CAMÍ D'AMOR. Resum

L'energia és l'amor. L'Univers es mou amb amor. Admirant la bellesa que hi ha en cada ésser de l'Univers. Això és estimar. I els continus actes d'amor són els que ens fan acumular energia. No hi ha altra manera d'aconseguir-la que omplir d'amor la nostra ànima. Per tant, has d'estimar-ho tot i a tothom. Però amb amor incondicional que ha de començar forçosament per tu, perquè sinó no ho és.

EGO són les justificacions “cerebrals” per no estimar. Neixen com resposta a situacions que no hem pogut resoldre amb amor. A vegades, les coses que altres diuen o fan ens provoquen dolor. Però si el dolor dura massa i responem amb crítiques, temor, ira, ... és a dir, amb no-amor, és perquè la resposta surt del nostre EGO i això vol dir que el problema ve d'abans. És la repetició de problemes antics que no sabem resoldre amb amor i que retornaran una vegada i un altre fins que aprenguem a respondre amb amor, fins i tot al que ens fa mal. Si no respons amb amor, el problema està en tu.

El camí d'amor, és el de l'amor incondicional. L'amor incondicional, el de l'ànima, no és l'amor subjecte a variacions i que pot tornar-se indiferència. És incondicional perquè no depèn del que els altres facin, ni del resultat de cada experiència. Sempre hi és. Sense condicions, sense límits, sense temps, sense peròs, ni perquès. I per tothom, perquè sols no som res i junts ho som tot. No hi ha gurús al camí. Tots aprenem. Potser, el que us pugui semblar més insignificant serà el millor mestre.

Escollir, no desitjar. Escollir és viure el present. Desitjar és patir pel futur. Al present, avancem i rebem (quan estem preparats) el que necessitem (no el que desitgem) per ser el que volem ser. Sigues com vols ser. No jutgis. El teu únic jutge és la consciència. És la voluntat de Déu dins teu.

El temps només avança quan vivim el present i estimem. El temps que estimem és el temps que hem viscut. El present és l'únic temps real i el que pot canviar el passat i el futur. En els presents encadenats, viscuts un a un, els events de la nostra vida avancen i podem ser com volem ser.

Fluir és acceptar el ritme de l'Univers. Però no el de les coses creades per l'ego humà, que busca justificar el no-amor. Respon amb amor a cada moment i viuràs al ritme lent que comporta admirar la bellesa de totes les coses... I viceversa. Atura't. Respira. Admira. Estima. Riu. Viu.

La ansietat és por. Por a perdre el que tenim, por a no tenir el que volem. La por ens allunya del present i de la paciència. La paciència és respectar el temps de l'altre, no el teu. Quan és “infinita”, dóna resultats instantanis. És l'amor incondicional i necessita d'una ment en silenci i calma.

Estimar-se primer a si mateix és la única forma de poder estimar als altres i de ser qui volem ser. Perquè si el que “mana” en la vostra vida no és l'amor per vosaltres mateixos, sinó l'amor per un altre, no podeu ser el que voleu ser. Només el que vulgui l'altre. I no viviu la vostra vida. No viviu.

Viure el dia amb passió, com si fos l'últim de la nostra vida. Pots fer-ho si vius el present i no penses en el futur. Només si fas el que vol la teva ànima (consciència) trobaràs veritat, alegria, salut, amor, simplicitat. Si alguna d'aquestes coses falla, és l'ego cerebral qui actua i no la intuïció de l'ànima. Fàcil. Simple. Amorós. Compassiu. Alegre. Tranquil. Sa. Sinó, no és el camí de l'amor.

Nosaltres i els altres som el mateix. Els altres són missatges i experiències buscades per la nostra ànima perquè aprenguem a ser el que volem ser. I fins que no responguem amb amor, es repetiran.

Viure en el present és estimar-se. Si mirem al futur perdem el rumb. La alegria, la veritat, la salut, l'amor, són el mapa i el camí, però només són al present viscut amb amor incondicional.

El que creiem o el que fem no és important. L'únic important és que tot el que hi hagi sigui amor.