L'amor que no s'acaba

L'amor que no s'acaba és l'amor incondicional. Perquè no li prens a ningú altre. Perquè ve de la font divina, inesgotable i universal que no és contraproduent per ningú. Perquè sempre és el millor per a tothom.

Hi ha molta gent de bona voluntat que manté les esperances en que alguna cosa o algú ens portarà més pau i amor al món. I, en part, és cert. No ho és quan les persones es concentren a buscar o esperar fora d'elles mateixes la solució. Com deia un savi, és utòpic parlar de pau i amor al món o fer grans trobades o acords per parlar-ne. No existeixen la pau i l'amor al món en genèric. Només existeixen al cor de cada persona. I és des d'aquí que es poden traslladar a la resta del món. Però no com a impuls, com a solució per arreglar el món. Perquè quan es fa d'aquesta manera, la persona que genera l'empenta se'n cansa tot seguit. Perquè espera un resultat que mai acaba d'arribar. Només les persones que estimen amb amor incondicional aporten més amor al món. Perquè, sinó, les “existències” d'amor que hi ha, van passant de mà en mà. Però, les “existències” que algú guanya, algú les perd. Millor et poso un exemple.

Si tu vols ajudar a la resta del món i ho fas amb amor “normal”, el temps que dediquis a aquesta tasca li estaràs “robant” al teu fill o a tu mateix. I us en ressentireu. En canvi, si estimes amb amor incondicional, no et caldrà fer cap plantejament, ni opció, entre estimar al teu fill o ajudar al món. Perquè no et plantejaràs cap d'aquestes coses com si fossin opcions. Simplement actuaràs tal com ets tu. I això comportarà el millor per a tothom. Tant pel teu fill com per la resta del món.

Repeteixo. No has d'esperar que vingui res ni ningú que arregli el món. Copiant el que deia l'estimat Anthony de Mello, si li demanes a Déu perquè permet un món amb tanta maldat sense fer-hi alguna cosa, la resposta sempre serà la mateixa: “Sí que he fet alguna cosa. T'he fet a tu”. Estima amb amor incondicional. No com a obligació, perquè no seria incondicional, sinó perquè tu ets així. Sense esperar a veure si hi ha algú més que faci el mateix. Sense esperar amb el rellotge a la mà que algú et correspongui. Sense posar-te fites. Sense fer-ho perquè vols arreglar el món. Només perquè tu ets així.

I, per cert, deixa de veure el món com un abisme de maldats. La veritat és la que tu vulguis mirar. Ja sé que el que el món ens “ofereix” sembla un abisme de maldats. Tothom a la seva. Tothom trist i amoïnat. Però, aquesta imatge del que el món ens “ofereix”, és la que volen veure tots els egos del món per justificar que cadascú pugui inflar encara més el seu ego. Barra lliure. Com el món està ple d'ego, i jo no hi puc fer res, no puc evitar que el meu ego creixi i es faci més fort. I així fins a l'infinit. Doncs no. L'amor incondicional no l'has de sentir perquè has “analitzat” les possibilitats de que surti bé i “valgui la pena”. Si analitzes, si hi penses, només li estàs preguntant al teu ego si li va bé de desaparèixer. Ja us podeu imaginar la resposta. No t'ho preguntis. Fes el que et surt del cor. I confia en que tot anirà bé.

Així que el que tu hi veus al món, depèn del que tu hi poses. I del que tu vols mirar. Si vols mirar maldat. Si et passes el dia parlant-ne. Només estaràs justificant al teu ego. Perquè se senti “lliure” de fer el que vulgui. Com “tothom”. En canvi, si estimes amb amor incondicional només perquè això et fa sentir bé. Si mires cap a les meravelles del món i de la vida. Si mires cap a les persones que estimen incondicionalment i calladament. Sense fer-li retrets a la resta del món. Sense fer escarafalls perquè la resta notin com n'ets de “bo” i “generós”. Aleshores, estaràs afegint nou amor al món. Però no en vulguis mesurar la quantitat, ni l'èxit.

Estima i fes el que vulguis. Perquè, a més de ser sempre el millor per a tothom, l'amor incondicional, és d'una tal intensitat que ningú, ni el que estigui més enfonsat en l'ego, pot evitar que li entri al cor. Perquè, la persona que el sent no té plantejaments, ni objectius, ni espera resultat. Ho sent encara que fos l'únic ésser al món que ho està sentint. Perquè no hi pensa, ni li importa. Estima així perquè ell es així.

I, encara que et sembli impossible, l'amor d'una única persona pot canviar el món. Recorda un personatge històric que n'és un exemple universal que això és així. Jesucrist. Que era un home com nosaltres. I que, precisament per això, és un bon exemple. No cal que siguis creient. Ni que discutim si la figura històrica de Jesús va existir o no. Només cal que pensis, al marge de les infraestructures de la pròpia església, quanta gent prova d'estimar als altres com diuen que Jesús ho va fer. Fes-ho tu també. Prova-ho. Et sentiràs millor.

Lluís Tordera                Valldoreix 26 d'octubre de 2008