CAMINANT PEL CAMÍ D'AMOR. 14. La pau

L'aquietament és l'estat de pau en que l'ànima es manifesta. L'ànima no té cap enemic de la seva talla. Per això, si l'escoltes donant-li el que necessita, en qualsevol moment, et veuràs transportat al seu camí. Et pot semblar ridícul si no ho proves. Quan ho comencis a fer, veuràs que no és senzill buidar la teva ment del soroll dels pensaments i “sensacions”. No et deixis enganyar. Aquestes “sensacions”, lligades als pensaments, no tenen res a veure amb l'ànima. Només quan van lligades a sentiments profunds, les sensacions són missatges de l'ànima. Compte. He dit sentiments profunds. No pensaments profunds. No t'equivoquis perquè, la ment, a les ordres de l'ego, és molt ràpida. Et pot fer creure que el primer que et ve a la ment, com sense pensar, és una intuïció. Un missatge de l'ànima. I, segurament, no serà així. Al menys, al començament. Però tens el que et cal per saber la veritat. Sempre pots fer la prova del 9. Si aquesta “intuïció” va seguida d'alegria, amor, veritat, salut, simplicitat, ... és de l'ànima. Si alguna d'aquestes proves falla, és que és ego. Sempre.

Doncs resulta que, quan ho comences a provar, no resulta fàcil això de callar la ment. Perquè ens sembla que no podem, ni cal, callar pensaments “normals”. Deduïm que és normal pensar en el que hem de fer per dinar. El que volem veure a la televisió. El que farem el cap de setmana. ¿I si et dic que l'única cosa que t'hauria d'apartar de l'aquietament és el perill de mort imminent i que, qualsevol altra cosa, pot esperar perfectament ?. ¿Ho entens millor així?. Encara que el teu ego no vol que ho vegis així, per caminar pel camí d'amor has de jugar molt fort. Com ho fa l'ego.

Encara que et sembli increïble (és l'ego qui vol que ho creguis), si no dones prioritat absoluta i incondicional a aquietar-te no pots avançar pel camí d'amor. Sense quietud no pots escoltar a la teva ànima. Ni a la dels altres. I veuràs que no és fàcil aquietar-te. Perquè l'ego sap perfectament que allà no hi pot fer res contra l'ànima. I utilitzarà qualsevol arma, excusa, debilitat, per evitar-ho.

Per evitar que estiguis en la quietud.

Per això, aquest és el teu objectiu: mantenir-te en l'aquietament tant com et sigui possible. ¿Com fer-ho?. Descartant cada cop més i més coses lligades a l'ego. Adonant-te que les coses, els desigs, et lliguen a l'ego. Vivint el present, moment a moment, pas a pas, element a element. Fins que un pas sigui minúscul. Fins que un segon sigui etern. Fins que una simple molècula mantingui la teva atenció aquietada. Fins que la teva paciència t'arribi a semblar infinita. Fins que no comptis ni els minuts, ni les hores, ni els dies, que estàs disposat a esperar, aquietat, per seguir a la teva ànima.

Recorda que, si tinguéssim paciència infinita, podríem generar resultats instantanis.

L'aquietament genera una pau profunda. El soroll i la pressa es veuen substituïts per silenci i harmonia. La pau és el fruit de l'absència de desigs, de necessitats. L'aquietament et manté en el present. Pendent de la teva respiració, del cant d'un ocell, del vals d'una fulla que belluga el vent.

Si no tens necessitats, és perquè no tens objectius. Si no tens objectius és perquè no penses en el futur, sinó que ets al present i apostes tot el que tens per ser tu. Res no té el valor suficient per “comprar” el teu camí d'amor. No estàs disposat a renunciar-hi per res. No demanes res. Només ser tu. No esperes res del futur. Més que el necessari per poder ser tu. Però, en això, no cal pensar-hi. Tu només t'has d'ocupar de ser qui vols ser. En el present. Els detalls del que necessites t'arribaran quan et calguin. I quan estiguis preparat per acceptar-los i aprofitar-los. Mai, abans del que et cal. I, mai, més del que et cal. Però mai menys. Només has de confiar, cegament, en el poder de l'ànima.

Però has d'estar preparat a acceptar qualsevol cosa. Et sembli “bona” o “dolenta”. I amb la mateixa alegria. Perquè el que mai pots saber és quan i de quina manera t'arribarà el necessari per poder ser tu. Per això has d'estar sempre alerta. Sempre aquietat. Sempre en pau. Perquè res mes que el camí d'amor t'importa. I no li has de posar límits de temps, ni d'esforç, ni de paciència.

La teva ànima posarà, una i una altra vegada, a prova aquesta disposició. Ella ja sap si te'n sortiràs o no. Però necessita que el teu jo “físic” se n'adoni. I decideixi, lliurement, seguir el camí. Perquè aquest és el joc de la vida. Aconseguir caminar pel camí d'amor arrossegant un cos, una ment, que tenen la llibertat d'escollir, en qualsevol moment, tornar a fer cas de l'ego. Per això, l'ànima et posa proves. I te n'has d'alegrar de que ho faci. Perquè és un nou intent. Una nova oportunitat d'avançar.

Mai has de viure altra cosa que el present. Sense desitjar res. Només has d'anar escollint, entre les alternatives que la vida et posarà, molt senzillament, al davant, les que responen a qui ets i a qui vols ser. Res més. Si creus que has de respondre a alternatives complicades, ni hi pensis. Si és complicat, si exigeix “pensaments profunds”, és ego. No és el camí d'amor. Torna-hi.

Quan pensis que el que necessites per ser tu és molt complicat, confia en el poder creador de l'ànima. Això sí, si no deixes de pensar-hi, li dones voltes al futur. I, si penses en el futur, és perquè tens por de que no arribi tot sol. Perquè no confies en l'ànima. I l'ego t'envaeix. Perquè abandones el present, on l'ego no té cap força, i visites el futur, les incerteses, on l'ego és l'amo i senyor.

Et pot semblar molt complicat això d'aquietar-te si pretens mantenir-te rodejat de persones, coses i circumstàncies plenes d'ego. Recorda que les possessions, les vanitats, el poder, la prepotència i qualsevol altra sentiment o manifestació separadora són ego. L'ego busca justificar que ets millor que els altres. No t'hi deixis arrossegar. Busca la humilitat. Desenganxa't del màxim de coses que puguis. Sigues solidari. Estima incondicionalment. Especialment als que no t'estimen. Fes-ho tu.

Estima al que no t'estima. Dóna-li, incondicionalment, allò que no et dóna. Omple d'amor el seu món. Perquè vegi en tu l'exemple a seguir. Només això. No és la teva feina salvar-lo. Ocupa't de tu. De l'exemple que dónes. D'expressar el que ets i vols ser. Oblida't dels altres. No pots fer la feina per ells. Perquè no saps el que són i volen ser altres ànimes. Només elles ho saben. Només has de ser tu, sense excuses, perquè els altres tinguin una llum que els il·lumini el camí. No pots caminar el seu camí. Només el teu. Però els teus passos ressonaran dins les altres ànimes. Com una simfonia meravellosa que animarà als que t'envolten a caminar pel camí d'amor.

Lluita per tu. No forcis a ningú. No el critiquis. No el jutgis. No l'empenyis. No el vulguis convèncer. Perquè per convèncer a algú que habita en l'ego, hauries de fer servir la ment. I desencadenar complexos arguments per combatre els entrellats del seu ego. I, per combatre el seu ego, reactivaries el teu i li donaries vida i noves forces. I perdríeu tu i l'altre.

El teu únic “argument” és el teu exemple humil i sense pretensions. I, només serà exemple, si fas el teu camí calladament, sense estridències. Sense altra llum que la que tu desprenguis. Sense altra prova que el que tu saps dins teu. Sense cap comparació. Sense cap mida. Sense cap premi. Amb l'única, i immensa, compensació de sentir, en el teu interior, la meravella del camí d'amor.

Hauràs de lluitar contra la incomprensió. Contra els que et diran que no vas bé, i et desanimaran, perquè la teva llum no deixi al descobert el seu ego. Confiant en la teva ànima, i en el camí que et senyala, davant la resta del món. Sense cap altre referent. I l'has de seguir a qualsevol preu.

Lluita contra les temptacions separadores de l'ego. Especialment de les religioses. Les que pretenen justificar que la negació de l'altre pot ser alguna cosa que et faci millor als ulls de Déu. Déu és amor infinit, paciència infinita, comprensió i perdó infinit. ¿Com podria aquest Déu no perdonar?.

No pot existir un Déu que et vulgui allunyar de la teva ànima. I la teva ànima està repartida en tot el que et rodeja. Estàs obligat a estimar-ho tot i a tothom per trobar-la. Unit als altres, reconstrueixes l'ànima que un dia va ser esmicolada per l'ego de tots nosaltres. Units som molt més forts.