CAMÍ D'AMOR. Estimar-se

L'únic important és estimar el que volem ser i ser el que estimem. Si no ens estimem a nosaltres mateixos no podrem ser el que volem ser.

Les carències emocionals (molt determinants entre els 0 i 6 anys), el no sentir-nos estimats incondicionalment, ens “ensenyen” que no ens “mereixem” ser estimats. Això ens pot provocar un greu problema d'autoestima. I si no comencem per estimar-nos nosaltres mateixos, ningú ho farà.

Quan això passa, quan no ens estimem, la nostra ànima lluitarà per fer-nos-hi adonar. Per això, per exemple, no aconseguireu mai el veritable amor de la persona que estimeu si prèviament no us estimeu a vosaltres mateixos. La vostra ànima, perquè n'aprengueu, no permetrà que aquesta persona arribi a la vostra vida (i si arriba serà una experiència poc positiva), si abans no us estimeu. La raó és òbvia: si no us estimeu a vosaltres mateixos, és impossible que sigueu qui voleu ser, perquè sempre depeneu, finalment, del que faci, digui o senti una altra persona. És a dir, sou el que aquella persona vulgui fer de vosaltres (sigui per acció u omissió). Sou “masoquistes emocionals” en mans d'alguna persona a la que estimeu i no us estima (i la vostra ànima no deixarà que ho faci fins que no aprengueu la lliçó), sigui una possible parella, un fill o un amic.

La nostra ànima ens vol ensenyar que no hem de tenir por de si serem o no estimats, que no hem de tenir por a ser abandonats, que no hem de tenir la por de creure que no aconseguirem el que volem. Hem d'estar segurs que aconseguirem el que volem tan sols essent qui volem ser, sense preocupar-nos d'una altra cosa. Nosaltres només ens hem de preocupar de ser, sense que cap cosa, persona o desig ens ho impedeixin. Si som el que volem ser, el fer i el tenir aniran “arreglant-se” tot sols (dels detalls se n'encarrega l'Univers).

Sou masoquistes emocionals si teniu algun d'aquests símptomes:

-         La vostra vida sembla com aturada, els projectes no avancen. En el fons esteu esperant a veure que fa l'altra persona abans de moure-us. Tot el que voleu fer  “necessita” de l'altra persona.

-         Mengeu massa, massa de pressa, empasseu aire, no mastegueu. Beveu massa. Mengeu massa xocolata. Feu activitats compulsives per evitar pensar. La ansietat se us menja.

-         Les vostres activitats estan directa o indirectament condicionades al que faci l'altra persona. Feu coses per trobar-la, agradar-li, estar sempre al seu costat. L'altra persona us ignora i no us correspon i us sentiu malament per això.

-         Si no és per veure a l'altra persona, no us arregleu.

-         No respireu pausadament, no sou capaços d'aquietar-vos ni anar lentament. No us sincronitzeu amb l'Univers, no us passen coses boniques ni interessants que us alegrin. No us sentiu bé. No us somrieu a vosaltres mateixos quan us veieu al mirall.

-         Se us en va el cap contínuament a pensar en l'altra persona i, quan ho feu, no teniu sensació de pau o us sentiu culpables d'alguna cosa. Us tortureu pensant on haureu fallat.

-         Per no patir, refredeu els vostres sentiments de manera que no s'alterin pel rebuig de la persona que estimeu però, al mateix temps, això us insensibilitza per sentir altres coses com les hauríeu de sentir. Passeu del dolor o el plor a una, suposada, indiferència.

-         Decidiu que aquella persona no us mereix o que no val la pena, oblidant que aquesta decisió no arreglarà res si parteix d'un estat de despit i no ha estat presa per algú que s'està estimant a si mateix, perquè la situació (amb aquesta o una altra persona) es tornarà a reproduir fins que aprengueu la lliçó.

Encara que et costi d'entendre, una persona que no s'estima, en primer lloc i incondicionalment, a si mateix, no pot sentir amor incondicional per cap altra persona.