CAMÍ D'AMOR. Pròleg

Un petit gest d'amor a qualsevol lloc del món, és la força més poderosa. I aquest petit gest, pot ser
teu. I pot canviar el món.

Aquest llibre no és només per aquelles persones que es creguin escollides. És un llibre per tothom.

Tots som únics. Però ningú és especial. Tots som meravellosos. Però insignificants. Per separat.

En canvi, tots junts, sense que hi falti ningú, som l'absolut. La perfecció. Déu, l'univers, ... digueu-li
com vulgueu. Per això, hem d'intentar fer el camí que ens porti cada vegada a sentir-nos més units,
enlloc de separats. El camí d'amor.

L'amor és la única energia que mou el mon positivament. En tot aquest llibre, trobareu frases de
moltes religions, creences, idearis, ... les respecto totes perquè contenen amor. Però no trobo que
siguin bones quan el que fan és separar-nos, quan volen senyalar a uns o a altres com a escollits,
quan volen donar amor només als que són com ells. L'amor no s'ha de limitar. Ha de ser per tothom.
Per al que em fa el bé i al que em fa mal. Ja sé que costa. Per això he fet aquest llibre. Perquè junts
ens animem. Perquè veient exemples de moltes persones, insignificants però meravelloses, us
adoneu que tots ho som. Insignificants però meravellosos. Capaços, fins i tot des del pou més negre
del dolor, la desesperació o la impotència, de reprendre en un sol instant el camí meravellós de
l'amor. Però compte, perquè en un sol instant també podem fer el camí a la inversa i caure des del
més amunt al pou més negre. En aquest camí, la única ciència i coneixement necessari és saber
estimar i deixar-se estimar. Tots podem fer aquest camí. Feu el primer pas. No estareu sols.

L'amor del que parlo, no és un amor místic. No crec haver tingut cap experiència en aquest sentit i,
per això, els que l'hagin tinguda, potser pensaran que sóc agosarat pel que vaig a dir. Però crec que
estimar a les ànimes “allà dalt” és molt fàcil. Allà on som purs, sense un cos o una vida en la que
som dèbils i insignificants. Una vida en la que necessitem ajuda, perquè sols no podem fer gaire.
L'amor s'ha de tenir “aquí a baix”. Per aquell que és insignificant com nosaltres. Per aquell que no
pot mostrar-nos amor perquè se li han acabat les forces. Per aquell que no ha tingut la sort d'haver
estimat o haver estat estimat com nosaltres.

Com deia el meu estimat Anthony de Mello, l'exercici més potent de l'amor no és el dels místics, sinó dels que tenen quatre fills i una hipoteca.

Si, enlloc de queixar-nos pel que no tenim, ens alegréssim del que tenim i ho compartíssim faríem
d'aquesta vida un camí d'amor. Fem-lo.