Viure conscient

Viure conscient no vol dir que siguis perfecte. Al contrari. T'ajuda a saber que no ho ets. I a no enganyar-te.

La vida és perfecta. Perquè la teva ànima divina ho és. Però la vida que esculls, envoltada de dualitat i ego, no ho és.

Perquè et treguis d'entrada la “pressió” de voler ser o semblar perfecte, només has de mirar un exemple conegut: Jesús. Tot i ésser considerat la màxima expressió de la santedat, no deixava de ser un home. I, per tant, tenia moments de debilitat. Des de cedir a usar la violència amb els mercaders del temple, fins a demanar si podia passar sense el seu calvari. Ell era el prototip de l'home conscient. Que va escollir, lliurement, el camí de l'ànima i no el de l'ego.

Així que oblida't de ser perfecte, perquè cap criatura de carn i ossos ho pot ser. Però, en canvi, la teva ànima sí que ho és. Per això, vetlla contínuament per facilitar-te les experiències que et facin veure la veritat del que “falla” a la teva vida. Perquè puguis, conscientment, lliurement, escollir, o no, viure al camí d'amor. Al camí de l'ànima.

La teva vida no és més que una experiència més. De la Unitat perfecta, sorgeixen contínuament experiències que les ànimes van vivint. L'ànima és perfecta, però cal que siguis lliure per optar entre ella i l'ego. Això és la vida.

Cada vida no és més que una oportunitat. Un intent de provar, en unes situacions variades, si ets capaç d'optar lliurement per apropar-te a la vida de l'ànima o optar per la vida de l'ego. La història humana no és més que un conjunt de situacions, d'escenaris, en els que es desenvolupa la experiència de les ànimes.

L'escenari el configuren les creences de la majoria de la gent, la cultura, la història, les pors, els desitjos. L'ego humà, per resumir. A cada època juguem amb dosis diferents de cada ingredient: més pors, antigament, lligades al desconeixement científic o més supèrbia, actualment, lligada al coneixement científic.

Abans, l'home tenia por de la natura i de Déu. Ara, creu que pot obviar Déu i manar sobre la natura.

Hi ha una cosa que t'ajudarà a veure fins a quin punt la història es va repetint contínuament: agafa qualsevol llibre sagrat de qualsevol religió i canvia allà on aparegui Déu, fill de l'Home, Profeta, Camí a seguir, Paradís, ... i posa-hi ànima. La teva ànima. I allà on et parli del mal, el dimoni, els desitjos, la carn, el pecat, ... posa-hi ego. El teu ego.

Així, quan llegeixis que cal estar disposat a abandonar-ho tot per seguir a la teva ànima o que el dimoni t'ofereix el món si l'adores, sabràs que vol dir que tot el que hi ha a la teva vida fora del que et senyala l'ànima és ego.

Per tant, treu-te ja la pressió de voler ser perfecte. Perquè això t'obliga a enganyar-te a tu mateix, sigui perquè ho vols semblar cara al altres o perquè tu mateix t'ho creus.

La consciència no et dóna la perfecció. Només t'ajuda a viure més a prop de la teva ànima.

La vida és molt simple. A cada instant de la vida sempre tens dues opcions: o l'ànima o l'ego.

Si no te n'adones que hi ha una opció de l'ànima és que vius inconscientment. I, per tant, tota opció és ego. Bé, moltes vegades, et semblarà que no tens cap més opció. O que totes són dolentes. Tranquil. És normal en el món de l'ego.

Un cop comencis a escollir, més i més vegades, el camí de l'ànima, començaràs a perdre la por.

La por és un sentiment que t'afecta en relació a allò que creus que és important i que no vols perdre.

Quan t'adonis que no tens res que valgui la pena retenir. Quan t'adonis que no pots tenir cap lligam, perquè no ets lliure o perquè no estimes a l'altre lliure. Quan deixis de creure en cap cosa que no sigui la teva ànima ... Seràs lliure.

I perdràs la por a la mort. Perquè no afecta a l'única cosa important: la teva ànima.

I, si ja no tens por a la mort, podràs començar a gaudir d'una vida plena de Màgia, Simplicitat, Llibertat, Veritat i Amor.

Lluís Tordera              Valldoreix 24 d'abril de 2009