CAMÍ D'AMOR. El temps

Si tinguéssim paciència infinita, obtindríem resultats instantanis. La paciència infinita és l'amor incondicional.

Si aconseguiu estar amb un nen i no pensar en res més que en ell. Si no us importa el temps i no mireu el rellotge. Si esteu amb ell com si en el món no hi hagués ningú més, ni res més on fixar la atenció. Si veieu en ell la bellesa i admireu els seus moviments, el seu somriure, la seva il·lusió ... Us adonareu que, en pocs minuts, el nen se sent estranyament relaxat. Com si s'hagués sentit ple. És el vostre amor incondicional.

En canvi, si esteu pensant en altres coses, si no li presteu atenció o aquesta no és completa ... Veureu com el nen no es relaxa i o bé s'entristeix o bé marraneja o bé ... La baixa energia que li esteu donant no el pot omplir. A la llarga, acabarà pensant que no es mereix ser estimat i crearà tota mena de mecanismes compensatoris per sobreviure a un cop tan fort. Més feina pels psicòlegs.

Som éssers d'energia i l'energia és l'amor. La energia que mou l'Univers és l'amor. Només quan estimem, el temps avança. El temps que hem estimat és el temps que hem viscut.

Quan no estimem, quan sentim dolor, tenim la sensació que el temps no avança, que el temps “s'ha perdut”. La nostra vida sembla un permanent “déjà vu”. Sembla que vivim en cercles. Que res no canvia. Que tot és lleig. Que ens fem vells i que sembla que estem “obligats” a viure (sempre parlem de “haig de”, “tinc que”). Trobem infinitat de raons per queixar-nos. Ens aferrem a les coses dolentes: la vida és la hipoteca, enlloc del somriure d'un nen. Parlem de les coses dolentes del món, en lloc de veure les bones. I, sobre tot, ens sembla que ens estem sacrificant fins l'impossible per fer un món millor. Quan ens oblidem de la única cosa que ho pot aconseguir: l'amor incondicional. La força que mou el món. I el temps.

Si proveu a sentir amor incondicional per tothom, no només pels nens, veureu com el món canvia al vostre voltant. Veureu com allò que heu intentat durant anys, sense resultat, funciona en un temps increïble. El temps només es mou quan estimem. Per això, un instant d'amor incondicional mou més temps que una vida plena de laments i egoisme. L'amor pels que no ens estimen, és la única força capaç de canviar-los. No els canviareu amb paraules, només amb amor.

Tots els mals, els vostres o els dels altres, es curen amb amor. No us heu parat a pensar quantes curacions estranyes es produeixen pels més diversos mètodes ?. Quan algú aplica molt d'amor en el seu mètode, lluita pels pacients, i aquests ho noten, qui cura, el mètode o l'amor que s'hi posa ?.

Tot allò que no estimeu, es repetirà una i una altra vegada en la vostra vida. Com una tortura. Fins que n'aprengueu i ho estimeu.

Fins i tot allò que sembla dolent, si ho estimeu, acaba essent bo. Heu sentit “No hay mal que por bien no venga” ?. Si acceptem el dolor i ens hi abracem, sense tornar dolor a canvi. Si acceptem els mals i inconvenients, sense tornar-los a canvi. Si convertim en amor tot allò que ens arribi, serem amor i crearem amor. I el temps haurà estat fructífer. I sentirem que viure cada instant val la pena i és el més immens regal que se'ns pot haver fet.

Només quan estimem, creem la vida que volem viure.

“Tota substància manifestada, no és més que un patró d'energia a l'espai, configurat sota la influència de les nostres ments” (John Davidson).

“Tal com sóc, així és com veig” (Ralph Waldo Emerson)