CAMÍ D'AMOR. Paraules finals

Si, sobretot als vespres, menges i dorms malament. Si et sents sol. Fins i tot rodejat de gent. Si trobes a faltar algú que t'estimi. Si la soledat no és enriquidora. És perquè no t'estimes.

Ets tu qui s'ha d'estimar en primer lloc, perquè els altres et puguin estimar. Ets tu qui ha d'omplir d'amor incondicional la teva pròpia vida. No posis l'amor pels altres com excusa per no estimar-te. No els faràs cap bé. No necessites fer res per ningú. Només per tu. Quan la teva ànima estigui plena de l'amor incondicional, seràs tu. El que has de ser. I com el teu ésser profund és amorós, donaràs el millor de tu mateix a tothom. Sempre començant per tu. Només així, és quan el millor per tu mateix és el millor pels demés.

Només així, podràs trobar la porta que obre el teu camí d'amor. Només s'obre des de dins. Per fora, no hi ha pom. Ningú la pot obrir per tu. Tu n'ets l'únic responsable. Fora excuses. Només depèn de tu. Si prens la decisió, trobaràs l'ajuda per fer-ho. Per obrir la porta. I veure el camí. I fer-lo.

Vaig començar a escriure tot això per a mi. Per recordar-me de les coses que he anat aprenent gràcies a gent com tu. Coses que de vegades oblidava o se'm feien feixugues. I que em calia rellegir.

També ho he escrit perquè ningú cregui que em necessita. Jo no sóc millor que ningú. Només sóc algú que ha escrit això perquè vol que els altres arribin tan o més lluny que jo en el seu propi camí d'amor. No he volgut posar límits o condicions al que pots fer. Ni obligar-te a creure el que jo crec.

Si ets el que has de ser, pots tenir tot el que necessitis per poder seguir essent tu. Ni més, ni menys. Rebràs el que necessitis, només quan estiguis preparat per fer-ne bon ús.

Només et demano que creguis en tu. En la teva consciència. Ni tan sols et demano que creguis en mi. Experimenta per tu mateix les experiències que jo he viscut. Gràcies per intentar-ho.

T'estimo.

Escrit a Valldoreix del 11 de juny al 3 de novembre de 2006

Lluís Tordera