CAMINANT PEL CAMÍ D'AMOR. 15. Confiar

Confiar en la teva ànima/consciència. Confiar en que, el que passa, és el que convé que passi. Sense saber què et portarà la vida a cada instant. Confiar en la providència. Tenir fe en tu mateix.

Però, confiar en el que la teva ànima sap. Si confies en el que et dic, és perquè la teva ànima també ho sap. I el que et dic et sona, perquè et recorda un antic saber que tots tenim a dins. En el fons, no has de confiar en mi. Sinó en la teva ànima. Però això, en aquest món que hem creat entre tots, no és precisament fàcil. I és perquè no en tenim proves “materials”. Per tant, no hi ha proves que ens facilitin l'elecció cap al camí de l'ànima. I sí, moltes que ens senyalen cap al camí de l'ego.

Les temptacions de l'ego, són plenament visibles. Les estem veient cada dia. Ens les venen i adornen de mil i una maneres. I, a sobre, el món n'està ple d'egos “triomfants”. I, els exemples d'ànimes triomfants, costen molt de veure. Ningú els defensa. La bona gent no és noticia.

Però, també, el que passa és que no busquem als llocs adequats. Ni en els moments adequats.

Quan et planteges començar el camí d'amor, apart d'un impuls interior, indefinible, no tens gairebé elements externs que t'ajudin. Vivim rodejats d'ego. I, fins que no ens posem a treballar en el camí d'amor, no emprenem la lluita conscient per trobar llocs i moments en que l'ànima se senti més còmoda. I, per acabar-ho d'adobar, la nostra història personal d'ego pesa molt més que la fe.

Perquè el camí de l'ànima, el camí d'amor, exigeix molta fe. Fe en tu mateix. I, si alguna cosa provoca l'ego, és falta de fe en tu mateix. L'ego reforça les creences de que necessites ser acceptat pels altres (per l'ego dels altres). Que no pots aïllar-te de la “massa” que està governada per l'ego. Que no pots ser el que la teva ànima vol ser. Perquè l'ego “comunitari” no et deixa.

Encara que sembli un contrasentit, perquè et dic que t'has d'unir als altres i no separar-te'n, t'has d'apartar de l'ego del món, encara que has de buscar la unió espiritual (al nivell de l'ànima) amb tota persona o criatura. Però, mai, des del teu ego. Encara que sembli el mateix, la unió no té res a veure quan el que et manté unit als altres és el camí d'amor, enlloc del camí de l'ego.

L'ego està tan imbricat a les nostres vides que s'adapta, una i una altra vegada, als avenços que fas en el teu camí d'amor. L'ego aprofita, entre altres coses, que ens hem creat una imatge d'éssers racionals, científics. Que tot ho hem d'entendre. Que tot es pot demostrar. I, en aquest món fabricat per l'ego, la fe i el món de l'ànima no hi tenen cabuda.

Fins i tot, en els moments que et dic que has de veure com actua l'ego, quan no pots evitar que guanyi una batalla, l'ego intentarà que “observis” amb els seus instruments. “Racionalitat” (ment analítica), “demostració” (ment científica). I ho has d'evitar. Només pots “veure” amb els ulls de l'ànima. Només pots “entendre” des de la simplicitat, la alegria, la veritat, l'amor, la salut.

Sobre tot quan l'ego ha guanyat una batalla, no li donis una victòria més amplia. No et retorcis analitzant on has fallat. Perquè impliques la ment en anàlisis complexos que només et porten a l'ego. Mira com actua l'ego. Què has sentit mentre et guanyava. Quina part del teu cos et molestava o et feia mal. Quines sensacions tenies. I prou. Aquí s'acaba l'anàlisi. Recorda que l'ànima no para de donar-te, una i una altra vegada, els missatges que necessites per adonar-te d'on has fallat.

Recorda que estàs en el món, però que la teva ànima no és d'aquest món ple d'ego. No la submergeixis més en el món de l'ego, permetent que el propi ego sigui qui “observi” que ha fet l'ego. Perquè, òbviament, no veuràs mai res. Qualsevol intent de barrejar la ment en l'anàlisi del que passa, acaba inexorablement en una nova victòria de l'ego. Observa. Simplement. No dramatitzis perquè has fallat. El perquè ja t'arribarà. Tingues fe. Perquè és l'únic que tens.

Sempre has d'actuar des de l'ànima. Encara que les “proves” en contra que t'aporta l'ego siguin aclaparadores. Això és el camí d'amor. Jugar-t'ho tot, amb alegria, per ser qui vols ser. “Lluitar” incondicionalment, sense descans, sense violència, sense lluita, només amb amor. I, tot, per donar-li a la teva ànima la oportunitat de que la escoltis. Un cop ho facis, la vida ja no serà el mateix per a tu. Potser l'ego et seguirà atrapant un dia rere l'altra. Però, el record d'aquells instants en que vas donar una oportunitat a l'ànima, no s'esborrarà. Encara que hagi estat només una petita victòria, t'ajudarà a pensar que fer el camí val la pena. Per molt dur que sigui. Perquè en el camí d'amor és on pots trobar la autèntica llibertat. La de ser tu mateix. Sense estar atrapat per les pors, les condicions, els xantatges, els dolors, ... i on la única guia és la teva consciència.

Però no oblidis que si d'això en fas una “guerra” estaràs fent servir l'ego com a instrument. Que si actues amb ràbia, amb venjança, no obtindràs res de bo. Que si, enlloc d'enfrontar-te amb les teves mancances, personalitzes els teus errors en un altre i t'hi enfrontes, faràs un mal servei a la teva ànima i al teu camí. Ets tu qui ha d'assumir els seus errors, les teves rendicions davant l'ego. Assumir, no vol dir lamentar, culpar-se, anguniejar-se. Vol dir adonar-se i rectificar. Positivament.

No necessites llargs processos de penediment. Ni públics, ni privats. La teva ànima sap perfectament el que sents. No has de fer cap “cerimònia”. No necessites escenificar res davant de ningú. Si, en algun cas, penses que el teu error ha estat la falta d'humilitat, la supèrbia, la vanitat, i creus que has de demanar perdó, fes-ho sense que això representi cap demostració de res per ningú. Pot ser que et sigui útil demostrar-li al teu ego que no li tens por. Però no n'has de fer cap demostració pública. Voler semblar bo, també és ego. No perdis energies i treballa per fer el camí.

El treball consisteix en vèncer totes les temptacions, obligacions, aparences, creences, ... qualsevol mena d'ego particular o col·lectiu, recent o antic. Tot això amb l'únic objectiu de viure el moment present amb extrema lentitud. Amb extrema suavitat. Amb extrema pau. Amb extrema dedicació al detall insignificant. Amb extrema atenció al que la teva ànima et vulgui dir. I la escoltaràs.

Però l'ànima no et donarà mai el que (se suposa) et dóna l'ego. No et donarà mai garanties, seguretat, futur, premis, reconeixements, situacions previsibles. No podràs veure-li la “lògica”. No n'hi ha. Només hi ha la màgia de l'ànima. Però, creu-me, no hi ha res que s'hi assembli.

La “pega” és que, acostumats a viure amb l'ego, pots trobar a faltar les “conseqüències” que esperes dels teus actes. Treballar desmesuradament no té premi. Esforçar-se molt, per obtenir millors resultats, no interessa. Només interessa que siguis tu. Sense estridències. Amb molta pau. Com si fos impossible avançar més lentament. I, creu-me, per a l'ànima, mai vas prou a poc a poc.

L'extrema lentitud, l'extrem aquietament, és l'entorn on l'ànima parla. O, millor dit, on la pots escoltar. L'ànima et parla sempre. El que passa és que el present intens és verí per l'ego. Perquè si t'atures és perquè res no importa. Perquè no vas enlloc. Perquè tot el que busques és dintre teu. I, per anar cap a dins, només cal deixar anar tots els “flotadors” que l'ego et posa per evitar que et submergeixis en les profunditats de la teva ànima. Deixar-se anar, renunciant als flotadors, provoca que “t'enfonsis” lentament en un entorn que, al principi, et semblarà imprevisible, aterridor. Però, tranquil, això només és una nova argúcia de l'ego. La màgia és imprevisible. El no saber només és aterridor per la “seguretat” que t'exigeix l'ego. Però, ¿perquè vols seguretat si el que fa meravellós el món de l'ànima és que no et cal res, sinó gaudir de ser-hi?. Res que sigui ego tindrà valor per tu. Però, alerta, l'ego no mor mai. T'espera a cada racó, en cada acte d'escollir. Però, ara, ja saps com és. I el pots reconèixer en tu. I li plantes cara aturant el temps. L'ego és el temps. El camí de l'ànima no és temporal. Només és. I no es pot explicar. Perquè, les paraules també son ego.

Però, un dia, ja no et caldran paraules. Quan siguis qui vols ser, només el silenci ho podrà definir.

Perquè el silenci actiu i conscient és la única definició que ho abraça tot. El silenci és la indefinició. És no poder definir el que sents. És la absència d'arguments. És la absoluta rendició a la impressionant magnificència del món de la teva ànima. No callaràs perquè vols. Callaràs perquè no se t'acut res que faci justícia al que sents, al que veus, al que ets. Perquè la teva ànima és el més gran que existeix. Res és comparable. Perquè la teva ànima ho és tot.

Per això et demano que no defalleixis. Per això et previnc contra els últims “soldats” de l'ego. Et pot semblar que han de ser molt retorçats i durs. I, en canvi, semblen envoltats d'amor. Semblen autèntiques situacions o problemes de “consciència”. I segueixen essent ego.

Em deia aquest matí una amiga: “Quan ets mare, et pots trobar que no et pots aquietar perquè et toca fer els macarrons pels teus fills”. I, deixant al marge que el propi fet de fer el dinar pot ser un acte aquietat, aquest exemple és molt útil per il·lustrar el que et vull explicar. En últim extrem, l'ego juga amb la por a la supervivència, teva o dels teus fills. Ningú deixaria de fer el menjar pels seus fills. Perquè, si no el fa ningú altre, els teus fills podrien morir de gana. L'ego et farà sentir profundament egoista, si et dediques a aquietar-te enlloc de pensar en donar de menjar als teus fills.

¿Com lluitar contra aquests arguments de l'ego?. No es pot. Ja t'he dit que els arguments són ego. I, a l'ànima, en última instància, només s'hi pot arribar si hi confies cegament. Si li tens una fe absoluta. Si confies en que el problema dels macarrons es resoldrà, suaument, alegrement, aquietadament, quan deixis de lluitar-hi. Quan deixis de defensar-te de l'argument del teu ego.

Quan, simplement, com amb qualsevol argúcia de l'ego, et tornis a aquietar contra tot “pronòstic”, contra tota “lògica”, contra tota “conducta natural”. Només perquè és el que la teva ànima vol. Perquè li tens una fe cega. Fe de que en el camí d'amor tot es resol amb amor. Per a tu i pels altres.

El problema dels macarrons es pot resoldre perquè cuinar es convertirà en una activitat profundament relaxant. O perquè algú arribarà, inesperadament, amb un menjar que farà innecessari cuinar els macarrons. O perquè els teus fills, veient la teva pau, no pensaran en menjar.

En canvi, si renuncies a l'aquietament, ni que sigui perquè et fa por que els teus fills es quedin sense menjar, perdràs davant de l'ego perquè t'ha atrapat amb una por que no pots superar. I això vol dir que l'ego sempre et tindrà dominat. Perquè la fe en la teva ànima no serà suficient per vèncer-lo.

Si et falla la fe en la teva ànima, potser aquestes paraules et podran ajudar:

25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

Aquestes paraules de la Bíblia (Mateu 6, 25-34) il·lustren perfectament el camí d'amor. Deixar-te anar a les profunditats de la teva ànima, sense cap por. Donar-li tot a la teva ànima i prendre-li tot al teu ego. Acceptant que, deixar-te anar en mans de la teva ànima, significa ser qui vols ser. Amb totes les seves conseqüències. Sense garanties. Només per fe i amor. L'únic aliment de l'ànima.