L'autoestima

¡¡¡ Quantes confusions tenim al voltant d'aquest concepte !!!. Tot i que vol dir la capacitat d'estimar-te a tu mateix, resulta que, quasi sempre, depèn de si els altres ens estimen o no. Aleshores, i tenint en compte que cadascú de nosaltres és únic i els altres no ens poden conèixer ni apreciar si no ho fem nosaltres mateixos, com podem arribar a estimar-nos a nosaltres mateixos si depenem que els altres ho facin primer ?.

Aquesta paradoxa governa les nostres vides. “Necessitem” que ens valorin i que ens estimin però, per això, ens sotmetem a ser qui no som. “Hem” de ser com als altres els agradaria que fóssim, perquè ens puguin “apreciar”, així que ens neguem a nosaltres mateixos i en lloc de ser el que hauríem de ser, som el que als altres els pugui agradar més.

I no s'acaba aquí la bogeria. Com la major part de gent “estima” als altres depenent del que li agradaria trobar, moltes vegades la gent s'autoenganya i s'imagina en els altres característiques que no tenen. I amb mentides no som lliures.

L'única manera d'estimar-te de veritat a tu mateix és que tu, que ets l'únic que sap qui ets en el fons del teu cor, no tinguis por de mostrar-te com ets. I, per això, no pots ser tu si això depèn de la “aprovació” dels altres.

Tinc amics que em diuen que els costa molt conservar les estones de màgia i silenci. I és molt normal. Que ningú es pensi que la pau és l'estat normal en el món que vivim. Cal posar-hi molta consciència i no tenir cap por al desconegut.

Perquè el camí d'amor, de l'ànima, és el desconegut. Perquè no tens cap certesa del que passarà. Només pots confiar en que, essent tu mateix, tot anirà “bé”. I això vol dir que passarà el que hagi de passar per poder arribar a conèixer-te. Encara que algunes vegades et sembli que t'estan passant coses dolentes, recorda que són necessàries per aprendre.

Les úniques “certeses” que pots tenir són les que ja coneixes. Que, si fabriques un jo que agradi als altres, tindràs molt “èxit”, no amb tu mateix, però si amb els altres que trobaran en tu el que “volen” trobar. Però no seràs lliure. I viuràs amb por, i maniobrant cada dia, per no perdre “l'amor” dels altres. Seràs el que a la “Borsa” de “l'amor” estigui millor valorat cada dia. Però mai seràs tu. Fins que l'ànima t'ho recordi. Probablement, a patacades. Però serà bo recordar-ho.

El que tu vals, només ho pots trobar tu. I, per això, cal la autèntica autoestima. La capacitat d'estimar-te a tu mateix i valorar qui ets per damunt del que als altres sembli que els agradi o no. Així que, per arribar a estimar-te a tu mateix, et sentiràs sol en molts moments. Creuràs que ningú et comprèn ni et valora. I ho hauràs de superar sense certeses.

L'ànima utilitza tots els trucs del món per fer-te recórrer camins i vivències que t'ajudin a recordar qui ets de veritat. Però mai fa trampes. Mai et donarà certeses, perquè no series lliure. Quina llibertat hi hauria per a ser tu, si tinguessis clar, prèviament, que passaria exactament allò que tu preveus, en funció del que facis ?. L'ànima és llibertat, veritat, simplicitat, amor, fe, ... sempre. Si tens la certesa de quina cosa passarà, quan, com i amb qui, és que no és de l'ànima.

La vida és un camí (no un objectiu) ple d'incerteses i tu ets responsable de l'única certesa que hi pot haver. No pots decidir què passarà, ni quan, ni amb qui. Només pots decidir com ho viuràs tu, segons qui ets i el que vols, i confiar en que l'ànima et donarà sempre el millor per a tu. Encara que no t'ho sembli, perquè alguns aprenentatges són durs, l'ànima sempre et dóna el millor per a tu mateix, perquè arribis a ser tu. Cal molta consciència i fe per acceptar-ho.

La fe en l'ànima no és una cosa que cal de vegades. Cal sempre. Justament perquè, en l'ànima, mai pots tenir certeses.

Les úniques certeses de l'ànima són les que t'he dit. Sempre et deixarà llibertat per escollir entre ella i l'ego. Sempre et donarà allò que és millor per arribar a ser tu. Clar que, si t'ho mires des de l'ego, et semblarà que et fa males passades.

La bona notícia és que, si arribes a experimentar la màgia de l'ànima, que apareix de manera insospitada i et deixa amb la boca oberta, i arribes a entendre que tot el que has de fer és acceptar-ho tot amb alegria i agrair-ho tot, seràs lliure.

Seguiràs podent escollir lliurement entre l'ànima i l'ego. Però, aniràs acumulant cada cop més experiències màgiques de l'ànima. I les voldràs repetir una i una altra vegada. L'espectacle sempre és diferent. La inexistència de certeses i el fluir constant dels escenaris, t'obliga a ser sempre tu, a estimar-ho tot i a tothom. Perquè no saps mai per on continua el camí d'amor. Per fer cada pas, cal decidir sempre entre ànima (fe) i ego (certesa). I la màgia només la trobes amb fe. Escull. 

 Lluís Tordera               Valldoreix,  4 de Juny de 2009