràs quan li hagis donat l'única cosa que et demana: amor incondicional. I per donar-li, no has de tenir cap altre “necessitat”.

Si no necessites res, res t'ha de fer córrer. Si no corres i t'atures, escoltes tots els missatges de la teva ànima. Però l'ego no et deixa aturar. T'ataca provocant-te neguit. El neguit, el rum-rum de fons de l'ansietat, apareix perquè hi ha pors o desigs que t'assalten. Tant és si és la por a ser rebutjat, a no tenir prou, a perdre coses. O desigs que es disparen quan les coses “van bé” i et fan fugir al futur.

Quan el neguit t'ataca, la única resposta possible és no respondre. Atura't, sense pensar. Donar o pensar respostes al neguit és alimentar, encara més, l'ego que et dóna el neguit. Apaga la ment.

Has d'entrenar-te a no pensar, quan estàs neguitós. Com estàs dominat per l'ego, que et porta el neguit, seràs incapaç de veure amb la ment dominada per l'ego el que has de fer. Et semblarà que no hi ha sortida. I sempre és la mateixa. Només te l'has de “gravar” a foc, recordant que ja t'ha funcionat altres vegades: aturar-te i buscar la pau, l'amor, la quietud, la bellesa i el present.