Aprenguem dels nens, ells ens ajuden a recordar

Els nens petits no són una càrrega, són una meravella.

Pensem que els hem d'ensenyar coses. I som nosaltres els que hem d'aprendre d'ells.

Els nens petits són solidaris. Fins i tot es va fer un experiment que demostrava que, tots els nens al voltant d'un any i mig, quan veuen un desconegut penjant roba amb agulles d'estendre i se li'n cau una, la recullen i li tornen. No cal que us recordi el famós anunci de la Creu Roja en que un nen mira la tele mentre té un xumet a la boca. I quan veu, entre les imatges d'uns refugiats de guerra, un altre nen que plora, s'aixeca i intenta posar-li el seu propi xumet a la boca per consolar-lo.

Apart de la por innata a caure de les alçades, em sembla recordar que els nens no en porten cap més “de sèrie”. Tota la resta de pors, els les inculquem nosaltres.

Resulta que un nen només necessita menjar, aigua, abric i contacte amb els éssers estimats. Res mes. Un nen sempre segueix allò que el fa sentir feliç. I ho expressa sincerament. Som nosaltres els que intentem que aprengui que el món no funciona així. I que ha d'aprendre a no tenir les abraçades quan les necessita, sinó quan les obligacions dels pares els ho permeten. Volem ensenyar-los que el món és dur.

I és cert. Perquè nosaltres, els adults, estem fent que el món sigui així.

Però, i si són els nens els que tenen raó?.

I si resulta que, si tots nosaltres ens comportéssim com ells, el món seria meravellós?.

No us agradaria conformar-vos amb un món com el que volen els nens?. Tenir només menjar, aigua, abric i el contacte amorós de les persones que estimes. Reclamar les abraçades sempre que les necessites. Plorar quan estàs trist sabent que tot d'éssers estimats són allà per consolar-te i abraçar-te. Perdonar tot seguit el que altres et fan i suposar que tothom et perdona de seguida els teus errors, un cop corregits.

I fer tot això sense tenir cap por de que les coses hagin d'anar malament. Cap por. Només llibertat, amor, pau. Us heu fixat amb quina pau dorm un nen petit abraçat a la seva mare?. Els nens aprenen la por de nosaltres, els adults, que els volem ensenyar que no poden comptar amb allò que els agrada, i que reclamen de forma natural, perquè són absolutament sincers. Els volem ensenyar que s'han de reprimir. Que no poden esperar abraçades. Que el món és cruel i cal entrenar-se per enfrontar-s'hi.

Els nens petits ens ajuden a recordar, fins que les nostres pors els espatllen, que apart de les coses bàsiques que ells coneixen molt bé (i reclamen), tota la resta són afegits que hem anat incorporant a la llista de “necessitats” per tractar de compensar que no ens atrevim a demanar allò que necessitem. Allò que qualsevol nen petit no para de reclamar. I que no li fa cap por reconèixer que necessita. I que, un dia, quan ja l'haguem acostumat a que no podrà rebre l'amor que necessita, creurem que l'haurem “educat”.

Lluís Tordera               Valldoreix 2 de Febrer de 2008