dissabte, 18 de juny del 2016

No tinguis por d'estimar-te

No tinguis por d'estimar-te. No lluitis perquè t'acceptin. No pensis que et cal definir-te. Ni explicar-te.

Només et cal ser.

Dir al món qui ets, és la teva única feina. I la fas a cada instant quan, en lloc de buscar que t'estimin, t'estimes. Quan, en lloc de buscar que et respectin, et respectes. Quan, en lloc de donar certeses, tens fe en tu mateix.

No has de donar als altres: elements, definicions, certeses i garanties de qui ets. Perquè això és el que fa l'ego. Dir al món que t'ha d'estimar perquè “ets” així. La simple definició o justificació de qui ets, implica una necessitat de ser acceptat. I t'oblides que la única acceptació necessària és la teva. No hi ha veritable amor per tu mateix si comences per afirmar que no et mereixes ser estimat tal com ets. I, aquesta afirmació és la que fas quan, en comptes de manifestar en cada moment el que vol la teva consciència lliure, fas definicions i justificacions de qui ets perquè els altres t'acceptin. I tinguin “certeses” de qui ets. I t'encasellin en una definició de qui ets per sentir-se segurs i “decidir” si estimen a la definició que has fet de tu mateix. I considerar si ets “lleial”, amb les definicions que has fet de tu mateix, en lloc d'estimar-te de veritat tal com ets.

L'amor incondicional només es pot donar si creus que tothom es mereix ser estimat tal com és. I a canvi de res. Perquè així estimes a l'altre perquè sigui lliure, a cada moment, de ser qui vol ser. Sense condicions.

Però, aquest amor, només pot existir si te'l dones a tu mateix en primer lloc. Recorda que, a la teva vida, la que tu crees a cada moment, tu ets un 1 i tota la resta és un 0. Tots els zeros que posis davant l'1, no valen res. Només l'amor incondicional per tu mateix et permet ser qui vols ser. Perquè si poses per davant l'amor de l'altre, això t'impedirà ser qui vols ser. Perquè estaràs sempre mirant de reüll el que fa l'altre. O el que accepta que tu facis, en funció de les seves necessitats o de les afirmacions que tu has fet sobre tu mateix. No facis afirmacions, ni definicions sobre tu mateix. L'única lleialtat que deus és la que et deus a tu mateix. La lleialtat de deixar-te lliure per canviar. Per decidir en consciència qui ets. A cada moment. Sense cap altre exigència.

Aquest món ple d'ego ens impedeix ser qui volem ser, si el deixem que ens dicti qui som. Sembla que és molt lleig, això de l'amor per un mateix en primer lloc. I, en canvi, és la única manera que siguem nosaltres mateixos i donar el millor al món. Al camí d'amor, recorda, el millor per a tu mateix és el millor per a tothom. Màgic.

Creu en tu, encara que els altres no ho facin. No creguis que no et mereixeràs ser estimat fins que facis una cosa o una altra. Et mereixes ser estimat sempre. Facis el que facis.

Recorda el que explicava l'Anthony de Mello sobre dos amics. S'estimaven molt. Però un sempre li deia a l'altre que havia de canviar. Que havia de deixar la mala vida. I li deia perquè l'estimava. Però no canviava. Fins que, un dia, li va dir: “No canviïs. T'estimo tal com ets”. I, aleshores, l'amic va canviar.

Fes això, començant per tu mateix. Digues que t'estimes tal com ets. Accepta't. I, quan t'estimis tal com ets, aleshores podràs canviar. No busquis quanta gent t'estima o t'entén per considerar si et mereixes ser estimat. Accepta't tu mateix. Estima't perquè creus que t'ho mereixes. I tingues fe que això és el que canviarà la teva vida. L'amor per tu mateix. El que sent un nen, des que neix i abans que els adults l'espatllin, quan s'adona que ho rep tot sense necessitat de fer res a canvi. Que l'Univers/Déu li ha donat tot a canvi de res. I que la única manera que ho pot perdre és negar-s'ho a sí mateix.

Recorda el que ja saps. Només tu et pots negar l'amor. Només tu pots manifestar qui ets. Només tu et pots curar. Estima't primer. I així podràs ser lliure per ser tu mateix. I podràs donar al món tot l'amor que tens.

El món necessita el teu amor. Però si no t'estimes a tu mateix, donaràs sacrifici. I no amor. L'amor sempre porta alegria, simplicitat, màgia, energia, llum, fe. Estima't i ens estimaràs. No t'ho neguis. No ens ho neguis.


Lluís Tordera                Valldoreix 5 de novembre de 2008  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.