CAMINANT PEL CAMÍ D'AMOR. 3. Escollir

Escollir, no desitjar. Viure el present. Estimar-te a tu mateix. Amor incondicional.

Totes aquestes coses estan lligades però, a vegades, ens costa veure el lligam. Intentem-ho.

En el present, no hi ha elucubracions. Si només estem pendents del que hi ha en l'instant present, sense preveure conseqüències, sense elaborar complicades previsions resultants dels nostres actes, no hi ha ansietat. Simplement, actuem en funció de com som. Sense més. Escollim i prou. Sense desitjar que allò que hem escollit, o que l'esforç que haguem fet, ens doni dret a un futur previsible.

Xantatge emocional és un concepte molt fort. Potser només cal fer-lo servir quan s'arriba a extrems força complexes. Diguem-ne amor condicional.

Quan donem a altres primer aquell amor que ens hauríem de donar primer a nosaltres mateixos, inconscientment, esperem rebre dels altres una resposta amorosa que ompli el forat que no hem omplert nosaltres mateixos. Reciprocitat, se'n diu.

Però el que passa és força diferent. Els altres no t'estimen mai més del que tu t'estimes a tu mateix. I la resposta no arriba. O, quan arriba, la percebem com buida o desagraïda. No ens omple.

Apart, l'amor que tu has donat, comporta condicions. T'estimes els fills perquè esperes que siguin com tu voldries. Els dones la seguretat que tu voldries tenir per a tu. I els dones les teves pors. I els  fas dependents. O intentes evitar-los experiències que tu no vols per a tu. I oblides que tu no ets responsable de cap altre ànima. I que cadascú ha de viure segons la seva consciència. Tu només pots influir en els altres amb el teu exemple. No amb el que dius, sinó amb el que ets. Tu només pots decidir per tu, mai pels altres. Només essent tu, podràs il·luminar el camí per altres. Però mai el podràs caminar per ells. I només pots ésser tu, si et dones a tu primer l'amor incondicional.

Ja sé que cap pare ni mare creu que estigui fent les coses amb aquests objectius que he mencionat. Prou segles de creences i ego han conformat un greu estat d'inconsciència al respecte. I, per als qui intenten desfer-se'n, les coses no se'ls posen fàcils. Ningú vol aixecar la llebre del que ens passa.

En el fons, quan dones amor condicional, hi ha implícits: el desig de rebre una resposta determinada, les pors que encara no has superat i un desig de controlar la vida dels que estimes. I aquest últim és un punt força difícil d'esquivar. Perquè la nostra ment és el refugi de l'ego.

Controlar la vida dels altres i, sobretot, la nostra, és el fruit de la falta de confiança que tenim en que les coses aniran bé si seguim el camí d'amor, el camí de l'ànima. Volem estar segurs (racionalment) que fent certes coses es produiran determinats resultats de forma inequívoca. No volem estar a mercè de l'atzar. I, perquè això no passi, teixim vides imbricades amb els nostres fills i parelles, comptant amb que els nostres esforços, l'amor que hem donat, justificaran el control per verificar que les coses acaben com nosaltres volem. I quan nosaltres volem. I no és mai així.

El control implica por. I falta de fe en el teu camí. Falta de fe en tu i en la teva consciència. I, on hi ha por, hi ha ego. I no pot haver-hi amor incondicional.

Has d'estimar perquè ets així. Amorós. Per res mes. I no esperar res a canvi. Perquè si esperes qualsevol cosa, per petita que sigui, ja no hi ha amor incondicional. I, si vols recordar les paraules més fortes, a vegades en podríem dir xantatge emocional. I, d'això, mai en sortirà un bé per tu, ni per ningú. Estimar incondicionalment és el fruit de l'amor que passa pel filtre de l'ànima. I l'únic amor que passa per aquest filtre és el que primer has sentit per tu i vessa, pur, cap als altres.