CAMÍ D'AMOR. Coses que costen

Només nosaltres mateixos (el nostre ego) podem fer mal a la nostra ànima. L'odi, la rancúnia, la enveja, ... res dels altres ens fa mal. Només les nostres reaccions, quan deixem que el no-amor entri dins nostre. Els altres són les proves. La responsabilitat de la resposta només és nostra. Ser els únics responsables de la nostra vida, és una cosa a la vegada meravellosa i a la vegada aclaparadora. Ens hem acostumat tant a culpabilitzar als altres dels nostres nervis, .... que ens fa por ser els únics responsables de les nostres accions o reaccions. Tot el que ens passa a la vida no és més que un immens joc, amb regles creades a propòsit per fer-nos adonar del que no sabem enfrontar amb amor. Això ens obliga a tenir fe en el que ens diu la nostra ànima/consciència. A ser el que hem de ser. Sempre. I això, arribar a aquesta certesa, és el regal més meravellós que ens puguem imaginar.

Hem d'agrair el que hem estat gaudint, en lloc de lamentar que ja no ho tenim. Si hem tingut ocasió de tenir una cosa o experiència bonica, no ho espatllem lamentant que s'hagi acabat. I si el que ha passat és una experiència “dolenta”, enlloc d'enfrontar-vos-hi de mala gana, mireu-la com una oportunitat d'aprendre coses: paciència, amor pels que ens fan mal perquè no tenen la sort d'haver descobert encara el seu camí d'amor, amor pel que et porti la vida, ... Si ho viviu amb amor, avançareu en el camí d'amor. El que heu vingut a fer en la vida. Només la vostra ànima/consciència coneix el camí en detall. No necessiteu que ningú us guï. De fet, ningú més que vosaltres ho podeu fer. Però heu d'aprendre de tot i de tothom. Al cap i a la fi, els altres només són proves que us ajudaran a trobar el vostre camí. Però ningú us en donarà el mapa. És a dins vostre.

L'aquietament no s'ha de confondre amb la inactivitat. La inactivitat acaba provocant ansietat, donar-li voltes al cap, ... i noves oportunitats per l'ego. Hem de ser actius, però profundament conscients del que estem fent. Centrats en el present però actius. I essent com hem de ser.

Sense aquietament o sense viure al present, no hi ha manera d'estimar-se a si mateix. El soroll de la ment propicia el domini de l'ego. La consciència només pot sentir-se si controleu la ment. La ansietat és una estratègia de l'ego per fugir de la quietud on es pot escoltar la pròpia consciència.

Estimar incondicionalment, també vol dir no criticar als que creiem que no ho fan. No sabem ni el que volen ser, ni el que els passa a les altres ànimes. Si ningú pot saber que hi ha dins la nostra ànima, com podem saber nosaltres el que hi ha a dins les altres ?. Aleshores, no podem ni criticar, ni jutjar ningú. Només estimar-lo, per donar-li energies per seguir fent bé o per deixar de fer el mal. Però això només ho sabrà la seva ànima, no nosaltres.

Durant molt de temps, no entenia (ni compartia) els comportaments similars al que es cita en la paràbola del fill pròdig de la Bíblia. Un fill es queda treballant al costat del pare, mentre que el fill pròdig demana la herència, se'n va de casa, la dilapida i després torna sense un duro. El pare el tracta de meravella i el rep amb una gran festa, sense fer gaire cas al fill que sempre ha estat al seu costat i donant tota la atenció al fill desagraït que va marxar. Ara l'entenc.

Encara que costi, és als que ens han causat dolor als que hem de donar més amor. Perquè potser tenen por a la nostra resposta. Perquè no s'atreviran a demanar-nos amor. Perquè saben que han fet mal i no es creuen dignes de rebre amor. El fill que es va quedar, rebia l'amor del pare cada dia. El que va marxar, no. No s'ha de mesurar l'amor que es dona en funció dels mèrits que “calculem”. Hem de donar tot l'amor que li calgui a cadascú. Sense límit, ni condicions. Incondicionalment.

Si voler tenir la raó, t'aparta d'algú i t'impedeix estimar-lo, no la vulguis tenir. És millor renunciar a tenir raó (que, al cap i a la fi, només dona satisfacció a l'ego) que perdre l'oportunitat d'estimar a algú. No s'ha de perdre cap ocasió d'estimar. Perquè només estimant tindrem l'energia per avançar en el nostre camí d'amor. Cadascú té el seu. És únic. Però tots estan fets del mateix. Només d'amor.