Per veure-hi clar, primer has d'estimar

Si no veus la vida com quelcom bonic, amorós, senzill, lliure, saludable, és que no vas bé o has d'aprendre alguna cosa. I, per tenir aquesta visió, no pots excusar-te en el que fan o deixen de fer els éssers que t'envolten. És la teva decisió. I ha de ser lliure, amorosa i plenament conscient. I només tindràs aquesta visió màgica de la vida si acceptes plenament i amb totes les seves conseqüències la forma de viure que la teva ànima et demana. I, molt sovint, estaràs sol.

Acceptar plenament vol dir estimar incondicionalment tot el que passi, fins i tot quan sigui dolorós. Només així podràs entendre perquè passa el que passa i quina és la prova que la teva ànima t'envia i perquè. Només si ho acceptes (estimes) incondicionalment per avançat, podràs entendre (després) perquè ha passat. I, com a resultat, avançaràs en el teu camí d'amor. El premi és la vida màgica de l'ànima.

Encara que les proves poden arribar a ser tan extremes com enfrontar-te a estimar a algú que sigui una rèplica exacta de com eres tu abans d'avançar en el camí d'amor. La paradoxa és que només estimant a aquell que vas ser i ja no vols ser, pots perdonar plenament allò que vas fer i que ja no t'agrada. Has de perdonar el teu passat, a tot i a tothom.

Perquè si no perdones, per exemple, als teus pares perquè no t'han sabut estimar, no podràs perdonar-te a tu mateix aquelles actituds que no t'agraden i que has heretat dels teus pares, encara que no ho vulguis reconèixer. 

Les proves que l'ànima t'envia serveixen perquè a cadascuna d'elles (i n'hi ha moltes cada dia, encara que no en siguis conscient) reafirmis qui ets. Si ets algú que viu sense por i amb amor incondicional cap a tothom, facin el que facin, entendràs perquè l'ànima t'ha enviat cada prova i comprovaràs que tot és bo. Que l'ànima sempre et porta el millor per a tu en cada moment, encara que tu no te n'adonis, que no en siguis conscient. Tot el que passa té algun sentit.

Si tens fe en que l'amor incondicional és l'única cosa que et cal, i ets capaç d'aplicar-lo a tot i a tothom, comprovaràs que no hi ha res ni ningú capaç de resistir-se a l'amor incondicional. Que aquest amor ho cura tot.

Però no oblidis que només tu et pots fer mal a tu mateix i només tu et pots curar. No vulguis curar a ningú. Cadascú és només responsable de la seva pròpia vida, del seu propi camí, de la seva pròpia ànima. Tu només has de ser qui ets. No has de fer res. Si els que t'envolten, com a resultat de sentir-se estimats incondicionalment per tu, se n'adonen fins a quin punt no s'estimen i comencen a fer-ho, és decisió seva, mai teva.

Recorda que l'única raó de la vida és que aconsegueixis estimar qui ets, superant totes les dificultats que la teva ànima divina troba en les circumstàncies que t'ha tocat viure en el teu cos terrenal.

Has de recordar, com quan eres molt petit, que et mereixes ser estimat facis el que facis. I has d'aplicar aquest principi a tothom. Recorda, que mai ningú t'estimarà més del que t'estimis a tu mateix, ni estimaràs més als altres del que t'estimis a tu. Si augmentes la energia del circuit de la vida per la teva connexió, tothom se'n beneficiarà.

Però, això que et dic, aplica-t'ho a tu mateix. No ho demanis als altres. Els altres ja ho faran, lliurement, quan puguin. Fes-ho tu primer. Estima't a tu en primer lloc. Recorda que ets un 1 i tota la resta són 0. Si poses els zeros per davant de tu ( de l'1) no valen res. Si els poses darrera, poden augmentar el valor del que vius tu i el que viuen els altres.

Comença tu a estimar-te i estimar, perdonar-te i perdonar, acceptar-te i acceptar. Sense excuses, condicions, ni excepcions. Afronta la vida amb somriures i abraçades. I fes-ho encara que siguis l'únic que ho fa. No esperis res.

Estimar-te a tu en primer lloc és l'única manera de afirmar qui ets. I, quan ho fas, t'apropes cada cop més a qui has de ser. T'apropes a ser l'ésser únic que sempre has estat. I t'alliberes de les càrregues del passat, de les herències dels pares que no volies heretar. Te n'adones que tot el que no és amor no són més que les excuses que l'ego ha anat construint per amagar que no has estat capaç d'enfrontar la vida amb amor. Estima i et curaràs. Estima i netejaràs la teva ment perquè enlloc de ser un refugi per l'ego t'ajudi en una vida d'amor i no de recels, pors, odis, venjances, dependències.

Estima i seràs lliure. Només ets lliure quan no et fa por veure la veritat, sigui quina sigui. El joc de l'ego és amagar la veritat que no has pogut acceptar i fer-te creure que la vida no és sempre amor. Per poder veure que tot el que hi ha en la vida és amor, primer has de tenir fe en la teva ànima i estimar, sigui quin sigui el preu, aquell qui l'ànima et diu que ets.

Lluís Tordera               Valldoreix,  17 de Setembre de 2009