CAMINANT PEL CAMÍ D'AMOR. 18. Les trampes de l'ego

Si resisteixes la temptació de  treballar amb les armes de l'ego: la ment analítica, la ciència i la lògica, comences a tenir alguna possibilitat d'èxit. Ara, només et cal saber com observar el que fa el teu ego sense capficar-t'hi. Recorda que les intuïcions, sensacions, sentiments sincers, la veritat absoluta sempre, són les teves eines. Que si has de donar gaires voltes al que ha passat o si et desanimes, vas malament. Simplicitat. Acceptació que qualsevol cosa que hagi passat (errors inclosos), mentre no t'hi enfrontis, acaba essent una experiència profitosa per avançar. Fins i tot les derrotes, són formes d'aprenentatge i, per tant, formes d'avançar. T'explico una història coneguda.

Un pagès, va caminant amb un ruc per la seva finca. De sobte, el ruc cau en un forat. El pagès, maleint, recorda que havia oblidat tapar el pou sec. Donat que el pou és molt profund, que el ruc pesa massa i no el pot pujar, només hi ha l'alternativa de buscar una grua per treure el ruc del forat. Massa costós. El ruc ja és vell. I decideix enterrar el ruc mentre tapa el pou. Comença a tirar palades de terra al forat. El ruc comença a bramar. El pagès, accelera les palades per deixar de sentir el ruc. Al cap del temps, el ruc ja no brama. El pagès es relaxa pensant que el ruc ja és mort.

La sorpresa, quan s'aboca al pou, és veure com el ruc, a cada palada de terra que li cau al llom, se l'espolsa i s'hi enfila al damunt. A la fi, el ruc acaba apareixent, sa i estalvi, per la boca del pou.

El significat d'aquesta història és obvi. La vida ens tira terra (problemes) al damunt. Si som capaços de superar-los, sense enfonsar-nos, i aprofitar la experiència per enfilar-nos-hi al damunt, anirem pujant graons en el trajecte de vida, fins a sortir del nostre forat.

I, ara, tornem a l'ego. És important acumular experiència al respecte de com actua el teu ego. Encara que cadascú de nosaltres té una història personal (i familiar, i d'entorn) molt diferent, sí que hi ha característiques molt comuns en la forma en com “actua” l'ego.

En primer lloc, cal recordar que l'ego “construeix”, literalment, les xarxes neuronals dels nostres cervells. Per cada experiència que no podem resoldre amb amor, aplica una resposta que queda fixada com “la resposta” a donar, a partir d'aquell moment, a situacions similars. Això, crea combinatòries força complexes que seria llarg, i inútil, d'intentar copsar. Tampoc cal.

Només cal que penseu que, a mida que aneu vencent l'ego amb amor, us trobareu enfrontats a noves proves que us posa la vostra ànima per seguir avançant. I molts cops us desanimareu. Perquè hi ha una component de l'ego que no heu d'oblidar. Que és profundament “combinatori”.

Això, vol dir que, les vostres mancances, pors, debilitats, digueu-ne com vulgueu, estan molt imbricades a diferents nivells. Dit més senzillament i amb un exemple: pot ser que superis la por a l'abandó i, desprès, t'enfrontis amb la negativitat. Però, pot ser que, quan creguis que has superat la negativitat, aparegui al seu darrera, de nou, la por a l'abandó. ¿I això perquè?. Perquè els éssers humans tenim superposades moltes capes d'ego i, tot sovint, la potència d'una de les capes no ens deixa veure l'altre, que encara no hem superat del tot. I, això de tornar-se a trobar amb un ego que ja pensàvem superat, és una mica descoratjador. Te'n parlo perquè aprenguis a enfrontar-t'hi sense enfonsar-te. I per demostrar-te perquè només hi ha una forma d'enfrontar-se a l'ego.

Et pot ser útil reconèixer les formes d'ego més dures, “classificades” per tipus ....

Patiment: por a que passin coses dolentes.

Negativitat: veure la part dolenta de la vida en tot.

Por a l'abandó: por a que les persones estimades ens abandonin.

Desesperança: creure que no obtindrem el que necessitem per poder ser nosaltres

Victimisme: lamentar-se sempre per reclamar protecció i empara. És el síndrome del “pobre de mi”.

Control: aplicació del control racional sobre les persones i coses estimades per no perdre-les

Despotisme: sembla que no t'importa. ni estimes ningú. Provoques que la gent que t'estima de veritat s'aboqui cap a tu i no t'abandoni.

T'adonaràs que, algunes “variants”, semblen combinacions d'altres o que són molt similars. Tampoc es tracta de ser exhaustius, però prefereixo dir-t'ho amb més senzillesa que començar a desgranar característiques massa complexes. Si et sobra algun element, el treus de la llista. I, si n'has d'afegir algun, tampoc passa res. He fet la llista per suggerir-te possibles respostes a les diferents tàctiques de l'ego. I, perquè entenguis millor com actuen, t'ho explicaré amb l'experiència que “t'aporten” uns pares que tenen aquest problema i et fan “heretar” aquestes menes d'ego. Per entendre que el comportament dels pares l'hereten els fills, pots recordar fins a quin punt està clar per la psicologia “oficial” que, d'uns pares maltractadors, surten fills maltractadors.

Als efectes del que et vull explicar, només m'interessa veure dos grans grups de comportaments. Hi pot haver molts matisos, nivells i graus d'influència. Però, veuràs que, aquests dos grups, són força representatius del que els passa a la majoria de les persones. El d'aquells a qui sembla que fas mal i el d'aquells que sembla que et fan mal. Encara que els podries distingir per qualsevol de les seves característiques, els anomenarem els “pobres de mi” i els “controladors”. Veuràs que, aquests dos grups, acostumen a aglutinar, si no totes, la major part de característiques que els atribueixo. 

Uns pares “pobres de mi”, et faran saber, de forma implícita o explícita, que si fas coses que els fan patir, els estàs fent mal, no els estimes. És a dir, si actues lliurement en alguns àmbits, els estàs impedint ser feliços. Acostumen a veure el món com un entorn ple de coses negatives. Es poden fer les víctimes si no fas el que ells volen. Com la vida està plena de coses negatives, es refermen en la desesperança. És a dir, creuen que no poden obtenir allò que necessiten per ser com volen ser. Renuncien a la lluita perquè no confien en la seva ànima.

Uns pares “controladors”, et faran saber, de forma implícita o explícita, que si fas coses que no els agraden, no t'estimaran, perquè deceps les seves expectatives. És a dir, si actues lliurement en alguns àmbits, els estàs impedint estimar-te. Acostumen a veure el món com una lluita en la que no pots cedir. Es tornen molt durs i imposen càstigs disciplinaris si no fas el que ells volen. Com la vida és una lluita, es refermen en què no et pots permetre ser feble. La única forma de ser allò que vols ser, és mitjançant la lluita amb les mateixes armes de l'ego. Lluitant amb les armes de l'ego, demostren que no confien en la seva ànima.

Aquests dos tipus de pares, no t'estimen incondicionalment perquè et posen les mateixes condicions per estimar-te. Tant és si la excusa és que els fas patir o que creuen que et fan un bé fent-te patir a tu perquè aprenguis a lluitar amb les armes de l'ego. En tots dos casos, no et volen lliure, sinó que facis el que ells volen. O consideren bo. O necessiten. O creuen necessari per la teva “salvació”.

Tant se val, el cas és que li neguen a la teva ànima la llibertat de ser qui vol ser. Al final, els dos tipus de pares, són idèntics instruments de l'ego col·lectiu, familiar i personal que t'atrapen. Darrera de pares molt patidors, que tenen por perquè tot ho veuen negatiu, potser que s'amagui un ego molt controlador, que es justifica perquè són patidors. I, depèn per on comencin a desfer la madeixa del seu ego, aniran trobant, successivament, uns “escuts” o altres. Si t'ho mires del punt de vista de l'energia, uns te'n prenen i els altres no te'n donen. No importen els detalls. No hi ha amor incondicional i no n'aprens. Fixa't, simplement, com només hi ha una via per arribar al camí d'amor. I és la de no caure en la banda dels “pobres de mi”, ni en la dels “controladors”. T'has d'estimar a tu en primer lloc, al que vols ser. Sense deixar-te influir pels que “t'amenacen”, ni pels que et volen fer sentir “culpable” dels seus patiments. El primer que hauràs de fer en el teu camí d'amor, és no tenir-los en compte el mal que t'hagin fet. “Perdona'ls, perquè no saben el que fan”. El següent que has de fer és identificar les formes d'ego “heretades”. Per veure com actuen en tu.