VIURE EN EL CAMÍ D'AMOR 7. L'origen dels nostres mals

L'origen dels nostres mals sempre és el mateix. No hem après a estimar-nos. I no hem après a estimar, ni a deixar-nos estimar. No hem après a rebre, ni a donar amor. I sempre és perquè no ens hem sentit estimats per aquells de qui esperàvem amor: els nostres pares.

Als llibres anteriors ja hi trobareu moltes raons per les quals els pares no saben estimar els seus fills. Però, sempre, és perquè, en l'origen, ells tampoc es van sentir estimats. També hi trobareu, diferents formes que pren la nostra reacció. Què és el que fem quan no ens hem sentit estimats de petits.

Només com un exemple d'opcions aparentment contraposades que tenen sempre el mateix origen, i vist des de l'angle del grau d'activitat. La nostra reacció pot fer que o bé ens fem necessaris, quasi sempre hiperactius, intentant divertir, salvar, guanyar diners. O que ens amaguem en un pou negre de depressió. I fem veure a tothom que necessitem als altres. Fer-nos necessaris o fer-nos dependents. Fer-nos controladors o patidors. Fer-nos “donants” o “rebedors” compulsius.

Al final, qualsevol pregunta deriva cap a les mateixes, en tots els casos. Què ens fa fer la por a viure creient que no tenim dret a ser estimats ?. Què fem per amagar-nos-ho ?. La resposta a aquestes preguntes sempre és, en el fons, la mateixa. Viure segons l'ego enlloc de viure segons l'ànima.

I les proves que l'ego ho complica molt tot perquè no veiem el que no es pot resoldre amb amor les tenim per tot arreu. La complexitat del nostre món és obra de l'ego. Un món cada cop més complex és la resposta de l'ego per amagar-nos la veritat. I l'ànima necessita cada cop generar crisis més dures perquè ens adonem. Però, encara que sembli una paradoxa, la exacerbació de l'ego ens ha portat a un estat de coses tan absolutament desproporcionat que cada cop més gent s'adona que no anem bé.

Em sembla que un exemple molt comú és una forma tan bona com qualsevol altre per veure-ho.

Quan una nena no se sent estimada pel seu pare, respon al no-amor amb una resposta d'ego. I, quan ha trobat un fals equilibri basat en l'ego, manté aquesta resposta a tota costa. Aquesta nena, creixerà responent sempre igual a la relació amb els homes. Buscarà un home que realment no se l'estimi, i a qui pugui respondre de la mateixa manera que va fer amb el seu pare. Buscarà “l'equilibri” en l'ego.

Per molt que ho intentem, no podrem fer-li veure el que li passa. El que s'està amagant. Només ella mateixa podrà descobrir-ho. Perquè, quan més dur hagi estat el patiment que la va portar a la resposta, més complexa i difícil de “descobrir” serà. Pot ser que es refugiï en l'amor maternal, o en la pietat religiosa o en l'amor per una parella. Deliberadament, he posat exemples que ens semblen amorosos. Perquè així ens adonem que el joc de l'ego no es basa només en conductes que qualsevol rebutjaria. L'única pista que la pot ajudar a veure que allò que sembla amorós no ho és, perquè no es basa en amor per si mateixa, només li pot donar la seva pròpia ànima. Mai els nostres judicis, els nostres arguments, les nostres crítiques. Només el nostre amor incondicional, lliure de qualsevol intenció, la pot ajudar. Perquè qualsevol cosa que no sigui amor incondicional rebotarà contra l'escut de l'ego. Els nostres arguments, xocaran amb els que el seu ego ha construït durant anys. Les nostres peticions que s'estimi a si mateixa, xocaran amb l'amor pels fills, l'amor per la parella, i qualsevol altre “amor” que ella no “pugui” deixar. Si li demanem que visqui en quietud al present, el seu ego trobarà excuses per fer-la fugir cap endavant i generar qualsevol mena d'ansietat o por.

Segons l'ego, això no té remei. Ni tan sols si molts amics amb bones intencions volen aportar arguments, exemples, informació o coneixements. L'única cosa que cal aportar és amor incondicional. Des que naixem, la nostra ànima té tota la saviesa necessària. Però el nostre ésser terrenal ha de ser lliure per escollir ser el que l'ànima vol que siguem. L'única cosa que necessita “aprendre” el nostre ésser terrenal és l'amor incondicional. Que és el que el portarà al món de l'ànima. Només cal que algú ens el faci descobrir.

Escrit a Valldoreix del 22 de maig al 22 de juny del 2007

Lluís Tordera