CAMÍ D'AMOR. Fluir

La vida és com un passadís ple de portes giratòries. Cada porta és un event que ha de passar perquè la nostra vida avanci. Sovint, veiem tres portes més enllà una persona o una cosa que ens interessa. Aquest passa a ser el nostre objectiu. I perdem la paciència. Com un nen petit, ho volem i ho volem ara. I volem córrer per atrapar-lo.

A les portes giratòries no es pot córrer. Al compartiment del davant (el present) hi ha tot el que t'ha de preocupar. Potser hi ha un avi que amb prou feines pot caminar. Si te'l mires amb paciència i amor, si t'aquietes per fluir al seu ritme, tot anirà bé. Si maleeixes aquest retard, si et preguntes perquè no pot anar més de pressa, passen els minuts, però el temps no avança. Recorda que has de viure cada event. I l'has de viure al ritme de l'altre. Això és la paciència. Sincronitzar-se al ritme que la vida et marca. Podràs aixafar l'avi. Però la porta giratòria no s'obrirà. Seguiràs corrent. Però donaràs voltes en la mateixa porta, el mateix event, fins que vagis a poc a poc i et sincronitzis al ritme de l'Univers. Aleshores, tornarà a aparèixer un altre avi. Possiblement, molt més lent que l'anterior. I així, fins que aprenguis la lliçó.

La paciència i amor incondicionals, només són possibles en una ment en silenci i calma. Em direu que això no és possible. Que la “vida actual” ens fa córrer. Que si atures el ritme et trepitgen. Que córrer és imprescindible per arribar a alguna cosa que valgui la pena. Però és que creieu que aquesta vida, aquest ritme i aquestes coses valen la pena ?. Mai.

Feu una prova. Atureu-vos. Respireu i fixeu-vos en la vostra respiració. Potser al vostre costat hi ha un col·lega de feina a qui esteu fent córrer. Pareu-vos a mirar-lo. Potser té fills, com tu. Potser no té un bon dia. Fixeu la vostra atenció en ell. Somrieu-li. Estimeu-lo. Veureu que alguna cosa passarà. Potser us recordarà alguna cosa bonica o a algú. Potser us donarà un missatge que us alegrarà.

Potser esteu sols. Podeu admirar l'increïble disseny d'una fulla d'un arbre. O el minuciós treball d'un moble de fusta que algú ha treballat amb amor.

Quan alentiu el ritme us adonareu que el món és ple de coses que valen la pena. Que el vostre dia s'omple d'instants bonics i màgics. Que per molt que hagueu vist, tres portes més enllà, una persona o cosa que us agrada, només hi arribareu quan hagueu viscut tots els presents (events) que hi ha entremig. Però amb intensitat i amor.

Però no feu càlculs. L'Univers és meravellós, caòtic i imprevisible. Allò que us semblen tres portes, potser són dues o cent. No us passeu el temps mirant-hi i calculant. Perquè cada cop serà més lluny.

Gaudiu de cada event. Fins i tot si sembla “lleig” o “dolent”. Assumiu-ho amb paciència. I aviat veureu una nova alegria.

El camí de la vida, quan anem bé i fluïm al seu ritme, és alegria, amor, salut, veritat, simplicitat. És la forma en que la nostra ànima (consciència) ens diu que anem bé. La nostra consciència és l'únic jutge que ens ha d'importar. És l'única que sap que hi fem aquí i quin és el nostre camí. Però per escoltar-la hem d'estar en pau i silenciar la inquietud de la nostra ment.

Pels que creieu que no és possible, us repto a provar honestament el que us dic. Us podeu enganyar a vosaltres mateixos (l'ego en sap molt d'això), però no enganyareu la vostra consciència. Intenteu encadenar events alentint el vostre ritme. Noteu l'alegria i la simplicitat fluir en la vostra vida (si és complex, és ben segur que no aneu bé). Fins i tot si jureu que en la vostra “responsabilitat” no us podeu permetre abaixar el ritme, veureu com les coses més aparentment complexes es resolen amb una increïble facilitat. Així és la vida. L'única que val la pena la trobareu en aquest ritme. Fluint.