L'amor que més ens costa

L'amor que més ens costa és, òbviament, l'amor incondicional. Però, com distingir-lo del que no ho és?. Vull provar d'explicar-ho. Però no serà fàcil explicar un sentiment.

Crec que la millor manera és imaginar l'amor més gran que puguem sentir. Per un fill, per exemple. I traslladar l'exemple a qualsevol altra persona, canviant on diu fill per l'altra persona. Deixeu-m'ho provar.

En primer lloc, caldrà imaginar una mena de “nivells” o “estadis” previs a l'amor incondicional.

Lluitar per ell i donar-li lliçons... Donar-li molt amor per canviar-lo... Donar-li molt amor, fins i tot quan ens provoca dolor, però sense saber evitar que el dolor se'ns noti ...

Donar-li amor i transformar el dolor en amor, sense que ningú sàpiga el dolor que sentim. I estar sempre disposats, sense convidar-lo, a acollir-lo amb els braços oberts, si ell ho decideix lliurement. I com si res hagués passat. Sense dir-ne un mot. Encara que pugueu saber el dolor que l'ego de la persona que estimeu us ha provocat o us provocarà. I seguir-la estimant lliure. Fins i tot quan la seva llibertat és estar abocada a l'ego. I quan el seu ego us fa mal. Perquè el que et fa mal no és l'ego de l'altre. És el teu.

Perquè, mai es pot justificar el que a tu et passa en base a allò que fa un altre. Això seria tant com dir que és l'altre qui controla la teva vida. I que tu no ets lliure. Així que, si alguna cosa no la pots transformar en amor, el problema és teu. Fins i tot, l'agressió més forta que et puguis imaginar, no justifica que no la transformis en amor. El perquè l'altre actua així, és cosa seva i del seu ego. El teu assumpte, és únicament la teva resposta al respecte. El teu ego. Ni la seva resposta, ni els seus motius.

Recorda que, el que passa, passa sempre per alguna raó, però no és la mateixa per a cada persona implicada, ni la lliçó que ha d'aprendre. El que mai s'ha de fer és excusar-se en l'altre per justificar les pròpies accions, lliçons o reaccions. El que tu has d'aprendre, respecte a la relació amb l'altre, és a causa d'errors teus, no seus. El que ell hagi d'aprendre és cosa seva i, potser, és una cosa molt diferent de la teva. Només l'ànima de cadascú ho sap. I només en som conscients, i sabem quina era la lliçó, quan estem en disposició d'acceptar la veritat amb humilitat i alegria. La veritat és el que ens fa lliures.

Quan l'amor que sentiu és tan incondicional que ni us plantegeu que vulgueu a la persona estimada sense llibertat. Quan escolliu callar la veritat que coneixeu sobre el seu ego. Quan escolliu que sigui lliure, encara que això us faci mal. Això és l'amor del que parlo. Un amor que no depèn dels resultats. Un amor que no és fruit de la dependència. Un amor que no espera res. Perquè, com ho dóna tot per la llibertat de l'altre, no inclou cap mecanisme de retorn. Només la llibertat total de l'altre et pot donar amor incondicional. Així que, quan estimes incondicionalment a algú que està atrapat en l'ego, la única cosa que pots fer és estimar-lo. Ni consells, ni avisos sobre el que li pot passar, ni condicions. Només amor. Perquè, quan sigui, se'n pugui sortir lliure. Sense deure't res a canvi. Perquè, quan sigui lliure, pugui decidir lliurement estimar-te o no.

És cert que només la veritat ens fa lliures. Però és la veritat de cada persona. I quan ella mateixa estigui disposada a veure-la. No quan tu vulguis que la descobreixi. No ets tu qui decideix el moment.

I el fas lliure quan li dones un amor que no espera resposta. Que no és més gran o més petit perquè ell t'estimi o et rebutgi. Perquè l'amor que tu sents no depèn de com sigui o qui sigui l'altre persona. Depèn de com ets tu. I l'amor que sents és el que defineix qui ets tu. El “jo sóc” no és més que una afirmació de l'amor que sents.

I, mentre aquesta afirmació de qui ets, et vagi provocant dolor, voldrà dir que encara et queden lliçons per aprendre. Però això és un bon senyal. Sentir dolor, però no voler tancar la ferida sense amor, vol dir que avances. Aquest dolor en el que esperes descobrir la veritat, descobrir al teu ego, és un dolor per amor. I, moltes vegades, el precedeix. No tinguis por del dolor.

Digues qui ets.

Lluís Tordera                  Valldoreix 25 d'octubre de 2008