CAMINANT PEL CAMÍ D'AMOR. 2. Simplicitat

Recorda que el camí de l'ànima és simplicitat. Quan pretens omplir la teva ment amb coneixements, ignores els teus sentiments. La saviesa no és tenir molts coneixements, sinó escollir els que t'ajudin a ser tu mateix. Deia en Krishnamurti: “La terminació del coneixement, és el començament de la saviesa”. La saviesa és trobar al nostre interior el que ja “sabem” però que el nostre ego ens vol amagar. És inútil mirar d'aprendre fora el que no volem veure a dintre.

No has de sentir culpa pel passat. Oblida el que ja no ets. Perdona i perdona't. No has de tenir por al futur, al que pot passar. Sempre ets digne de ser estimat, hagis fet el que hagis fet. No has de competir. No has de guanyar. Ni demostrar res al món de fora, als altres. La única lluita és amb tu mateix. Tot el que necessites, és a dins teu. Dóna't amor incondicional. I dóna gràcies a la vida.

Tampoc oblidis que sentir por o pensar en coses negatives o dolentes, encara que sigui per rebutjar-les o negar-les, les atreu, els dóna vida. Ignora-les. No t'hi enfrontis. Pensa i parla de coses positives. Busca-les a la teva vida. Som éssers amb pensaments creadors. La vida és afirmar el teu propòsit, mai negar el que no vols. Si ho fas, li dones vida. Dóna't pau interior a tu mateix. La felicitat de no desitjar. Viu amb bon humor. Riu-te'n de tu mateix quan dramatitzis. Relativitza.

Busca coses que t'agradin. La naturalesa, el sol, l'aire i les aigües pures, el mar, els animals lliures, la innocència dels nens petits. Hi trobaràs la llum i la veritat. Allà on no hi ha ego.

No critiquis ni jutgis a la gent. No saps el que hi ha a la seva ànima. Només identifica aquells comportaments que no et ve de gust freqüentar. No cal que suportis massa seguit el que no t'agrada. Però estigues sempre obert a les persones que volen canviar. No prejutgis en funció del passat. Torna a mirar cada cop en el present. Perquè si, en lloc de mirar el que una persona és en el present, agafes els records de com era aquesta persona, estàs prejutjant i impedint-li canviar. No utilitzis el passat ni el que “saps” d'una persona. Viu el present que et mostri. Recorda el que deia en George Bernard Shaw: “L'únic home que es porta sempre bé amb mi és el meu sastre. Cada cop que em veu, em pren curosament les mides. Els altres segueixen amb les antigues mides. I volen que m'ajustin bé”.

I tampoc hem d'oblidar que un bon fi mai es justifica pels medis. No s'hi val, en nom de coses bones, deixar de ser nosaltres i utilitzar medis incorrectes.

Quan mires el mal en els altres, et queixes o li dones èmfasi, és perquè no vols veure que el problema és a dins teu. El problema no és mai el que fan els altres, sinó la teva reacció al respecte. Si t'afecta. Si no pots evitar que et faci mal o que et faci enfadar. Aleshores, és que això és una cosa que hi ha a dins teu i que el teu ego no et deixa resoldre. Per això s'exalta. Fa soroll. Perquè no t'adonis que és a dins on hi ha el problema. Quan alguna cosa de fora et sàpiga greu o et faci mal, mira a dins. Sempre. No t'excusis en que el món és difícil de canviar. Ets tu el que ha de canviar.

El soroll sempre el provoca o el busca l'ego. No et deixa aquietar-te. Perquè si respires lentament, si no tens ansietat, t'escoltes. Escoltes les intuïcions i els missatges de l'ànima. I t'adones que hi ha un ego que s'ha de combatre. Un ego que et voldrà fer fugir cap a l'ansietat del futur, als problemes que vindran. I així evitar que el derrotis. I això només passa al present. Quan només importa allà on ets, allò que fas, la gent amb qui estàs. Com si no hi hagués res, ni ningú més.

Admira les coses positives del món, dels altres. Admira la bellesa i el que fan bé. No miris els defectes i les mancances. Si fan coses millor que tu, aprèn-ne. Si les fan pitjor, ensenya'ls. Però sense orgull. I sense crear dependències. Ni teves, ni dels altres. I sempre dóna gràcies. Als altres, a la vida. Al “bo” i al “dolent” que t'ha passat cada dia. Si ho assumeixes i ho valores, ho estimaràs i ajudaràs a canviar-lo (només l'amor canvia les coses). I et servirà per seguir en el teu camí d'amor.

Emmiralla't amb els que no enganyen: animals lliures, nens petits. Encara no tenen prou ego. Si veus que amb tu estan tranquils i relaxats és perquè tu també ho estàs. I si aconsegueixes eliminar totalment la ansietat i només estar per ells, veuràs en ells el reflex de la pau que hi ha al teu interior.

I, parlant de l'ego, no oblidis l'ego que hi ha a les creences col·lectives. Estem tan absolutament condicionats per les creences que ens han fet acceptar, que se'ns fa difícil alliberar-nos-en. I hi ha alguns condicionants que, literalment, ens aparten de nosaltres mateixos.

Les “normes” socials ens empenyen a crear-nos problemes i complicacions quan la vida és simple.

Hem d'identificar el que volem ser. I si no l'acabem d'encertar, perquè no és fàcil arribar-hi quan hem de lluitar amb molts anys d'anar despistats per culpa de l'ego, no passa res. El que no hem de fer és angoixar-nos. Ni demanar-nos esforços sobrehumans. Abans que res, hem de ser capaços de seguir en el nostre camí. Sense fer mal a ningú, però permetent-nos un ritme humà.

Però el que no ens hem de permetre mai és enganyar-nos. Ni equivocar-nos al identificar.

Identificar correctament les coses és imprescindible per seguir al camí d'amor. Pots concedir-te un respir i reconèixer que t'has entrebancat, però no enganyar-te dient que has fet el correcte. Perquè, si t'enganyes, enlloc d'entrebancar-te, et sortiràs del camí. I no n'hi haurà prou amb aixecar-te i reprendre el camí. T'hauràs perdut i no et serà fàcil retrobar les pistes del camí que el teu ego haurà esborrat tan ràpidament. Així de fàcil és apartar-se del camí d'amor.

Pots identificar comportaments d'altres que no t'agraden, i evitar-los tan com puguis, sense condemnar a les persones, ni criticar-les, ni jutjar-les. Però, identificant si aquella forma de fer és correcta en el teu camí d'amor.