A voltes amb l'ego

Una amiga em trasllada el dubte d'un amic seu. Li costa distingir què és ego. Intento dir-ho amb més precisió.

L'ego és quasi tot. Només no hi ha ego quan hi ha amor incondicional.

L'absència d'ego és com la innocència d'un nen petit. Fa les coses sense objectius. Només perquè el que fa li ve de gust. Sense voler fer mal a ningú.

Com podem distingir l'ego?. Només cal mirar els fruits. Els resultats. Sempre. La resta, són excuses de l'ego.

Quan actues amb amor incondicional, recorda, sempre tothom en surt ben parat. Tothom, fins i tot les persones més enfonsades en l'ego, s'adonen de la presència de l'amor incondicional i, en aquest moment, no poden evitar que el seu ego trontolli. Tothom, viu uns moments màgics. Impossible descriure-ho. S'ha de viure.

Sempre que no hi hagi aquesta màgia, hi ha ego. Per petit que sigui. Perquè, fins i tot quan actuem pensant en fer el millor per als altres, si no surt prou bé, és que hi ha ego. Si penses que no ha “funcionat” perquè l'altre hi ha barrejat el seu ego, t'equivoques. Ha estat el teu ego el responsable. L'ego de l'altre és el seu problema.

Si la cosa no ha anat bé, és perquè el teu ego s'hi ha ficat pel mig. Recorda que, si hi ha amor incondicional, tothom es rendeix, fins i tot l'ego més profund. Per tant, al marge del que hagi pogut fer l'ego de l'altre, per profund que sigui, hi ha ego per part teva. I, aquest, sí que és el teu problema.

Ho notaràs, també, perquè et vindrà al pensament, qualsevol excusa, justificada per l'ego que té l'altre, per explicar perquè la cosa no ha funcionat. Hi intervé la teva ment, com sempre que hi ha ego, i no el teu cor.

Tant se val si hi ha hagut una estratègia “bona” per part del teu ego: semblar bo, justificar-te, buscar l'acceptació, fer el “millor” per l'altre... O si t'ha fallat la paciència. O si l'ego de l'altre és molt gran.

També pots saber que hi ha ego perquè, en un instant, et sents culpable, per allò que has fet o estàs fent i, tot seguit, justifiques la teva mentida per no fer mal a l'altre o, la teva postura, en què això és el que t'agrada, el que vols, encara que això faci mal a una altra persona. Desenganya't. Si allò que fas no és bo per a tothom, no hi ha màgia. Hi ha ego. I, per tant, no hi ha amor incondicional. Això també et pot servir per distingir la “màgia” de l'enamorament, quan hi ha ego (i et fa sentir pessigolles a la panxa), de l'autèntic amor incondicional.

Les excuses, les justificacions, sempre són ego. Tornem a dir-ho. Pràcticament, sempre hi ha ego. Només quan hi ha màgia, l'ego desapareix, ni que sigui per uns moments.

Quan hi ha amor incondicional, no hi ha més que veritat. Qualsevol mentida, per petita que sigui, per “piadosa” que sigui, és ego. Si has hagut de dir una mentida, per molt justificada que li sembli al teu ego, no hi ha amor incondicional. I, quan menteixes, ni que sigui pel “bé” de l'altre, no mires als ulls. O evites a l'altra persona.

L'ego, per tant, és inherent a la vida. És el contrapunt que tenim sempre. És la vida “terrenal”. La dualitat. Prenem energia/amor a uns i ens la quedem o la “regalem” a altres. Lluitem per unes existències finites d'energia. I justifiquem que nosaltres la necessitem, que en farem millor ús. Excuses.

La font universal d'energia inesgotable és l'amor incondicional. Perquè surt de la nostra part divina, la nostra ànima, el nostre cor. I aporta nova energia al món. És per això que ningú s'hi pot resistir. Qualsevol persona, fins i tot la persona amb més ego del món, “capta” (sense adonar-se) que qui està al seu davant no té cap estratègia per prendre-li energia i, per tant, abaixa (sense adonar-se) tots els seus escuts. No ho pot evitar. És un mecanisme natural. Ningú rebutja un autèntic regal a canvi de res. Això és l'amor incondicional. Un regal d'amor. Sense estratègia. Ni objectius. Perquè quan sentim amor incondicional no ho fem per ningú. Ho fem perquè som així i ens sentim bé essent com som. I de retruc l'altre se sent estimat. Inevitablement estimat.

Lluís Tordera               Valldoreix 7 de novembre de 2008