Viure cada dia al camí d'amor

Cada pas de la teva vida, és un acte de creació, fruit de com vius cada instant. Cada present. El món que tu veus, és el món que estàs creant, en siguis conscient o no, a cada petita decisió que prens. La major part del temps, mires el món com si no entenguessis el que està passant. I sempre és obra teva. El que passa és que l'estàs creant amb l'ego/por, inconscientment. Perquè no ets capaç de viure al present. En la consciència/amor.

La vida és un viatge sense final. Sense objectiu. Només és un camí que es va creant a cada instant. En el camí d'amor, no importa el “què” vius, sinó “com” ho vius. Només de tu, de les teves decisions, conscients o inconscients, depèn que sigui un camí d'amor. Si no hi ha consciència, no hi ha amor incondicional.

Per això, haig de ser conscient de cada moment. Perquè la inconsciència és el refugi de l'ego, de la por. 

Vull viure cada dia al camí d'amor. I, si no hi sóc, hi vull tornar quan abans millor. No m'importa el preu. Vull ser al camí d'amor. I, qualsevol peatge que l'ego m'imposi, el pagaré de gust. No vull tenir por. Només amor.

La veritat és el domini de l'ànima. Sense veritat, no hi ha autèntica llibertat. Sense llibertat, no hi ha amor incondicional. Només por. Per això, l'ànima t'envia missatges contínuament. Perquè miris la veritat cara a cara.

Per revisar si estic vivint al camí d'amor, he resumit tots els fruits que s'han de donar, sempre i simultàniament, quan hi sóc. Així que, aquest escrit, m'ha de servir, cada dia, per enfrontar-me a la veritat. I recordar qui sóc. I què és el que em falla i m'impedeix ser al camí d'amor.

Cada fruit positiu, té el seu oposat i el seu fals positiu. Al fals positiu, l'anomeno amb el nom del positiu. Però en plural. Perquè quan parlo d'amor, parlo d'amor incondicional. Si parlo d'amors, és perquè n'hi ha de “diferents”. L'ànima és simple i no admet excepcions. Estima a tothom. No nega l'amor a ningú. Ni té por.

Com l'ego juga sempre a amagar-nos la veritat, si se sent descobert, perquè algun dels fruits no es compleix, s'amaga darrera un altre. Per això he fet la llista. Per revisar-la cada cop que l'ego m'amaga la veritat. I vull veure la veritat en tot moment. I millor si descobrir-la em fa mal. Perquè el dolor senyala mancances que vull veure. Sé que l'ego me les amaga per evitar-me el dolor. Però no tinc por del dolor. És el meu amic. Quan el sento, sé que la veritat és a prop. I, a la veritat, hi ha el camí de l'ànima. El camí d'amor. Allà on vull ser.

Quan revisis la llista, veuràs, en primer lloc, com identificar el sentiment de l'ànima. En segon lloc, allò que és el seu contrari. I, en tercer lloc, allò que confonem amb el sentiment de l'ànima. Ja t'anticipo que les confusions són sempre múltiples. Vull dir que, qualsevol sentiment que no és de l'ànima, és dual i comporta que no el sentim per tot i per tothom. Els sentiments de l'ànima no tenen excepcions. En canvi, quan més ego (més por) hi ha, més excepcions (o més intenses) ens trobarem i més complexitat per amagar la veritat. A tall d'exemple de les complexitats de l'ego, ens pot semblar que som lliures, perquè fugim de les persones o coses que ens  recorden que no ho som o perquè estimem a una persona “lliurement”, quan el que passa és que en som dependents o que l'estimem per fugir de la veritat de l'ànima o per amagar que no ens estimem a nosaltres mateixos o estimem a uns i rebutgem a altres o tenim “energia” només quan estem amb qui ens fa dependents.

L'ànima és: Veritat, Llibertat, Amor, Alegria, Energia, Salut, Pau, Simplicitat. Sense Veritat, no hi ha autèntica Llibertat, Amor, Alegria, Energia, Salut, Pau, Simplicitat. Els pots posar en l'ordre o la prioritat que vulguis. Si un falla, els altres no hi són o són falsos. Quan dic falsos, vull dir duals. No són per tothom. Ni de l'ànima.

Veritat: L'ànima és veritat absoluta. Sempre. Amb tothom. Sense excepcions. Mai una sola mentida.

Mentida: La mentida és la por a la veritat. Fins i tot si creus que ho fas pel “bé” d'un altre, menteixes per por.

Veritats: “El que diu veritats, perd les amistats”. És una frase que reflexa com vivim. Justificant que no sempre es pot dir la veritat. Per no fer mal als altres o no perdre “amics”. El fi mai justifica els mitjans. Sempre veritat.

Llibertat: La llibertat de l'ànima, la notes perquè no necessites mirar cap a res (cap cosa et condiciona, a cap preu), ni cap a ningú, per prendre decisions. Només cal mirar cap a dins, cap a la consciència. Les decisions són suaus, simples, instantànies. No necessites pensar per decidir. La decisió surt sola. És una intuïció. Un sentiment que surt de dins. No és una resposta a una pregunta de fora. És una mostra de qui ets tu.

Dependència: Quan davant de qualsevol circumstància, donem voltes al cap, és perquè no som lliures. La nostra ment busca i busca arguments a favor o en contra, calibrant totes les dependències. Siguin de coses (educació, tradició, el que s'espera de nosaltres, el que diran, ...) o de persones. Quan altres persones determinen el nostre comportament, sigui perquè ens fan por o perquè volem que aprovin el que fem, és que no som lliures.

Llibertats: Les reclamem sempre. Com si no fossin nostres. Com si ens les haguessin de donar els altres. Ningú pot impedir que jo sigui lliure per ser jo. La autèntica llibertat, se sent al cor, a l'ànima, on ningú pot entrar.

Amor: Sentir-lo és tenir els sentiments bonics a flor de pell. Tant és si rius o plores o t'emociones. Perquè no és un sentiment que pesi. És un sentiment lleuger, bonic, amorós. Per tot i per tothom. Però, en el instant present.

Por/Rebuig: Quan no volem veure la veritat, provem d'aïllar-nos o d'allunyar-nos d'allò o aquells que ens la recorden. Tant és si ens recorden coses “bones” o “dolentes”. Si són “bones”, és allò que no tenim. Si són “dolentes”, és allò que sí tenim, encara que no ho volem reconèixer. Volem, en definitiva, no veure els missatges de la nostra ànima. Per això, el nostre ego rebutja certes persones o experiències i fa que no sentim amor per elles. Perquè no vol que veiem allò que ens vol amagar. Allò que ens provoca dolor. Allò que és por.

Amors: Estimem a gent que ens dóna alguna cosa a canvi i nosaltres els corresponem. Intercanviem amor. Els distingim com un univers finit de persones a qui estimar i que ens estimen. I excloem als altres.

Alegria: Cada instant present, porta coses meravelloses que t'omplen d'alegria. Només cal mirar-les, esperant descobrir la bellesa en cada cosa i cada criatura. L'alegria només existeix al present. Encara que a vegades et vinguin llambregades de records, l'alegria és un sentiment lligat al present. L'alegria et surt de dins.

Tristesa: El que estàs vivint en aquest moment no t'agrada o et fa por. Per això no el mires. I el teu cap se'n va cap al passat o al futur. Enlloc de a la calidesa i la dolçor de l'ànima, mires cap a la lletjor del món.

Alegries: Són emocions passatgeres, lligades a coses de les que ens fem dependents. Vénen de fora. No de tu.

Energia: Obtens l'energia de l'ànima, quan t'estimes a tu mateix. És una energia neta, tranquil·la, inacabable. Una energia que no et fa córrer. Que et dóna pau i serenitat. I la tens per tu mateix. Encara que estiguis sol.

Apatia/Depressió: No tens energia perquè esperes que algú te la doni. I això és perquè no t'estimes. I, si no t'estimes, no pots treure energia de tu mateix, ni per a tu mateix. Perquè creus que no te la mereixes.

Energies: Només pots treure energies (nervis, ansietat o acceleració) si algú que tu “estimes” la necessita.

Salut: És el nostre estat natural. Si falla, ni que sigui molt poc, escolta al teu cos. És el missatger de l'ànima.

Dolor: Et senyala el que no va bé. Mira'l cara a cara. No li tinguis por. És el teu amic. Dóna-li temps perquè s'expressi. Poc a poc. I et dirà el que necessites saber per veure la veritat.

Saluts: Confonem la salut amb saluts específiques del cos que ens amaguen la manca de salut de la totalitat. Ens diem que tenim salut perquè tenim energies en una part del cos. I evitem veure el mal en altres parts.

Pau: ens permet estimar i admirar la bellesa, a poc a poc. Ens porta al silenci que ens permet escoltar l'ànima.

Lluita/Presses: l'ego vol lluita i soroll. No responguis a les seves preguntes. Apaga la ment, no t'hi enfrontis. En la pau, les respostes vénen soles. Accepta amb amor totes les coses que visquis, siguin “bones” o “dolentes”. Mira a tothom de nou cada dia. Perdona-ho tot. Així, t'ho podràs perdonar tot a tu mateix. L'ego vol pressa per fugir del present, on mana la consciència, cap al futur o el passat, on regna l'ego, la por a la veritat.

Paus: fer-les amb l'ego, implica “negociar” amb ell. No el miris. No hi parlis. Perquè li donaràs vida.

Simplicitat: tot és suau, màgicament fàcil. Pura intuïció. La ment no pensa. Serveix a la consciència, no l'ego.

Complexitat: són els trucs de l'ego. Fer-te pensar que la vida comporta combinacions de “sentiments” complexes que cal “analitzar” amb la ment. Recorda. Si no és fàcil o no és senzill, no és de l'ànima.

Simplicitats: l'ego vol fer-te creure que, en la vida, has d'anar pel camí “fàcil” (el de l'ego). Que, per viure així, no has de mirar cap a la consciència. Com si la consciència fos una “càrrega” que t'impedeix gaudir de la vida.

Escull viure en consciència el present, a cada instant, perquè no saps en quin moment, ni com, ni quan, ni per on, arribarà aquella màgia que la teva ànima busca. Només pots tenir fe. Mai certesa. Estima el present.

El meu present, és l'olor intensa de la rosa que acabo d'agafar del meu roser. Mai no havia fet roses quan fa tant de fred. I és molt bonic aquest regal que m'ha fet. Mira al present en pau i silenci i hi veuràs màgia i bellesa.

Lluís Tordera                Valldoreix 20 de novembre de 2008