Per retornar a la simplicitat, només pots fer
servir l'amor, la paciència, la pau. T'has de despullar de tot. Les coses que
et dominen, t'aparten de tu mateix, de l'essencial.
La simplicitat no es por “pensar” al cervell.
Perquè la ment no és simple. La simplicitat l'has de sentir a la profunditat
del cor.
Viure amb simplicitat és imprescindible per
poder escoltar l'ànima, la pròpia consciència. En realitat, la simplicitat és
allò que ens aparta del soroll. I el soroll també el fan les coses que ens
envolten, les necessitats que ens hem inventat.
Les coses que tenim, conformen una espècie de
cuirassa que ens “protegeix” de la nostra soledat, de la nostra por. Ens fa por
perdre-les perquè, les coses per les quals lluitem, ens amaguen pors encara més
fortes.
Posseir coses o persones ens dóna l'excusa
perfecte per justificar els esforços que fem per conservar-les.
Necessitem gent per qui viure, gent per qui
esforçar-nos. No ho sabem fer només per nosaltres. No n'hem après.
Estimar als altres no és pas dolent, excepte
si és l'excusa per no estimar-te a tu mateix. Tenir coses no té perquè ser
dolent, excepte si la por a perdre-les t'impedeix ser lliure.
La teva llibertat consisteix en demostrar, a
cada moment, qui ets. Quan són les coses o altres persones les que et dominen,
són elles les que et defineixen. Les que diuen qui ets.
Mesura la teva capacitat d'emprendre el camí
cap a la simplicitat. Però no et sentis jutjat. Només és cosa teva. T'has de
sentir lliure fins i tot per emprendre el camí cap a la simplicitat. El que no
és un acte lliure, no té cap valor. Encara que sigui per fer una cosa bona.
Recorda que cap fi justifica fer servir mitjans que no et facin lliure. Has de
tenir fe en la teva ànima i escoltar com ella et demana que abracis la
simplicitat. No la segueixis més que a ella.
Anima't. Hi ha una gran notícia. Tard o
d'hora, en aquesta o una altra vida, la teva ànima se sortirà amb la seva.
T'ensenyarà, a cops si no li deixes altra opció, quin és el camí. Passarà el
que hagi de passar i quan t'hagi de passar. Al teu ritme, al que decideixi la
teva ànima, aniràs aprenent. Fins que un dia, lliurement, trobis el camí. Fins
llavors, aprèn de tothom, però no acceptis que et jutgin, ni que t'obliguin a
veure el que només pots veure amb llibertat. Seguint a la teva consciència. Amb
tranquil·litat.
Quan jo parlo de tranquil·litat, vull dir pau.
En el món modern, quan es parla de tranquil·litat, es vol dir seguretat. I, per
aquesta seguretat, paguem un preu molt alt.
“De què et serveix tenir el món, si perds
l'ànima?”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.