Ets únic

Ets únic. No hi ha hagut, ni hi haurà mai, ningú idèntic a tu. Cada ésser és únic. I l'amor incondicional, el mateix que Déu ens dóna a nosaltres, ens aboca a la unió. En canvi, l'ego, ens porta a la separació.

Quan no sentim, ni rebem, amor incondicional, tenim un buit que hem d'omplir amb alguna cosa: amor condicionat, menjar, beguda, drogues, agressivitat, por, compres, ...

Si et fas mal a una cama, perquè no et mimes prou, et caldrà una crossa per omplir el buit de la cama que no pots fer servir. Si aprens que et cal estimar-te, sabràs que has de prescindir de la crossa quan abans millor. Si segueixes deixant que l'ego controli la teva vida, les crosses (unes o altres) seran permanents. I no seràs lliure.

Quan més mal ens ha fet una resposta de no amor, més gran és l'obsessió, la ceguesa, que ens porta a tapar, d'alguna manera, aquest dolor, aquest buit.

Si estiguéssim plens d'amor incondicional, ens seria igual, per exemple, disposar o no de moltes coses materials, disposar d'il·lusions d'exclusivitat i separació fomentades per la publicitat d'aquest món ple d'ego... Quan més ple et sents de l'amor que surt de dins teu, menys necessites les coses de fora. Aquestes coses innecessàries, ens omplen de noves pors a perdre-les, a no tenir-les, a que ens les prenguin.

Vivim en un món dominat per l'ego que ens vol separar, com si les distincions generades per l'ego ens podessin fer sentir únics. La gran mentida. Quan estem plens d'ego i busquem la separació dels altres, és quan més, per desgràcia, ens assemblem. En l'ego, no som gens únics.

Cada camí, com cada persona, és únic. Només cadascú pot fer el seu propi camí. És per això que, encara que puguis aprendre de tot i de tothom, no has de ser seguidor de res ni de ningú, només del que et diu la teva pròpia ànima/consciència. “Estima i fes el que vulguis”.

La pau interior és la que et permet accedir al pou inacabable de felicitat que hi ha dins teu. Aquesta felicitat, aquesta pau, aquesta satisfacció, és la que ens permet apreciar i admirar la bellesa. La bellesa sempre està en la teva mirada, no tots la veuen al seu voltant. Hem de ser capaços d'apreciar les lliçons i missatges que ens dóna la vida, encara que vinguin vestides de manera que la major part de la gent pugui considerar lletja o “dolenta”.

Quan no hi ha pau dins nostre, ja no som capaços de veure la bellesa, només veiem el dolent, el negatiu. Els que semblen sentiments profunds són, en realitat, obsessions.

Per això, la falta de pau a dins, origina la guerra a fora. Perquè tot ho veiem lleig. Tot ens sembla una agressió. No veiem la bellesa, sinó la lletjor. En canvi, la apreciació de la bellesa, que ens surt de la satisfacció interior, és la que fa canviar el món de fora.

L'ésser més conscient, també és el que més estima. No et separis dels altres. L'equilibri a la teva vida, t'ha de permetre estar sol, però no has de necessitar estar sol. T'ha de permetre estar amb els altres, però no necessitar-los. T'ha de fer veure que hi ha altres que viuen en la inconsciència, però no fer servir això com excusa per allunyar-te dels altres. El camí d'amor no és una ruta idíl·lica traçada sobre un cel net. S'ha de caminar enmig del dolor d'altra gent, del teu propi dolor. Només comptes amb la consciència i l'amor. No hi ha altres armes. Si fas servir altres eines, mai et coneixeràs a tu mateix.     

El camí d'amor, no és més que la vida viscuda, a cada instant, amb amor i consciència. I s'ha de viure a cada instant perquè el camí es construeix mentre camines mirant al present. Si mires al passat o al futur no hi veuràs camí. És un viatge, no un objectiu.

Ara que està a punt de començar un nou any, no facis plans.

No miris cap al que et quedi de vida. Si ho fas, la perdràs.

No vulguis veure què faràs l'any que ve. No pots saber-ho. La voluntat, per fèrria que sigui, no pot substituir ni la consciència, ni l'amor.

No pensis en el que faràs demà. Ni tan sols avui.

Només en el present, trobaràs les solucions. No pretenguis trobar respostes a les preguntes que hi ha al teu cap. Mentre busquis la resposta, estaràs en mans de l'ego. Oblida't de les preguntes. Busca la pau i, sense pensar-hi, trobaràs les respostes.

Fes que, en aquest instant, els teus ulls llisquin suaument, paraula a paraula, lletra a lletra, sobre això que estàs llegint. Atura't i tanca els ulls.

Si, per un instant, un pensament d'amor t'ha vingut al cap, vol dir que et comences a conèixer. I això és una gran noticia per a la resta del món. Com ets únic, ningú pot substituir-te. El que tu pots donar, es perdrà si no t'estimes.

I, quan t'estimis, quan et coneguis, seràs capaç d'estimar-nos. Perquè descobriràs que els altres també som únics.

Quan ens perdonis per tot allò que haguem fet de dolent, et podràs perdonar a tu mateix. Quan deixis de jutjar-nos per allò que no t'agrada, deixaràs de jutjar-te a tu. Quan miris amb amor, fins i tot el mal que et puguem fer, aprendràs que l'amor ha de ser el teu únic llenguatge. Quan miris als altres de nou, cada dia, sense tenir en compte el que van fer ahir, aprendràs a acceptar els canvis en tu mateix. Perdràs la por. L'ego. I seràs lliure.

Aprendràs a estimar, començant per tu mateix, tot el que t'envolta.

Pot ser que, quan sents parlar de ment (ego) i ànima, acabis pensant que no saps com distingir-les, entre les imatges que et vénen al cap. I és molt senzill.

Els pensaments que no generen, simultàniament, sentiments d'amor. Els que no fan vibrar les teves emocions profundes (no les confonguis amb desigs), són buits. O són ego. La “consciència” sense amor no és possible. No és consciència. Només ment.

Les emocions que s'associen a pensaments de possessió, de necessitat o de por no ens permeten ser lliures. També són ego. L'amor inconscient mai és incondicional.

El camí d'amor està fet de consciència i amor. Sempre han d'anar associats. Sempre.

Ets únic. No et necessitem, no ens necessites. Però no podem prescindir els uns dels altres. Perquè, cadascú, aporta coses úniques que no es poden perdre.

T'estimo tal com ets i tu ens has d'estimar tal com som. Sense condicions. Perquè així podrem canviar. Si tu ets únic, no et puc jutjar. Ni entendre't. Fins que no t'estimi.

Lluís Tordera               Valldoreix, 30 de desembre de 2007