La resistència a les coses externes que no ens
agraden, és cosa de la ment/ego, una actitud mental. L'ànima/consciència només
s'ha d'ocupar del ser. De la pau interior. L'ego lluita per afirmar-se, per
defensar una identitat forjada en el passat, que s'identifica amb la ment.
L'ànima no lluita, ni es resisteix, ni s'enfronta (ni tan sols contra el
“mal”). Només és. En el present. Accepta totes les coses externes com són. I
les estima. Semblin “bones” o “dolentes”. Ja no li cal perdonar-les. Les
accepta. Sigui quin sigui el resultat. Les coses externes mai són importants,
ni decisives en la teva vida.
I així la vida flueix i no xoquem contra ella.
Cedir per vèncer. Com el jonc. El cicle de la vida, destrueix unes coses per
crear-ne de noves. No t'hi aferris, ni a les coses, ni a les vivències.
Si no et fixes en les coses, sinó en l'espai
buit. Si et fixes en el silenci, la respiració i l'energia subtil que connecta
el teu cos per l'interior. Així t'aquietes. Vius el present. Les coses i
circumstàncies externes són la situació
de vida. No la vida. “Estàs en el món, però no ets del món”.
No t'enfrontis ni amb la gent que no vol ser
el que ha de ser. És lògic que la llum sigui dolorosa per qui vol seguir en la
obscuritat. Ensenya'ls el teu camí. El teu exemple. No lluitis per
convèncer-los. La teva forma de ser, pot transformar el món. Però no has de
lluitar contra el món. Mai.
No has d'estar inactiu. Però la teva activitat
mai pot consistir en justificar uns mals medis en funció d'un bon fi. Fer el
mal no està mai justificat. Ni jutjar o criticar. El que pots fer és
identificar coses o actituds que no t'agradin i evitar contactes que no et
convinguin. Però no atacar, ni lluitar.
La gent fa servir alcohol, drogues, menjar,
treball, televisió, ... per no sentir el rum-rum de la ansietat que causa la
no-consciència ordinària. Quan les coses van realment malament, passen a la
no-consciència profunda. La vida és mantenir-se en la consciència. Controlar
l'ego, la ment. La por.
Com ja pots imaginar, l'estat de
no-consciència és l'estat habitual de quasi tothom. Això genera una
no-consciència col·lectiva que ha generat aquest món tal com el coneixem. Ple
d'energies negatives. Només la acumulació d'amor incondicional pot canviar
això. I és cosa de tots acumular-lo.
Mantenir-se en la consciència no és senzill al
principi. Vas i vens. A vegades ho aconsegueixes en circumstàncies normals o
agradables. Però costa molt de mantenir quan les coses van “malament”. Malgrat
això, moltes vegades les circumstàncies adverses ens ajuden a adonar-nos que
ens cal canviar i abandonar el lligam amb l'ego/ment. Sobretot, perquè ens
adonem que l'ego sempre va associat al patiment i mai als sentiments. Al final,
l'ego sempre és por i dolor. Mai amor.
A mesura que ens acostumem a mantenir-nos en
la consciència, cada cop costa més caure en mans de l'ego i la consciència
agafa més força. El que no hem de fer és confiar-nos. Sempre cal que mireu el
que fa l'ego des de l'atalaia de la consciència. Si no pots evitar caure en
mans de l'ego, al menys observa com actua per aprendre com aturar-lo la pròxima
vegada. Sempre que comencis a notar alguna tensió, no te n'amaguis, accepta que
és així i podràs saber què és el que la provoca. Què és el que desencadena
l'ego. Moltes vegades, ens sembla que hem superat determinats disparadors de
l'ego i resulta que ens sorprèn amb noves “combinacions” i circumstàncies que
no teníem controlades.
En tots els casos que l'ego et superi, i fins
que aprenguis a desarticular-lo, fixa la mirada en el teu cos interior, la
respiració, la energia. Com si fossis un amb tot el que t'envolta.
L'ego necessita mantenir la separació per
sobreviure. Cerca la unitat. Estima-ho tot i a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.