La màgia de l'amor

L'ego és complex. És per això que resideix a la ment, que guarda infinitat de combinacions i situacions de les quals ens volem prevenir. Situacions que ens fan por. Bé perquè no les podem controlar. Bé perquè poden posar en perill coses o persones que tenim, necessitem o no volem perdre. L'ego té un món lògic per defensar.

L'ànima és simple. Només guarda records bonics. Lligats a l'amor, la innocència, la màgia. La màgia s'accepta sense més. No s'ha d'intentar comprendre. No s'ha d'estudiar com s'ha fet el truc. S'ha de gaudir i prou.

Vivim en un món lògic, científic, racional, en el que l'ego posa constants condicions perquè l'acceptem com a “bo”. Tenir coses o persones que ens fan sentir “bé” o “estimem”. Tot molt concret. Molt controlat. Cap màgia.

Posem condicions per a considerar si la vida és “bona” o “dolenta” amb nosaltres. Posem condicions a la vida perquè tenim por a perdre certes coses i persones. I rebutgem la màgia perquè és desconeguda. Incontrolable. Imprevisible. Perquè no sabem què ens portarà. I ens fa por. Perquè només estimem coses molt concretes.

L'ànima és molt simple. Només vol que siguis lliure. Que acceptis que el que poses a la vida és el que obtens. Si hi poses por, tens por. Si hi poses amor, tens amor. Si hi poses lògica, tens lògica. Si hi poses màgia, màgia.

Si vols controlar-ho tot. Si dius a la vida, encara que sigui inconscientment, que sense certes coses o persones no ets feliç, la lògica indica que, si ho perds, no sabràs com ser feliç. No en el teu món controlat i previsible.

En el món de l'ànima no intentes saber com es fa la màgia. La gaudeixes i prou. Quan un mag ens fa un truc, no hi ha res pitjor que passar-te l'estona pensant com ho ha fet. Perquè et perds la màgia, donant-li voltes al cap.

El món de l'ego és com el dimoni bíblic: ens ofereix plaers, diners, fama, orgull, poder, ..., i també la por a perdre-ho tot. De tal manera que no hi veritable felicitat. Perquè, per no perdre el que tenim, el que necessitem, ens amaguem la veritat, compliquem les coses, posem condicions a la vida. Hi posem por.

Tota una vida d'ego, posa tal volum de condicions en els nostres cervells, que la feina de l'ànima és feixuga. Sort que l'ànima és incansable. A poc a poc, l'ànima et va enviant senyals que, en el món de l'ego, no hi ha autèntica felicitat. Que no és autèntica perquè es basa en coses que no depenen de tu. I, per tant, si aquestes coses es perden, tu estàs perdut. I, per tant, no ets lliure. I tens por a perdre el que tens. I no t'estimes.

L'ànima, per tant, t'anirà posant proves perquè, una i una altra vegada, puguis escollir lliurement. Sense condicions prèvies. En el món de l'ànima, si dius que no pots ser feliç sense alguna cosa o persona, és tant com dir que ets presoner, que no ets lliure. Que tens por i que ets incapaç de sentir amor per la màgia de l'ànima.

Estimar-ho tot i a tothom vol dir que acceptaràs amb amor i alegria tot el que vingui. Si és “dolent”, vol dir que has perdut, o no ha anat bé, una cosa que necessitaves. I, per tant, que no et deixava ser lliure. Si és “bo”, perquè et senyalarà que vas millorant. Que has deixat que la màgia de l'ànima et guiï. Que ho has estimat tot.

Per tant, accepta tot el que passi. Perquè és bo. Perquè el dolor indica que alguna cosa que has perdut et fa mal. Una cosa que no et deixava ser lliure d'acceptar la màgia imprevisible de la vida. Que no et deixava estimar-te.

Perquè estimar-te a tu mateix vol dir estimar el que la teva ànima et porti. La teva ànima és la única que sap qui ets tu. La única que sap que és el que et fa feliç de veritat. La única que pot mostrar al món qui ets de veritat.

L'ànima, si la deixes que estimi lliurement, sense permetre que l'ego hi posi por, et donarà vivències màgiques. Però, per arribar a això, hauràs de fer, cada dia, un acte de fe en ella. Hauràs d'estimar el seu camí d'amor, malgrat tot el que l'ego posarà a la balança. Malgrat tot el que l'ego et dirà que pots tenir si l'adores. Malgrat tota la “felicitat” que l'ego et prometrà si el segueixes. L'ànima no t'oferirà proves. A l'ànima només s'hi arriba per la fe. Per l'amor incondicional. Per l'acceptació, humil, de que no sabem res. Per la decisió de només sentir amor per tot i per tothom. I que l'amor sigui l'única cosa valuosa de la teva vida. L'única que no pots perdre.

Lluís Tordera              Valldoreix 25 de desembre de 2008