CAMÍ D'AMOR. Escollir, no desitjar

L'única cosa que li importa a la nostra ànima/consciència és ser qui vol ser. L'únic lloc on vol ser és aquí. L'únic moment que vol viure és aquest.

Per això l'única pregunta que li importa és sempre: que vull jo aquí. No li importa el que els altres pensin. No li importa si el que som no agrada a altres persones. Només li importa ser com vol ser.

Em direu: això és egoisme. De cap manera. Si la teva única preocupació es estimar-te a tu mateix, i per tant ser allò que vols ser, aconseguiràs el que vols. Seràs compassiu, perquè és el que vols ser. T'estimaràs als nens, no pel que pensin els altres, sinó perquè és el que vol la teva ànima.

Però això només es pot fer d'una manera: vivint l'ara i aquí. Només podem viure el present. No podem pensar en el futur ni intentar construir-lo. Això desencadena el nostre EGO, la ansietat, el desig que se'ns menja per dintre i ens impedeix gaudir del que tenim al davant ara mateix.

Potser pensareu que això que dic és incompatible amb viure qualsevol cosa amb passió. I no és així. Hem de viure cada moment del present amb passió, però no pensar en el futur. La nostra ànima només vol ser. Fer o tenir són coses que formen part dels detalls de cada instant. La nostra ànima, mitjançant la intuïció i el sentiment, ja ens dirà el que vol escollir a cada instant. Però, si fem “plans” o creem desigs, comencem a crear el “futur”. I futur vol dir: patiments, incerteses, ansietat, por, ... Por a perdre el que tenim, por a no tenir el que somiem o desitgem, ...

La nostra ànima només vol viure el present. No sabem el que ens portarà l'instant següent. Però podeu estar segurs d'una cosa: la nostra vida no és un encadenament de minuts, sinó d'events viscuts. Si teniu “pressa” per tenir alguna cosa o a algú, no ho tindreu mai. Perquè, desitjant o patint, no estareu vivint cada moment del present com vol la vostra ànima. No estareu essent el que ella vol ser. I per tant no tindreu res del que voleu. Si esteu essent a cada moment el que la vostra ànima vol ser, us arribarà de la manera més insospitada tot allò necessari per que la vostra ànima segueixi essent el que vol ser. No obtindreu més del necessari, però tampoc menys.

Heu d'acceptar i estimar tot el que us porti el present. Sigui “bo” o “dolent”. Perquè no sabeu mai per quin camí, ni en quin moment, us arribaran les coses.

Si desitgeu alguna cosa o a algú que no acaba d'arribar, us convertiu en “masoquistes emocionals” i deixeu d'estar pendents només de l'instant present. Només penseu quan arribarà allò que voleu. Només penseu en quin moment del “futur” arribarà. I no arriba mai. Perquè no hi ha futur. Tan sols presents encadenats que només tenen sentit quan “hi sou” vivint-los plenament amb tota la vostra consciència i intensitat.

Viure així et porta la pau. La vida s'alenteix. La pots assaborir. No hi ha altra cosa a viure, ni cap preocupació. I la teva ànima et compensa fent-te arribar experiències boniques per demostrar-te que està contenta. És així com la nostra ànima crea la seva pròpia vida. La que vol viure.

Sempre que som el que la nostra ànima vol ser, notem alegria, salut, veritat, amor, ... Aquest sentiment el genera la nostra consciència. Aquest és l'únic premi que existeix: la immensa felicitat de ser qui volem ser. I l'únic càstig és la infelicitat de no ser qui volem ser.

Per això, es tracta d'escollir i no de desitjar. Escollir, afecta a l'instant, que és el que has de viure. Desitjar, implica un futur que no arribarà mai perquè, mentre desitges, no vius el present.