Una de
les coses que millor fa l'ego és embolicar-ho tot. Necessita actuar així per
ocultar els autèntics motius, els autèntics sentiments que el mouen. I això fa
que pensem, fins i tot quan estem al camí d'amor, que la forma com hem aturat
l'ego altres vegades no és aplicable ara. I és fals. Perquè sempre s'atura de
la mateixa manera. El que passa és que la primera conseqüència, a la ment
dominada per l'ego, és la confusió. I, sense desconnectar la ment, no pots
aturar l'ego. Per tant, quan estiguis atrapat per l'ego, no pensis. Només
recorda el que has de fer i fes-ho sense pensar. I no t'aturis a pensar si és
aplicable, al cas actual, aquesta opció. Sempre ho és. Potser et sigui útil,
llegir qualsevol línia de la columna de l'esquerra i respondre amb qualsevol de
la de la dreta:
Si... deixa
de ...
_____________ _______________
et
causa ansietat fer-ho
et fa
mal de cap pensar-ho
et posa
nerviós intentar-ho
et fa
córrer creure-ho
et fa
patir semblar-ho
et fa
enfadar defensar-ho
et fa
sentir malament discutir-ho
no és
veritat sentir-ho
no és
simple provar-ho
no és
alegria raonar-ho
no et
fa sentir ple excusar-ho
no
t'agrada mirar-ho
I, a
més, reconeix que ets tu qui ha d'arreglar-ho, sense excuses. I aprendre que
mai és problema dels altres, sinó teu. Si una cosa t'afecta és perquè encara no
has superat el que representa. Tant és si no ho suportes perquè et falta
paciència, o et fa ràbia o et fa enveja o et dol. Precisament el que vol la
teva ànima és que t'adonis que et falta paciència, pau, humilitat, alegria,
veritat, simplicitat ...
En el
camí d'amor, és l'ànima qui decideix ser qui vol ser, sense que res més li
importi. I és la teva ànima la única responsable de les proves que et trobes a
la vida. És la teva ànima qui et fa trobar totes les circumstàncies de la vida
que necessites per aprendre a ser qui vols ser. Per tant, no preguntis més com
veure els missatges de l'ànima. ¡¡ Tot ho és !!. Tot el que veus, tot el que
sents, tot el que vius, són símbols, proves, missatges. Totes les persones que
trobes, totes les coses que et diuen, totes les coses que et passen. Tot
serveix per aprendre a ser el que la teva ànima vol ser.
I
aquesta realitat, tan simple, resulta que és molt dura d'acceptar per l'enorme
ego que hem heretat i desenvolupat. Per això, l'ego ho farà tot per impedir que
intentis anar pel camí d'amor. Perquè, l'ego, que és el component principal del
que creiem que és la nostra “personalitat”, és por. I el camí de l'ànima és fe.
I, si hi ha alguna cosa oposada a l'ego, és la fe en la nostra ànima. La fe és
una cosa que no es pot “demostrar” racionalment, científicament, ni amb cap
instrument de l'ego. No la pot acceptar. Per això et dic que no esperis que
mai, la ment atrapada per l'ego, t'ajudi. Imposa-li.
La
nostra “personalitat” encaixa amb la resta del món (parella, fills, feina, ...)
amb les seves pors, mancances, falta de transparència, falta de veritat. Per
això us dic que qualsevol cosa decidida des del domini de l'ego no pot sortir
bé, encara que ho pugui semblar durant un temps. Viure segons l'ego, no dura.
Perquè l'ànima lluitarà perquè surti la vostra autèntica personalitat. Perquè
sigueu qui heu de ser. I, per això, us enviarà missatges, proves, perquè us
adoneu del que feu malament. I, si no en feu cas, malalties, accidents. Fins
que, algun dia, s'encengui en vosaltres una petita flama que comenci a
il·luminar el camí d'amor i veieu que és per allà per on heu de caminar. Per la
llum.
L'únic
que has de fer és tenir fe en la teva ànima i en què et portarà pel veritable
camí de vida.
El
poder de l'ànima, el poder del Jo Sóc, si li dones la oportunitat, quietud,
silenci, és immens. És diví. Sempre que actuïs des de l'ànima, sense cap altre
intenció que demostrar qui ets, sense cap altre objectiu que ser el que la teva
ànima vol ser. No vulguis creure que el poder de l'ànima servirà al teu ego.
Mai enganyaràs a la teva ànima. La porta és estreta i el camí és dur. Però molt
simple. Si intentes fer trampes, malgastaràs la teva vida. No hi ha més
opcions.
Cap
decisió presa sota la influència de l'ego donarà bons resultats. Si hi ha ego,
cancel·la tots els pensaments, totes les decisions i operacions.
En el
fons, s'assembla molt al que passa amb els ordinadors. De cop, un programa
sembla que no respon adequadament. Però, malgrat tot, ens hi passem temps i
temps negant-nos a acceptar-ho. Ens ho mirem des de tots els angles creient que
ho arreglarem. I, mentre ho anem intentant de totes les maneres possibles, el
temps va passant, nous programes es van malmetent i més dades es van perdent.
Tant és si el mal ha estat un virus que venia de fora, un mal funcionament de
l'ordinador o dels programes o una mala manipulació nostra. La nostra
responsabilitat és tallar d'arrel qualsevol cosa que vagi malament. És la
nostra decisió. No perdem el temps culpant-ne els altres.
Hem de
respondre de forma contundent. Cancel·lar les operacions i els programes. Quan
el “cervell” de l'ordinador està en males condicions no podem operar amb dades
clares, ni amb instruccions fiables. Hem d'apagar l'ordinador. I tornar a
començar. Amb precaució, però sense por. Atura-ho tot. Fes un reset total. I
torna a començar. Fent marxa enrere tot el que calgui. Partint, si cal, de
l'última situació fiable. De la última còpia de seguretat que vas fer quan
l'ordinador funcionava perfectament. Encara que no t'ho sembli, guanyaràs
temps.
A tots
els efectes, mantenir la nostra ment neta d'ego és una lluita inacabable.
Sempre que hi ha altres éssers, factors externs, l'ego és present. L'altre
sempre ens pregunta, ens respon, ens mira, ens recorda o ens fa sentir coses,
bones o dolentes, ens suscita dubtes o preguntes. I això és així perquè el que
ens trobem no són éssers lliures d'ego. Nosaltres tampoc ho estem mai del tot.
Per
això la nostra única lluita és situar-nos en l'entorn en que l'ego no pot
actuar. La quietud, la pau, la relaxació, la simplicitat, l'admiració de la
bellesa, viure el present, estimar-ho tot i a tothom incondicionalment, no
mirar al futur, no desitjar, acceptar amb alegria qualsevol cosa sabent que som
els únics responsables de la nostra resposta davant tot el que ens porti la
vida. Aquest entorn és l'únic que ens permet allunyar l'ego. Perquè l'ego
sempre torna. Mai desapareix del tot. Forma part de la condició humana i
terrenal. Per això, l'únic remei és submergir-nos en el món de l'ànima.
El medi
que utilitzis, no és important. Si ho fas pregant, meditant, respirant, mirant
un paisatge meravellós o el vol d'un ocell, és cosa teva. Qualsevol tècnica que
et permeti viure el present en positiu, admirar la meravella de l'univers en
coses increïblement simples, fora o dins teu. Tant és si et corprèn la
immensitat de l'univers com si ho fa la quasi imperceptible energia que pots
sentir com formigues que caminen el teu cos per dins, per les teves mans, pels
teus peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.