El d'avui no és un capítol qualsevol. He trigat anys en pensar-lo. Però avui ja he ajuntat les peces.
Començaré per la part més críptica. La física quàntica. Sabreu que es va "descobrir" just fa 100 anys. I que els físics "normals" la menystenen, perquè posa de cap per avall tota la física "clàssica". Però resulta que, sense la física quàntica, no es pot explicar l'univers.
Avui només em centraré en una part molt petita. I és la explicació de que l'univers es va crear a partir d'un sol punt de massa infinita que va esclatar, donant lloc al "big-bang". I que, des d'aleshores, l'univers s'ha anat expandint.
Doncs bé, un dels principis de la física quàntica (que sabeu que parla de "coses" que ara són molècules i ara són energia) és que tota molècula que ha estat en contacte amb una altra, és capaç de comunicar-se amb ella malgrat el temps i l'espai. I que existeixen infinitat de multiversos, en el temps i en l'espai. Cada opció d'escollir entre un camí i un altre, dóna lloc a un univers alternatiu.
Doncs bé, la manera de mantenir el contacte entre multiversos és l'amor incondicional.
Algunes de les pel·lícules i sèries que han tractat el tema (no diré quines per no fer spoiler), acaben explicant que, quan una persona és "inamovible" en l'amor, aquest amor és l'única energia capaç de travessar el temps i l'espai i connectar totes les possibles realitats.
Feta la "introducció", recordo el que he dit al "Camí d'amor" i com s'explica.
Ningú et pot estimar més del que tu t'estimis. Ni pots estimar ningú més del que tu t'estimis. Té a veure amb l'energia. La quantitat d'energia que poses en l'amor per tu mateix, és la que es pot "intercanviar". Pots rebre tan amor com el que et tinguis. Mai més.
L'ànima sempre fa el millor per tu, encara que no ho sàpigues. Avaluar les coses com a "bones" o "dolentes" no té sentit. Perquè si són "dolentes", són lliçons, aprenentatges, que la teva ànima et porta, en la missió de que aprenguis a estimar-te a tu mateix, malgrat tot. Aquesta és l'única missió que tenim. Aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos (i als altres) passi el que passi, facin el que facin.
I la màgia en el camí d'amor, no és més que la superació de la física "normal". Passen coses que no es poden explicar. La màgia que ve quan la teva ànima, superant la "realitat", et porta coses que no t'esperes. Per això és màgia.
Perquè, quan dic que l'ànima et dóna sempre el millor per a tu, encara que no ho sàpigues, el que estic dient és que la teva ànima et donarà el millor entre tots els escenaris possibles. I aquí rau la màgia.
És per això que dic que el camí d'amor és pura incertesa. Que les certeses són ego. Perquè la incertesa significa que tot és possible. Que deixem en mans de la nostra ànima (amb alegre acceptació) el que hagi de passar. És l'ingredient imprescindible perquè la màgia pugui existir.
I és per això que et dic que la vida no és una successió de temps en la que pots veure el teu objectiu a una certa distància. No hi ha temps, ni espai. Si desitges una cosa, no arribarà mai. O arribarà. I serà pitjor. No pots "calcular". No pots desitjar. Només escollir entre les opcions que et trobes dia a dia. I les opcions sempre són: amor o por. I saps que quan l'opció és amor ( i no ego-por), tot resulta ser amorós, fàcil, simple i que no fa mal a ningú. I l'amor sempre ha de ser, en primer lloc, amor per a tu mateix.
Recordant Sant Agustí. Estima i fes el que vulguis.
Valldoreix, 14 d'agost de 2021
