Ja fa temps que amb una amiga
parlàvem de si era possible o no retornar cap a la inconsciència un cop has
arribat a un cert estadi de consciència.
Jo li deia que creia que era
possible. Ella em deia, fa poc, que estava convençuda que no.
Començaria per dir-vos que no podem
estar segurs de res. Perquè la certesa és ego/inconsciència. I
l'ànima/consciència només és fe i confiança en que tot anirà bé.
També, caldria puntualitzar una cosa
abans que res. Els nostres nivells de consciència o inconsciència es manifesten
en moltes cares i aspectes de la vida.
Si en un aspecte determinat tenim un
alt nivell de consciència, pot ser que veiem en els altres la inconsciència de
la què, òbviament, no en poden ser conscients. I a la inversa. Perquè la
consciència és acceptar la veritat. I la inconsciència sempre és una resposta
de l'ego a aquelles coses que no podem viure amb amor i, per tant, l'ego ens
les amaga perquè no patim. I, per tant, no en som conscients.
Per saber si en un aspecte som
conscients o inconscients, només cal aplicar la prova de sempre. Si estem bé i
no tenim por de la veritat en un aspecte de la nostra vida, qualsevol intent de
algú altre de "qüestionar" la nostra consciència, no ens farà cap
mal. Com a molt, si la persona que ens ho diu ho fa d'una manera poc conscient,
ens farà sentir amor i compassió per la ràbia que aquesta persona senti. Però,
si algú ens parla d'alguna cosa que no volem acceptar, podem reaccionar amb
ràbia, crítica, dolor, ... però no amb amor i pau. Si una cosa ens fa mal o no
ens agrada, al marge de perquè l'altre persona ens la diu (això serà problema
seu), és que hi ha ego entremig. La nostra reacció, per poder seguir ocultant
l'ego en aquell aspecte de la nostra vida, serà enfadar-nos i allunyar-nos de
la persona que ens ho ha dit. L'excusa no serà directament aquest intent de
fer-nos veure el nostre ego. L'ego, que és molt hàbil, ens farà creure que
l'allunyem per qualsevol altre raó. I així podem seguir creient que en aquell
aspecte de la nostra vida som plenament "conscients". Encara que no
superem la prova de sentir amor, pau, alegria, energia, ens envoltarem d'altre
gent que estigui en la mateixa situació d'inconsciència que nosaltres, i que
s'enganyen igual que nosaltres, i ens allunyarem de les persones que vulguin fer-nos
veure la veritat.
Per tant, mirar de fer veure a un
altre la veritat que no vol veure, és perfectament inútil. I, qualsevol intent
de la nostra part, provocarà en l'altre el rebuig i l'allunyament (amb
qualsevol excusa). Vull dir que la única cosa que hem de fer és ser nosaltres
mateixos. Sense donar lliçons a ningú. Ni mirar de fer-los veure el que no
volen veure. Fins i tot, trobareu gent que en un moment donat, i amb un cert
nivell de consciència, us demanarà que els digueu sempre la veritat. Perquè la
acceptaran sempre. I no serà cert, quan aquesta persona caigui en la
inconsciència i no vulgui acceptar-ho. Si li preguntéssiu perquè us ha
allunyat, aquesta persona us dirà (i s'ho creurà, ja que no en pot ser
conscient) que ha estat per una altra raó. Però, la raó sempre és no voler
veure la veritat. Encara que no ho volem reconèixer. Quan la persona estigui
preparada per acceptar la veritat ho sabreu. Si és que vosaltres esteu vivint
amb consciència, òbviament. Així que, com sempre, l'única cosa que hem de fer
és viure amb pau, amor, alegria i veritat. I, la resta, ja arribarà quan hagi
de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.