El sentit positiu de la vida

Ja saps que les paraules que dius (però, sobre tot, els fets) són creadors de la teva vida. Així que et convé molt parlar bé de tu. Mira't al mirall mentre dius coses bones de tu. Coses positives i reforçants.

Que n'és de difícil no fallar !!. No oblidis el refrany castellà: "Obras son amores, que no buenas razones". Els fets importen. No les excuses.

Però és molt important que et vagis acostumant a practicar com prendre't les coses bé. A aquest efecte, et pot anar molt bé que et rellegeixis el poema IF que et vaig passar anteriorment. Sobre tot el fragment que diu: "Si trobes el triomf i el desastre... i ambdues falses no et commouen gens". Traduït: t'has de prendre amb la mateixa acceptació una bona notícia i una mala notícia. Perquè avui una notícia sembla dolenta, però demà pot resultar haver estat bona. I una, aparentment bona, pot resultar dolenta. Tot el que et passa a la vida et serveix per aprendre.

Compte amb el que desitges, no fos que s'acabés complint. Pot ser què, de tant insistir en el desig, la nostra ànima ens ho acabi concedint, encara que no estigui clar que sigui el millor, per donar-nos una lliçó, de la qual podem acabar aprenent.

Acceptació incondicional del que passi no vol dir que no puguis encaminar la teva vida cap on vols. Sempre que ho facis amb benevolença i sense fer (ni desitjar) cap mal a ningú. No vol dir que no siguis ferm amb el que creguis injust, ni que no defensis el que creguis just. Vol dir que tu no ets el jutge de ningú. Ni dels seus actes, ni de les seves intencions. Tu t'has de comportar bé. Si algú no ho fa, és cosa entre ell i la seva ànima. Només és cosa teva el que tu fas. Teva i de la teva consciència.

De fet, el judici dels homes et pot fer mal i resultar injust. Però qui sap sempre la veritat és la teva consciència. I te la farà saber d'una manera o altra.

T'havia dit que un pensament negatiu enfonsa el teu sistema immunitari. Que els pensaments positius generen canvis neuronals i reforcen el sistema immune i acaben amb l'estrès. Que fallar a la paraula donada, a la teva consciència, provoca danys neuronals. Que l'alegria, el riure, el somriure, són motors que activen coses positives al teu cos. Què hi ha de més positiu que saber que t'estàs comportant com et diu la teva consciència ?.

Som el que pensem. Tot el que som sorgeix amb els nostres pensaments. Amb els nostres pensaments construïm el món.

Aquestes últimes paraules no són meves. Són de Gautama Buddha (Buda). Fa 2.500 anys.

I crec que va ser en Wayne Dyer qui va dir: la veritable Llei de la atracció no és que atreus el que vols. Atreus el que ets.

O sigui que creem el nostre món amb les nostres paraules i atraiem cap a ell les coses en funció de com som. Paraules i fets que surten de l'ànima. Perquè, si no és així, a l'ànima no la enganyaràs mai. Han de ser, les paraules i els fets, de veritat. Però, si no ho són, també construiran (malauradament) el teu món.

Que no t'enganyi el llenguatge. Puc utilitzar el tu o el nosaltres. Però tots podem fallar (i fallem). I si tens algun dubte, i ets cristià, pots mirar els moments en que Jesús va ser feble. Això demostra que era humà.

Així que no defalleixis perquè falles. Torna a mirar cap el positiu i torna't a aixecar. I no et culpis. I no et facis la víctima. Recorda el poema IF: "I perds i comences d'avall, sense dir ni una paraula".

El riu de la vida flueix. De nosaltres depen que ens arrossegui o ens acompanyi.

De la mateixa manera que el vent apaga les espelmes i revifa les fogueres (La Rochefoucauld), així el vent de la vida pot ser impulsor o destructor. Depèn de la flama del teu amor.

Per aprofitar la força de la vida, sense que ens faci mal, només cal que visquem la vida amb la consciència de que fem el que podem per ser fidels a com volem ser.

I també cal ser forts en la defensa d'uns principis bàsics:

- fer el bé, sense importar els resultats

- no fer mai el mal, encara que el resultat pogués ser un bé. Guanyar-se la vida sense fer mal. Fomentar tendències bones. No respondre amb mal al mal.

- no parlar malament de ningú, i encara menys de tu mateix. Allunyar-se d'odis, enveges.

- honorar la paraula donada o pronunciada. No parlar inútilment. No replicar les coses.

- no mentir, però no voler imposar la teva veritat. Si tenir raó et fa perdre l'amor, no la vulguis tenir.

- acceptar les bones i les males notícies amb el mateix esperit i no deixar-se arrossegar pels somnis, ni per la eufòria, ni pel pessimisme, ni pels desigs

- no fer suposicions d'altra gent. No sabem mai el que els passa als altres, ni com són, així que és injust suposar o jutjar.

Encara més resumides, les paraules de Sant Agustí: "Estima i fes el que vulguis ... Si tens l'amor arrelat en tu, cap cosa, sinó amor, seran els teus fruits".

Segueix el riu de la vida. No et quedis a un costat. Potser t'han donat un diagnòstic o, fins i tot, un pronòstic de vida. No en facis una creença. I no et quedis lligat a les creences, teves o d'altres. No ets vell, no ets malalt, no et falta res. Només lliga't a la teva decisió. Creure que ho pots fer. La vida no s'acaba fins que la teva ànima ho digui. No la obliguis a dir-ho. Escolta a la teva ànima/consciència. No escoltis als que creuen que estàs sentenciat, que no pots, que ja ets vell o que el teu temps s'acaba.

A la teva vida li cal un sentit positiu. Cal començar de nou cada dia. Perquè cada dia té el seu propi sentit. Només et cal escoltar l'univers. El cant d'un ocell, la remor del vent als arbres, el suau lliscar del riu, el tremolor de la tempesta o la força de les onades et fan sentir el món. Només cal escoltar-lo per saber que compta amb tu.

T'has de fer Un amb la Vida. Participar amb ella, no com a convidat, sinó com actor principal de la simfonia. Tots hi tenim un lloc. Però has d'escollir ser-hi. Ningú pot fer el teu paper. Però, si no t'hi apuntes, l'obra seguirà sense el teu personatge. O bé seràs un figurant al fons de l'escenari veient passar les escenes com un estaquirot i sense poder dir-hi la teva. Què esculls ?. D'una forma o altra, amb cada decisió que prens a la vida, estàs decidint si et mostraràs com ets, i seràs actor, o t'inhibiràs, i seràs figurant. Per mostrar-te com ets, no pots deixar que els altres decideixin per tu. No pots deixar que les creences, per majoritàries que siguin, governin la teva vida. No decidir, també és una decisió.

L'ànima no para de donar-te noves oportunitats. Fins que un dia digui prou, perquè veu que no hi ha manera que l'escoltis. Aquesta vida, aquesta disfressa, s'acabarà. No és greu. N'hi haurà d'altres.

En canvi, si escoltes la teva consciència, que et parla per medi del cos, curaràs a la vegada el cos, la ment i l'ànima. I, quan et curis, descobriràs el cel.


Lluís Tordera                                             Valldoreix, 25 de juny de 2016