No et faré mal

No et faré mal. Tot i que tinc dret a ser jo. Però no tinc millor dret que tu.

La solució als problemes del món, és curar-me a mi mateix.

No sóc responsable de ningú més.

Si jo em curo a mi mateix, potser d'altres seguiran el meu exemple. Si jo predico la curació, no dedicaré el meu temps a curar-me, i no donaré exemple.

Si jo espero la aprovació d'altres, no estic pensant en mi, no visc la meva vida i no puc curar-me.

Cada cop que miro cap a altres éssers, haig de veure la bellesa. Per amagada que estigui. Això és amor. La bellesa és allò que m'agrada dels altres. És l'exemple que n'extrec.

Si veig coses que no són bellesa, són els ulls del meu ego els que miren. I l'ego no busca l'amor de veritat, perquè existeix allà on no hi ha hagut amor.

Per admirar la bellesa, només t'has de deixar portar per la intuïció. No calen arguments, creences, ni pensaments. Perquè només són complexitat per justificar el que no és bellesa, el que no és amor. El nostre món es fa cada cop més complex perquè cada cop manca més amor. Però, aquesta extrema disbauxa, ajuda a que cada cop més gent s'adoni que així no es pot seguir.

Si els pares sabessin el que és i fossin capaços de donar amor incondicional, els seus fills no necessitarien l'ego, només l'amor. Si estimessin incondicionalment, deixarien que els fills seguissin la llei de la vida i es fessin independents.

L'únic aprenentatge important a la vida: mereixem existir lliures, som dignes de ser estimats fem el que fem. I això val per mi i per l'altre. No depenem de ningú. Això és el que sabem quan som capaços d'estimar-nos incondicionalment. Com tots som Un, si ens estimem a nosaltres mateixos, estimem tothom. Si fem el millor per nosaltres, fem el millor per tothom.

Cada cop que busquem implícitament l'aprovació d'algú, ens neguem el dret a ser qui volem ser. No som lliures. Perquè el que busquem és l'aprovació de l'ego dels altres. En el fons, la del nostre ego. Així s'amaga la falta d'amor per nosaltres mateixos.

Si tens fe en la teva ànima, perds la por i ets lliure. Tot el que et treu la fe, és ego, és por. Accepta tot el que passi. Sense por. No acceptis xantatges de l'ego. No acceptis el que la teva ment ha “après”. El passat és ego.

El que “recordes” són pors. Si tens fe, no miris als records buscant les pors que et donin “seguretat”. L'amor és tan immens, quan vols mirar-lo, que no cal recordar-lo. El vius moment a moment i mai no s'acaba. Quan recordes, és perquè no vols veure la bellesa, l'amor, en tot el que t'envolta al present. Et falta fe, tens por.

Quan decideixis no rendir-te, i comencis a perdre la por, entraràs al camí de l'ànima, el camí d'amor.

No busquis la “seguretat” en records del passat. No busquis el “desig” o els “somnis” en el futur. Si tens fe i t'atures en el moment present per descartar el passat i el futur et trobaràs a tu mateix. La fe és saber que tot el que hi ha és amor. El saber de l'ànima no necessita del pensament. El pensament que t'allunya de l'ànima, és un pensament dominat per l'ego. Apaga'l. No argumentis. Tingues fe i torna al present. A l'amor. Estima.

Lluís Tordera                Valldoreix 25 de juliol de 2007