CAMINANT PEL CAMÍ D'AMOR. 11. Fills

Quan una criatura humana neix, està indefensa. Fixeu-vos en el detall curiós que, essent el nostre cos un símbol, els nadons no tenen dents i només poden empassar líquids. La boca, les dents, són els elements que ens permeten començar a processar i digerir els aliments, la vida.

Les criatures petites tenen processos d'aprenentatge molt complexos. Les teories (no tan antigues) que defensaven que els nens tenen una intel·ligència que ha de madurar, s'han vist desplaçades per les que demostren que evolucionen, adoptant diferents intel·ligències especialitzades, segons les necessitats de cada moment. Per exemple, la intel·ligència que tenen en el moment que es dediquen a l'aprenentatge de l'idioma, és molt millor que la del millor expert adult en estudiar llengües.

Us menciono això per recalcar fins a quin punt l'aprenentatge dels aspectes emocionals d'un nadó (diuen sobre tot que entre els 0 i 6 anys), el condicionarà en el futur. Això no vol dir que, com amb qualsevol adult, el component emocional no sigui bàsic durant tota la seva vida.

Un cop dit això, pensareu que, totes les coses que hagueu fet malament, marcaran inevitablement el futur dels vostres fills. Que, les herències rebudes d'una o altra manera, espatllaran la vida dels vostres fills. Si, a més, hi ajuntem les influencies de l'entorn, l'educació, la societat que ens ha tocat viure. I, per si faltés poc, la tradició “dolenta” de la humanitat que ho acaba d'espatllar del tot ...

La bona notícia és que, sigui quina sigui la experiència que una persona hagi tingut al llarg de la seva vida. Sigui quin sigui el seu estat físic o mental. Sigui quina sigui la seva herència cultural. En qualsevol cas, tot el que hagi passat, haurà afectat només al seu ego, mai a la seva ànima. L'ànima, quan ets al camí d'amor, ho pot canviar tot, ho pot curar tot. I a tothom.

Així com us he dit que el camí d'amor, que és el de l'ànima/consciència, només es pot viure al present, també es cert que el passat no afecta per res a l'ànima. L'ànima és present etern.

Molt bé, però ara resulta que si ets pare/mare no saps com fer-ho per lluitar perquè els teus fills (o qualsevol ésser estimat) pugui alliberar-se del seu ego. I jo t'estic parlant sempre de no estar pendent dels altres, ni que siguin els teus fills. Et dic que només treballis per tu mateix. I que els altres només podran rebre amor incondicional el dia que tu comencis a sentir-lo per tu. I aquesta forma d'actuar se't fa estranya, poc amorosa amb els teus fills, perquè sembla que els releguis molt pel darrera teu. I t'agradaria poder “salvar-los” primer a ells, que és l'impuls “natural” dels pares.

Sé que resulta difícil d'entendre, però et segueixo dient el mateix. L'ego, com a herència de totes les influències històriques i de l'entorn, no mor mai. Sempre és el que mana en tu, excepte si ets plenament “conscient”. I l'estat de consciència només es dona en les condicions de les que t'he estat parlant. Vivint el present amb aquietament, pau, amor, llibertat, simplicitat, alegria, salut, ...

L'estat d'inconsciència és aquell en que l'ego és l'amo i senyor. I si tu et situes en l'estat de consciència, sense fer res que no sigui mantenir-te essent tu, ja estàs provocant que tots els que estan en contacte amb tu en surtin, immediatament, beneficiats. I això, repeteixo, sense que tu hagis de fer cap esforç específic, ni fer res especialment per ningú. Només per a tu. De fet, de la mateixa manera que tu ets la conseqüència de les herències i influències de la història i del teu entorn, quan tu et “cures” del teu ego, ajudes a qualsevol altre a curar-se del seu. Sense fer res per ell.

Això que t'estic dient, tot el que t'he dit en aquests llibrets, ho pots comprovar per tu mateix. Ho pots viure. No és una experiència llunyana o a llarg termini. Com ja t'he dit, “curar-se” no és un problema de temps. Sinó de superació d'etapes. Si superes un problema de l'ego en minuts, és en aquest temps que pots resoldre problemes que, potser, t'han afectat durant molts anys.