CAMÍ D'AMOR. Nosaltres i els altres

El que vulguis per a tu, dóna-ho, a una altra persona. Sincerament. No ho facis perquè n'esperis un retorn o beneficis. Si ofereixes ajuda, espera que te la demanin. No obliguis a ningú a acceptar-la. I mai no ofereixis ajuda que inhabilita. Si estimes, vols per l'altra persona que sigui el que ella vol ser, no el que tu vols que ella sigui. No la facis dependent. No som responsables de cap altra ànima.

Ni tan sols de les dels nostres fills. Els hem d'estimar, però fer-los responsables. Ens en hem de preocupar, però deixar-los decidir si volen o no rebre la nostra ajuda. Només la seva ànima sap el que vol ser. Respecta-la i estima-la incondicionalment. Però essent tu. L'objectiu de qualsevol relació és ser tu, veure quina part de tu vols veure manifestada, no la reacció de l'altra persona.

La millor resposta a qualsevol situació és la que comporta més amor i millors sensacions per tu. No és egoisme. En el camí de l'amor i l'ànima, la millor solució per tu sempre és la millor solució per tothom. Per tant, sempre has de donar el que t'agradaria rebre. Com tots som un, el que dones a l'altra acaba arribant, tard o d'hora (encara que no saps el moment ni el camí), a tu. L'amor i la felicitat que li dones, te'l dones a tu. Quan aprenguis a donar incondicionalment, aprendràs a rebre incondicionalment.

Si t'equivoques, demana perdó. Perdona't. No tinguis por. El temor i la culpa són els teus enemics. La culpa apareix quan t'adones que vas fer mal. Però, si t'adones, és que ja no ets la mateixa persona. No ho tornis a ser recordant la culpa i el mal. Mira endavant i fes-ho millor des d'ara.

No tinguis por dels altres. Només estan jugant un paper en el joc de la vida. El paper que la teva ànima els fa representar perquè aprenguis lliçons que no acabes d'aprendre. Alguns representen ajudes per a tu i et porten missatges que, si els veus, et faran entendre que és el que estàs fent malament. Altres, intervenen com a actors d'alguna situació que encara no has sabut resoldre. Mentre no les resolguis com la teva ànima vol, les situacions (potser amb diferents actors) s'aniran repetint. Aprèn dels teus errors i mira en què has fallat. Potser a la propera ho faràs bé.

Tot el que passa fora, és el que jo en dic els altres. La teva consciència crea als altres. I la teva consciència, el jo que ets i vols ser, té un enemic a casa: l'ego. No t'adones que la teva ment és l'instrument de l'ego per dominar-te. Tu no ets la teva ment. Ets una cosa molt més gran. Silencia la teva ment per poder escoltar a la teva ànima.

En el fons, i per molt amagats que estiguin aquests sentiments, tot el que critiques, jutges o condemnes en els altres són carències o pors que hi ha en el teu ego. Aquests sentiments que tens en el teu ego, atreuen el que més temen. Si tems ser rebutjat o abandonat, la teva consciència et tornarà a portar aquesta experiència fins que aprenguis a no tenir-ne por. Al final, els altres són proves perquè t'adonis dels temors que encara no has superat i t'impedeixen ser tu mateix. Aquests temors i sentiments dolorosos són el teu ego. L'ego és els altres. No hi ha ningú més.

L'ego inclou els sentiments que no són amor. Els has de reconèixer, reviure'ls i transformar-los en amor. Si tornes a respondre amb no-amor, l'experiència seguirà dins l'ego. Si respons amb amor, anirà a parar a l'ànima. L'amor accepta totes les coses, siguin “bones” o “dolentes”. Estima-les.

Si t'aquietes. Si mires el món com si s'hagués aturat. Si et pots quedar embadalit copsant fins el més mínim detall d'una flor, el vol d'un insecte, l'olor de cada alenada d'aire. Si jugues amb l'ego. Si te'n rius de les seves maniobres com si fossis un espectador d'una comèdia. Si desendolles el videojoc de la teva ment i la observes com fora de tu. Com a un altre. Només llavors tindràs la sensació de veritat, salut, simplicitat, pau, alegria i amor. Veuràs que aquestes sensacions, totes juntes, són alguna cosa molt més forta i intensa que el que en podríem dir emocions.