La pregaria de la granota

Una dona va somiar que entrava en una botiga acabada d'inaugurar a la plaça del mercat i, tota sorpresa, va descobrir que Déu era rere el taulell.

"Què hi vens, tu, aquí?", li preguntà.

"Tot el que el teu cor desitgi", li respongué Déu.

Sense gosar creure el que havia sentit, la dona va decidir demanar el bo i millor que un cor humà pot desitjar: "Desitjo pau d'esperit, amor, felicitat, saviesa, i alliberament del temor", digué. I, després d'un instant de vacil·lació, va afegir: ”No sols per a mi, sinó per a tothom”.

Déu se la va mirar somrient i li digué: "Em sembla que no m'has entès bé, estimada. Aquí no venem fruita, sinó llavors."

La Pregària de la granota

Anthony de Mello

Suposo que hi ha moltes maneres d'entendre aquest text. T'explico el que jo hi veig.

Les persones tenim dins nostre una llavor. La de l'amor incondicional. És una llavor fràgil, que costa poc de malmetre. Però, si som capaços de mantenir-la viva, podem fer-la créixer dins nostre i donar-la a altres. Però, compte, els podem donar la llavor, l'amor incondicional, i no la fruita. Perquè, amb tota la bona intenció, la fruita que és bona per nosaltres pot fer mal a l'altre.

La fruita serien les coses que es poden fer amb l'amor incondicional. Les “solucions”, els camins que s'han de prendre a la vida, les decisions, els sentiments concrets. I, això, només ho pot fer cadascú. A partir d'una llavor que creixerà de forma diferent dins cada ànima. Cada ànima és diferent. Ho són les seves vivències, els dolors o les pors que han de superar.

Per això, estima incondicionalment. Que això vol dir donar a l'altre una llavor que no saps si creixerà, ni quan ho farà, ni quina fruita acabarà essent. Donar la llavor, és donar amor sense cap condició. Donar-lo perquè l'altre en faci el que vulgui, fins i tot perdre'l, sense posar condicions, ni esperar resultats, ni jutjar. L'amor, així donat, és una “medecina” sense cap contraindicació. Les llavors d'amor mai no poden fer mal. La fruita, sí. Som nosaltres els responsables d'escampar la llavor. I no podem demanar que se'ns doni crescuda i acabada. Ens cal conservar-la i donar-la sense alliçonar a ningú. Si tens la sort d'haver pogut conservar-la, dóna-la als altres. No la fruita que t'agrada a tu. No la vida o els fets que et puguin fer sentir “orgullós”. Només la llavor. No ets ningú per prendre decisions per un altre. No tens cap mèrit sobre ningú. La simple creença de que els tens, ja et fa malmetre les llavors. Sigues humil. Comparteix el que tens sense vanitat. Humils llavors són tot el que una ànima necessita per tirar endavant. No demanis que et donin la fruita feta. Demana llavors i fes-les créixer dins teu.

Lluís Tordera         Valldoreix 8 de juliol de 2007