La màgia del perdó

L'ànima és la veu de Déu dins nostre. I segueix les seves mateixes regles.

Ho perdona tot. A tothom. Sempre. Encara que al nostre ego això li sembli impossible de fer i acceptar.

En l'ànima, tots som Un. És per això que només perdonant-ho tot i a tothom ens ho podem perdonar tot a nosaltres mateixos. Perquè l'ànima és perdó i amor per tot i per tothom. Sense excepcions. Si tots som Un, només si exercim el perdó total arribarem a sentir la energia de la Unitat. No hi ha més opció. Ni tan sols hi ha opció a fer-ho tot pels altres i oblidar-te de tu. No pots, no podem, prescindir de tu.

Si deixem que sigui l'ego qui dicti les regles, hi ha coses i persones que no es poden perdonar. I això, no només afecta als altres. També provoca que no ens podem perdonar a nosaltres mateixos. Perquè l'ànima és amor, perdó i justícia infinita. I, si no perdonem, afegim noves pors al nostre ego. La por a fallar i no ser perdonats.

Ens enfrontem a la vida com quan anem a fer aquell examen o entrevista de feina tan important. Tenim por. Estem nerviosos. Perquè creiem que si fallem no tindrem cap més oportunitat. I així és l'ego.

En canvi, quan ens guia l'ànima, tot és suau. No és indiferència. És fe que tot anirà bé. I que, si no és així, és que encara ens queden coses per aprendre. I aprendrem quan acceptem que res és tan important. Perquè l'ànima ens ho perdona tot. I ens torna a donar noves oportunitats. Eternament. Però, les noves oportunitats, només les veurem si tenim el cor obert al perdó, per a nosaltres i per a tothom. Sense jutjar a ningú. Si reconeixem que, sense ser-ne conscients, fem mal a altres. I és així que, perdonant-nos, perdonem. Estimant-nos, estimem.

En el món de l'ànima, només cal mirar, amb veritat, honestedat i humilitat, cap als propis errors. Són els únics que importen. Si et canvies, tot canvia. Si t'acceptes, tot ho acceptes. I pots començar a canviar. I sentiràs, amb la simple intuïció, on és el teu camí. No donant voltes al cervell, refugi de l'ego. Ho veuràs en un sospir.

Quan ho perdones tot, crees un món, el teu món, on tot i tothom es mereix ser perdonat. I aquest món és el que vius. I, a la vegada, crees un món ple de màgia i amor que no vols perdre. I, a poc a poc, encara que hi hagi errors, te'ls tornes a perdonar i tornes al camí d'amor. Fins que agafis el costum de ser-hi. I cada cop li costi més a l'ego fer-te'n marxar. Poc a poc. Sense pressa.

No et desanimis. L'ego sempre hi és. Sinó, no tindria mèrit. Sinó, no hi hauria el teu lliure albir per decidir prendre un camí o l'altre. Però, si vius al camí d'amor, vius al camí del perdó.

Però, aquest perdó, tot i que al principi sembla una cosa feixuga (sobre tot, amb els errors “grossos”), acaba essent una cosa suau i dolça. Si al principi, l'ego ataca despietadament el perdó cap als que t'han fet més mal, després té molta feina a fer-ho, si no pares de perdonar, una i una altra vegada. A tu. A tot. A tothom.

I, la primera conseqüència d'aquesta actitud, és que res és important, ni definitiu. Només ho és la fe en la teva ànima. Perquè, per difícil que sembli, sempre hi torna a haver màgia.

T'enfrontes a la vida amb la confiança que tot anirà bé. Que, si alguna cosa falla, només cal tornar a la pau i al silenci de l'ànima per veure noves oportunitats. Per això, no et posa nerviós aquella tendència de l'ego a fer-nos veure, per tot arreu, “últimes oportunitats”. Això no existeix al món de l'ànima.

Ni tan sols la mort és una última oportunitat. La nostra ànima és eterna. I és per això que no té cap pressa. Ni cap por. Ni nervis.

Quan connectis amb ella al camí d'amor, sentiràs la increïble sensació de pau que dóna saber-te estimat facis el que facis. I estimaràs als altres de la mateixa manera. Perquè tots som Un. I, l'amor que dónes, retorna.

Estima i fes el que vulguis. Recorda que el Què vius no és important. Ho és el Com. Amb Amor. Sempre.

Lluís Tordera                 Valldoreix 24 de desembre de 2008